dimarts, 26 de març de 2013

Acotació neutra

Em done permís per a fer-li un comentari acotació a l'article sobre el lo neutre que ha enviat Pla Nualart a la revista Núvol. Cap novetat, és clar, però torne a dir el mateix amb una altra disfressa i des d'un altre mitjà, que això és que sembla que fem alguns, repetir-mos més que l'allioli.

Ja que hem topat amb la gastronomia, vam dinar ahir a l'Abadia d'Espí (plaça de l'Arquebisbe, València), molt bé i amb la carta en valencià —que necessita alguna esmena, com tot en esta vida—. El vi Valtosca (Jumella, sirà, 2009) mos va semblar, després d'airejat, aromàtic i sedós —que diuen—, és a dir, ben bo. Això degués inspirar la visita posterior al Rastrell, on vaig aconseguir quasi a euro per cap tres vinils: la tercera de Brahms, la cinquena de Xostakòvitx i la música per a cordes, percussió i celesta de Bartók. A més, La cour/ d'André Ribaud i dibuixos de Moisan; Les navires de guerre de la coŀlecció L'Encyclopédie Permanente de la Vie Quotidienne, que és una idea de coŀlecció que em va resultar curiosa i em féu pensar en Perec; i, bé, agafat al vol i per voluminós, Los cipreses creen en Dios de José María Gironella, que és un d'eixos llibres que em sona que hi havia en la biblioteca de la Vall quan jo era menut i que no vaig arribar a llegir. Evocacions etíliques, segurament.