Són tantes les opinions que li peguen voltes a la refundació, refundició, regeneració, revisió, reversió, reforma i moltes més variacions de l'obra d'apedaçament d'això que hauria de ser la democràcia, que podria ser que, com en Islàndia, ací també eixes bones intencions es materialitzaren en algunes normes i actuacions concretes d'economia i política del bé comú.
Les oligarquies polítiques han anat desviant a poc a poc el solc fins a aconseguir fer anar un sistema de control de la ciutadania i de generació de rendes públiques en benefici privat, eixe sistema de remuneració i enriquiment instaurat en els grans partits polítics que ara —¡ara!, per fi— sembla que escandalitza un poc més que abans al personal.
I hui m'ha tocat picar una intervenció de Ballester Costa, que si no fóra perquè són les Corts, diries que està actuant en una tertúlia de cacics de poble, fent riure els amics i còmplices a costa de denigrar la morralla ciutadana de qualsevol pelatge i condició per a la qual l'activitat política pública imposa restricció, reprimenda i submissió. A voltes es fa massa evident que la mitat de la colla són personatges foscos disfressats de polítics. Un poc com eixa cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) que es camufla entre els pins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada