dilluns, 15 d’octubre de 2012

El nacionalisme nacional

Dependència valenciana actual

Diu un periodista en el Levante (15.10.2012):

El PP quitará la ayuda a partidos y entidades que usen o lleven País Valencià en sus siglas

[...]

Esta estrategia de agitar las esencias de Unión Valenciana la timonea Serafín Castellano, quien abandera dentro del Consell el ala valencianista del PP.

Podríem pensar que, si Serafín Castellano pertanyera a l'«ala valencianista» del Partit Popular, no criminalitzaria els ciutadans i ciutadanes del País Valencià que pensen i actuen amb idees i ambicions democràtiques diferents de les d'ell. Però és que alguns adjectius, segons a què s'ajunten, poden resultar ideològicament tòxics per a la democràcia —i ja sé que això del nacionalisme no és sempre un placebo—. En general, s'entenia que un polític «valencianista» es preocupava principalment de millorar la vida dels habitants del País Valencià. L'«ala valencianista» del Partit Popular —si accemptem que existix eixe fenomen— personificada en Serafín Castellano és tota una altra cosa: tot el que és valencià és susceptible de ser prohibit, restringit i iŀlegalitzat, fins i tot el país. És a dir, el nacionalisme «nacional» de sempre.