dimarts, 22 de gener de 2013

Fesomia i estètica

Estètica tramviària

Hui era festa a València de portes cap a dins. Però no ha fet massa bon dia, encara que de matí ha fet solet. Els obrers estan tombant unes naus darrere de la muralla àrab, però no crec que siga per a millorar la fesomia, autèntica o falsa, de l'entorn. A més, demà comencen les obres dels carrers del voltant. Vorem cap a on va la cosa.

D'altra banda, Eugeni Reig esbomba per les llistes el seu article «Bon dia i bona nit, però mai bona vesprada» publicat en Núvol. Té una idea molt clara del que és la difusió de la seua faena. Per contra, segons jo ho veig, no acaba de progressar en la comprensió i l'explicació del que és el seu objecte d'interés habitual, així que li faig la meua rèplica —que també podríem considerar habitual—:

Jo també vaig aprendre a dir «bon dia» i «bona nit», però també les «deu i trenta-dos»; i quasi no m’arriba per a la «dinaeta» de safrà (que, és clar, tampoc no era safrà). En fi, qualsevol dia Eugeni Reig mos mostrarà la «fesomia autèntica» —que diu ell— d’eixa llengua de què parla i vorem si s’assembla a l’ecce homo o a un retrat de Marilyn en colorets de Warhol. Mentrestant, el problema real de l’ús lingüístic per als catalanoparlants del País Valencià és la discriminació lingüística i no si el llenguatge que usem s’assembla o no a les preferències estètiques d’Eugeni Reig. I és una llàstima, certament, que la cosa no siga només estètica.

4 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Personalment, considere que un senyor de 71 anys, jubilat, que es dedica a la seua passió: l'amor per la seua llengua, no ha de fer més del que fa. De fet, també li dedica moltes hores a la llista INFOMIGJORN, MIGJORN i moltes altres coses que tu no has de saber a que dedica les seues vint-i-quatre hores: entre elles dedicar-se a sa mare malalta que té 104 anys o a la seua dona perquè cadascú és cadascú. Pel que fa a la difusió que cadascú fa de les seues idees només faltaria que no arribés on vol i on pot arribar... I en un país on això es fa sempre debades la cosa és encara més tendra... A mi, de fet, em costa moltíssim no dir "buenas tardes", "bona vesprada" o "bona tarda", totes tres em podrien apofitar segons el context, perquè pertany a un mon i una generació molt més compartimentada. Ara, això no lleva que l'home defense el que defensa i que puga fer moltes altres coses al mateix temps. I, com que tothom no et visita estaria bé que li feres arribar els comentaris... Gràcies a l'Eugeni la influència del castellà és una miqueta menys abassegadora. Només per això li hauríem de retre homenatge constant. Amb afecte,

Tècnic lingüístic ha dit...

Pel que em diu, Eugeni coneix el meu punt de vista des de fa anys i llig els meus comentaris. Veig que no en fa massa cas, però jo insistixc per tal d'aportar un poc de crítica constructiva a la seua tasca de compilació. T'agraïxc l'apunt biogràfic, Joan-Carles.

jes ha dit...

Pareix que li tingues entema al pobre home. Trobe que no és incompatible el bon ús de la llengua amb el fet de lluitar pels drets lingüístics dels valencians. Potser els valencians som incapaços de defensar-nos de les agressions que patim cada dia i, alhora, d'escriure i de parlar com cal. Tot això em fa posar moixet...Estigueu bonets.

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, Jes, una de les causes que fan que abunden més les llagoteries que la crítica, deu ser que és habitual la confusió de la crítica (negativa, però constructiva, en este cas) amb l'«aversió».

Si sembla que Eugeni Reig està sotmés a molta crítica (positiva i negativa) meua és perquè és molt faener, constant i una referència important sobre el lèxic i l'estilística de la llengua en els mitjans. I com que jo sóc simplement un seguidor i beneficiari de les seues faenes, almenys intente col·laborar des de la meua crítica per a que siguen millors.

Certament, està clar que no compartixc el seu punt de vista i que no solc estar d'acord amb ell. Crec que gràcies a això les iniciatives comunes que compartim i on col·laborem són més plurals i enriquidores.