dimecres, 20 de febrer de 2013

Vec que anigué...

toc

Sembla que s'estan estenent algunes persones... del passat simple del verb anar, sobretot anigué i anigueren, que són les que més he vist. La diputada Mollà Herrera ha fet servir anigué en una intervenció parlamentària. Esta xica té un estil, un vocabulari i una sintaxi bastant inestables i peculiars, i sol aportar curiositats dialectals que em sorprenen. Tant poden vindre del seu dialecte del sud del País Valencià com d'altres dialectes més llunyans que s'han vist afavorits per a la difusió llibresca o mediàtica. He pogut localitzar estes formes principalment al sud del País Valencià, però també a Vila-real i més amunt (crec que era Molins de Rei o Sabadell, ara no ho recorde), a més d'una referència antiga en l'Alguer.

Els ho consulte a la xarxa de collistaires de Migjorn, a vore què em diuen sobre l'extensió que tenen, per si de cas és un fenomen com el de vec (de vore), forma antiga que també s'ha estés actualment a tot arreu, com aquell que diu, però que no apareix entre les formes comunes que donen els manuals sobre la flexió verbal.

Doncs, vec en la tele que Pere Navarro ha demanat que el rei d'Espanya abdique. No sé si volia fer un toc en política internacional. En tot cas, que abdique, vaja. El rei i tota la rècua, és clar.