dissabte, 23 de març de 2013

Gravat a foc

Ahir vaig sentir que havia perdut alguna cosa que retinc ja tan sols en la memòria: aquella final de Moscou en què vaig descobrir els dos-cents metres, i no sé si també l'atletisme, gràcies a Pietro Menea. No sabia qui era aquell Pietro Menea, però me se va quedar gravat. Coses de l'edat, segurament. I a força d'insistència també se me se quedarà gravat a foc en l'ànima —és un dir— que hi ha persones que són conflictives, problemàtiques, que destorben —rèmores, vaja: «indígenes»— perquè no saben parlar en espanyol. Això escriu José Elías des de Guatemala («Los soldados nos quemaban vivos», El País, 22.03.2013):
El fet que els supervivents, indígenes, no parlen espanyol incidix en la lentitud del juí.
Sigues un «indígena» que sobreviu al genocidi i a la dictadura en el «teu» país...