dijous, 21 de març de 2013

Contraccions

Per a agarrar-s'hi

Per cert, ¿és possible la contracció «pel» quan la preposició té valor final o de destinació? Diria que la normativa no ho valida, però el moviment tectònic en este àmbit mostra molta inestabilitat per la part de dalt dels països. Tot i que m'estranyen no em sorprén trobar-ne mostres d'ús que reflectixen una simplificació que no sé si els du mai a cap confusió, que trobe que sí. Ara, no cal acalorar-se tampoc, que això d'expressar-se sempre induïx a la confusió. I, si hi ha voluntat i som de bona pasta, podem intentar l'aclariment.

I intentar aclarir-ho com fa el ministre de justícia espanyol Gallardón és absolutament el contrari del que s'esdevé amb l'estafa diària de la política:

Una pressió per a que un parlamentari vote una cosa diferent de la que ell pensa en consciència que ha de votar no és en absolut el que marca l'ideal democràtic del nostre país.

Parla de la pressió ciutadana a crits (en els parlaments o en el carrer). Anem a pams: no és l'ideal democràtic, certament, però tampoc és cert que els diputats voten «en consciència», ja que voten seguint allò que en altres països és iŀlegal i que en el parlament espanyol (i valencià) denominen «disciplina parlamentària». Que els diputats mentixquen tan descaradament sobre la realitat subalterna de la seua activitat és una mostra més del resultat polític que dóna l'elecció negativa (contrària al mèrit, capacitat, publicitat i responsabilitat) a què estem sotmesos per un sistema que ja fa massa anys que dura. Eixa contracció sí que és greu.

Publica un comentari a l'entrada