dilluns, 28 de gener de 2013

Lliure empresa traductora

Ou de lectura

L'existència de diversos estàndards en català provoca a alguns desinformats, o als que estan poc connectats amb la sociolingüística, el mateix desconcert que l'existència de diverses llengües (que no siguen les estatalitzades) pel seu veïnat polític. D'això anava també un poc el petit debat sobre la traducció al català que s'ha produït en la revista Núvol. Un missatge comentava cap al final del debat:

[...] ara que algú ha parlat de Thomas Bernhard, aprofito per preguntar als experts editors i traductors: quin sentit té traduir-ne les novel·les al català si el lector «català» entén i pot gaudir de les magnífiques traduccions del Sr. Sáenz? Ho hem de fer tot doble? Els editors han de fer país, també? I qui ho paga tot això?

La contundència i la simplicitat de la idea m'ha deixat astarnuït. Sort en tenim en este cas del capitalisme. Jo diria que, davant del monopoli lingüístic, l'únic sentit que té això de fer una nova traducció és el lliure mercat i l'èxit de l'empresa, èxit crític i econòmic. I és una sort, perquè els lectors catalanòfons supose que tampoc no han d'estar condemnats a la suposada «excel·lència» castellana, ¿no? Per tant, no és obligació, sinó llibertat d'elecció i d'empresa, tant dels que ho volen (vendre i llegir) en castellà com els que ho volen (vendre i llegir) en català.