dimecres, 29 d’agost de 2012

Faves



Quatre faves precioses d'unes picades de mosquit o de vés a saber quin altra bestiola que conviu amb els canetans. Deu ser «bonicot», que diria l'escriptora vallera Encarna Sansaloni, perquè les picades de mosquit normalment em desapareixen poc després de dutxar-me al matí.

Faig una nova eixida per vore si elimine les toxines amb la suor i me se'n van les faves. Abans que me s'oblide, per tant, ací van les dades d'este estiu: 12:49; 12:44; 12:34; 12:18; 12:13. La resta a una mitjana de 5:20. És a dir, quasi al ritme de la sacristana (a Canet no sé si és sagrantana o sargantana; nom científic: Podarcis muralis, crec) que mos va saludar camí de les oliveres miŀlenàries.