dilluns, 10 de desembre de 2012

L'ètica al nas

Buscant en un pou
Els del Termcat m'ha contestat que faran la fitxa sobre la mussolina en l'àmbit de la gastronomia. Quan una institució respon com sol respondre el Termcat, li pots perdonar desacords amb algunes de les seues propostes o decisions, perquè veus que hi treballen persones raonables i obertes al diàleg i als suggeriments. Això és habitual en les institucions públiques. Tanmateix, el que és més habitual encara, sobretot al País Valencià, és que les directrius polítiques fan malbé el comportament dels funcionaris i tendixen més als vicis polítics de l'ocultació, l'opacitat i el frau en l'ús dels mitjans i recursos públics en benefici privat i en benefici partidista —tant és si parlem del pp com del psoe, almenys pel que jo he vist massa vegades. Per sort, eixes actuacions i actituds corresponen a una casta de polítics que esperem que no duraran vint anys més. Que la crisi que han provocat servixca almenys per a això. Sí, es veu que estic un poc més indignat del compte un dilluns quasi al cap de l'any. La cosa és que després de transcriure determinades intervencions parlamentàries, te se puja l'ètica al nas.
Publica un comentari a l'entrada