divendres, 17 d’agost de 2012

Mos elevem

Pronoms en la fosca

I hui torne amb l'última part de la morralla que havia escrit per a altres destinacions. Alguns dies d'estiu em permeten pensar en la forma pronominal «mos» (gnv, 22.3.2):

«En la llengua parlada és molt general l’ús de la forma mos en tots els contexts. La forma mos, que potser procedix de l’encreuament amb la primera persona del singular me, no és pròpia dels registres formals.»

És a dir, no es tracta d'una «incorrecció», sinó que hem d'entendre que els usuaris podrien estar interessats en la valoració estilística dels qui s'ocupen d'això dels registres formals. D'altra banda, hem de tindre en compte que eixa descripció que fa l'AVL hauria de revisar-se, perquè l'abast territorial del pronom ho aconsella vívidament (País Valencià, Catalunya i Illes Balears). A més, com a anècdota d'ús general i formal en els mitjans, recorde que el fea servir un cap de la política lingüística catalana (mallorquí, si no m'enganye) en les rodes de premsa que li vaig vore fer per l'enyorada tv3 en obert al País Valencià. No veig per què hauríem d'estigmatitzar eixe pronom, i menys encara si això no contribuïx a augmentar la seguretat dels parlants valencians en l'únic registre que coneixen i poden fer servir amb caràcter general. Dic tot això perquè crec que no aspirem a acabar parlant en eixe castellà de llibre que tant mos «eleva» culturalment.

5 comentaris:

jes ha dit...

Sincerament, no sé per què et capfiques tant amb el pronom "mos". Si l'acceptàvem, hauríem d'obrir la porta a molts fenòmens més de la llengua col.loquial que no afavoreixen gens ni mica allò que tan pomposament defensaven els filòlegs valencians fa vint anys: l'estàndard.
Em fan molta pena autors com Lacreu, que va fer un llibre modèlic i ara apareix publicat amb un munt de notes a peu de pàgina que ens fan tornar al 1932. Hi ha gent per a tot...

jes ha dit...

Sembles molt capficat amb el "mos". De tant en tant jo n'amolle algun però no se m'acudiaria mai d'escrire'l o d'ensenyar-lo a les escoles. "Ens" és tan valencià com "desar", "llavors" o "aquest". Escriure "mos" no duu enlloc i contribueix a la desorientació gramatical colossal que patim.

jes ha dit...

Ens podries explicar quin és el motiu que t'empeny a escriure "mos" i no pas "ens"? Per què t'hi capfiques tant?

jes ha dit...

Sembles molt capficat amb el "mos". De tant en tant jo n'amolle algun però no se m'acudiaria mai d'escrire'l o d'ensenyar-lo a les escoles. "Ens" és tan valencià com "desar", "llavors" o "aquest". Escriure "mos" no duu enlloc i contribueix a la desorientació gramatical colossal que patim.

Tècnic lingüístic ha dit...

Amb retard, perquè no havia vist estos comentaris en moderació (no sé per què estaven ahí i no s'havien publicat directament), només et puc confirmar això que dius, que n'hi ha gent per a tot. A mi em pega per escriure tan polidament com parle, fins allà on això em sembla possible i adequat. Realment, tens raó, escriure «mos» no mos durà enlloc. Cal molt més per a moure's.