dimarts, 11 de setembre del 2012

Un pètal socarrat



Estic immers en la independència d'un dia que mos arriba per Internet retransmesa per la tv3. Núria de Gispert, la presidenta del parlament català, escolta atentament el manifest per la secessió. Al País Valencià mig estem despertant els somnis dels poetes per una societat més equitativa, més justa i més democràtica. No diré «més lliure», perquè té connotacions semàntiques excessives, tenint en compte que els humans tendim a la coerció social.

La nostra petita independència (lingüística i emocional) es concentra en un vers d'Estellés:


Aquest poble ha estat un pètal socarrat.


Però, per sort, mos queden molts més versos per llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada