divendres, 10 d’agost de 2012

El llegat prejudicial

Olor de mar

Convindria no transmetre a ningú els prejudicis propis. ¡Ep!, els fills, els nebots o els néts en tindran igualment, i per això també hauria d'aprendre a detectar-los. Però això no va aixina, hi ha qui viu tan a gust amb les certeses indiscutibles que els oferixen els seus prejudicis —i els que compartim entre paella i paella— que sembla que s'enorgullixen de fer-ne un llegat amb un llacet per al futur. Entre els valencians mos lleguem el nyap que —veges tu— som capaços de parlar i escriure. És una llengua com qualsevol altra, però quan te la lleguen, a més del llaç, et donen també una pinça. Per al nas. Este bloc deu fer una bona pudentina.
Publica un comentari a l'entrada