dijous, 10 de gener de 2013

L'estrat de les mentires

Aparador de ficcions

Els fonaments d'esta societat no sé massa bé on estan ja. Deuen ser unes ruïnes que qualsevol dia posarem en un museu, com les columnes que hi ha en la plaça de l'Almoina de València, antigues i precioses, duradores, eternes, però tombades i cobertes d'oblit fins no fa massa, i només rescatades per a una cultura de l'aparador, de la decoració. Sembla clar que un dels fonaments socials sempre és la mentira, la capacitat d'idear els relats fantasiosos sobre mosatros o sobre els altres amb què alimentem les nostres percepcions, la capacitat que tenim d'enganyar-mos mútuament. Tot això són uns mitjans gràcies als quals obtenim un benefici mitjà de convivència, d'equitat, de progrés comú, amb una inversió sostenible, compartida i compensada.

Però de tant en tant això es trenca per un excés o altre. Ara mateix, el suposat i predicat lliure mercat és un mercat captiu i monopolitzat des del clientelisme i els lligams d'interessos particulars en la gestió pública, la competència dels empresaris s'ha convertit en coŀlaboració mafiosa amb la prebenda i la subvenció, l'eficiència és la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues, es comercialitza la malaltia dels ciutadans, l'educació és gradua per a aconseguir súbdits en lloc de persones... Estem cobrint-ho tot amb una capa de mentires tan grossa que estem canviant d'estrat arquològics sense adonar-mos-en.

Publica un comentari a l'entrada