dimarts, 22 de gener de 2013

Fesomia i estètica

Estètica tramviària

Hui era festa a València de portes cap a dins. Però no ha fet massa bon dia, encara que de matí ha fet solet. Els obrers estan tombant unes naus darrere de la muralla àrab, però no crec que siga per a millorar la fesomia, autèntica o falsa, de l'entorn. A més, demà comencen les obres dels carrers del voltant. Vorem cap a on va la cosa.

D'altra banda, Eugeni Reig esbomba per les llistes el seu article «Bon dia i bona nit, però mai bona vesprada» publicat en Núvol. Té una idea molt clara del que és la difusió de la seua faena. Per contra, segons jo ho veig, no acaba de progressar en la comprensió i l'explicació del que és el seu objecte d'interés habitual, així que li faig la meua rèplica —que també podríem considerar habitual—:

Jo també vaig aprendre a dir «bon dia» i «bona nit», però també les «deu i trenta-dos»; i quasi no m’arriba per a la «dinaeta» de safrà (que, és clar, tampoc no era safrà). En fi, qualsevol dia Eugeni Reig mos mostrarà la «fesomia autèntica» —que diu ell— d’eixa llengua de què parla i vorem si s’assembla a l’ecce homo o a un retrat de Marilyn en colorets de Warhol. Mentrestant, el problema real de l’ús lingüístic per als catalanoparlants del País Valencià és la discriminació lingüística i no si el llenguatge que usem s’assembla o no a les preferències estètiques d’Eugeni Reig. I és una llàstima, certament, que la cosa no siga només estètica.
Publica un comentari a l'entrada