dijous, 29 de novembre de 2012

Mullant galletes

Se'n devien repartir moltes, de galletes
Un company fa memòria i em conta que va ser als vint anys i, ací, en València, en la conselleria, quan es va enterar que existia en verb acostar en valencià. Ell només dia arrimar, atansar, i alguna altra cosa més. Leo Giménez s'adona que els diccionaris més usuals no incorporen l'accepció 'parlar' per a raonar. Aprofite la seua observació i afigc en el meu diccionari 'murmurar, parlar irritadament o amb malvolença', accepció que proporciona el dcvb. A més a més, acostumat a sentir «galeta» en determinats ambients, em pensava que eixa «galleta» que havia mullat tota la vida no era tal, però, vaja, diu el gdlc que és la variant balear... Els hauré d'avisar que l'Alcover indicava una distribució més ampla de la versió amb palatal. En algun lloc es degué remullar, és a dir, palatalitzar, la forma francesa galette, però la memòria no sé si dóna per a remuntar el vol com si fóra aquella magdalena.

2 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

A mi se'm queda el dubte si les galletes es banyen o es mullen.. Si les fique dintre la llet crec que les banye... Ho rumiaré! ;-)

Tècnic lingüístic ha dit...

A mi és que m'agraden molles.