divendres, 22 de febrer de 2013

Per allò

En algun lloc de la conselleria de cultura valenciana han assimilat definitivament una concepció peculiar del que és una llengua —és clar, el valencià—: la traducció del castellà. És aixina com podem arribar a entendre per què la consellera de cultura Catalá Verdet inclou en els seus discursos parlamentaris tants «per allò» inintel·ligibles quan en realitat vol dir «per això».

Em diuen que el cap que porta avant eixe màtrix lingüístic no descansa els festius ni els caps de setmana. Bé, això és una mala interpretació que fan els profans d'eixa activitat tan exigent. Si recordeu el film Matrix dels germans Wachowski, per a eixa persona no hi ha més realitat que la que li fa somiar la màquina. En este cas la màquina no és Matrix sinó que es tracta de la plataforma de traducció Salt, i el somni que fa somiar és un món traduït al valencià. Això vol dir que, per a poder alimentar eixa fantasia de torsimanys funcionaris delirants, l'original, la realitat, s'ha de produir en castellà. Hi ha salts pitjors i millors —i el llibre de la imatge en tracta un de terrible—, és clar, però el que compta és el camí, «per allò» que dien aquells.

Publica un comentari a l'entrada