dimarts, 31 de juliol del 2012

Humitats ètiques

Paisatge valencià

Tal com repetim diàriament per ací, València, no és tant la calor com la humitat, que deu ser una cosa com dir que no és tant la política com la corrupció ètica. Este matí la humitat devia haver baixat i, a pesar que el termòmetre marcava més de 28 graus dins de casa, s'estava bé amb l'airet que entrava per la finestra. Més tard la humitat ha tornat a pujar i ja estem igual que de costum. Per a l'any que ve miraré un aparell d'eixos portàtils d'aire condicionat. Crec que amb un de poca potència ja ho tindré bé, perquè amb un bon aïllament de l'exterior i amb els extractors solars que posaré en les finestres del sud, la temperatura de confort passarà per aconseguir només un grau menys i un poc menys d'humitat. Vés a saber l'estiu que ve, però, on parem i si tindrem ganes d'escriure-mos-ho.

dilluns, 30 de juliol del 2012

Ritmes d'estiu

Silenci estiuenc

La gràcia de fer les vacances d'estiu: el veí del segon de la finca d'enfront que té uns collons com els bafles i, segurament mentres es droga —sospita Takse—, mos alliçona amb una música abadegera que fa tremolar tota la plaça, esta, la del Carme i la de la Mare de Déu; les màquines agranadores i els camions del fem, que deuen tindre motors patrocinats per l'empresa dels bafles del veí; algú que s'ha deixat el despertador a les sis i se n'ha anat d'estiueig; el legionari que es pensa que hem d'estar al corrent del seus rots mentre pela fils de coure; la filla que discutix de bon matí amb sa mare; el xiquet de veu de flautí tan rebonico que juga a futbol amb son pare; el de la cuba que neteja un baix i s'espera al plemigjorn per a acabar la faena. El meu ventilador és silenciós.

diumenge, 29 de juliol del 2012

Cita dominical / 196: Félix de Azúa

Mirant el nacionalisme.


Els irlandesos, que mai no habien destacat pel seu talent econòmic, toparen de colp amb uns creiximents exponencials i en lloc de sospitar que alguna cosa no casava, ho van atribuir al geni nacional.
Félix de Azúa, «Las churas y las merinas», El País, 02.05.2012.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Collita ètica

Religió i ètica particular

Vi de collita ètica, el de Microvinya del Celler de la Muntanya, que servix per a impulsar l'economia sostenible de Muro, Beniarrés o Gaianes. Quan els dirigents valencians apeŀlen a l'ètica per a fer res, com ara Rafael Blasco Castany, els diners públics que havien d'anar a un hospital en Haití acaben servint per a que les fundacions amigues d'alguns parlamentaris valencians compren pisos en València i parasiten l'administració a l'ombra dels càrrecs públics.

Pel que diuen alguns polítics de llanderola, resulta que ara no mos podem permetre el malbaratament dels recursos públics. ¿Abans era correcte malbaratar els recursos públics? Ho véiem, però mos pensàvem que després anaven a missa a confessar-se. Es veu que ni això. Bé, ara que diuen que ja no és possible, que acomiaden els treballadors i treballadores públics que han accedit pels procediments regulats i iguals per a tots, ¿per què hi ha encara assessors i personal eventual en l'administració valenciana? Deu ser una qüestió ètica també, i ja sabem cap a on van els diners.

divendres, 27 de juliol del 2012

Trafulles

Notes en crisi

Diu Fabra Part que ha pensat de reduir la «representació» política ciutadana en els parlaments... ¿Més encara? Resulta difícil de pensar com ho poden aconseguir. Com no siga prohibint-los-hi l'entrada als ciutadans... Bé, això ja ho fan. En realitat estan pensant simplement en reduir «el nombre» de diputats i diputades. I com que els diners (i els possibles negocis derivats) serien els mateixos, tocarien a més. ¿Demagògia? Els diaris (i els jutjats) en van plens cada dia, d'eixos negocis. Deu ser per això que no han parlat de reduir-se les remuneracions en lloc de reduir la plantilla. Això que ho facen els alemanys... Tal com diria Mireia Mollà i Herrera: ¡trafulles!

Quant a la farolla de la crisi, recorde que Vicente Rambla Momplet va dir: «El deute m'ocupa, però no em preocupa» (El País,, 19.08.2000); i Gerardo Camps Devesa va repetir: «El deute m'ocupa, però no em preocupa» (Mediterráneo, 21.06.206); i va insistir Camps Devesa: «El deute m'ocupa, no em preocupa» (Diario Crítica de la Comunidad Valenciana, 21.10.2009)... S'ocupen en moltes coses, però poques positives per al País Valencià. I com que ja ho ha resumit Andrés Boix Palop, només cal llegir-lo:


És a dir, que estem parlant d'una gegantina farsa que només servix els interessos esbiaixats dels qui, a més d'haver mandroixat el negoci com l'han mandroixat, ara volen aprofitar el desastre per a incrementar la seua quota centrípeta de poder.

dijous, 26 de juliol del 2012

De dret cap al Kindle

De dret

Estic acabant el meu refregit de dret per al Kindle. Després d'acabar la versió catalana, hui quasi he convertit la versió espanyola, tot i que a última hora, amb tants canvis mecanitzats amunt i avall amb les macros i les substitucions en Word, em sembla que he esborrat uns trossos d'enllaç de diverses remissions entre l'espanyol i el català. Demà els hauré de recompondre. Per sort, ara són cosetes de detall. De moment, en l'índex apareix el català en minúscules i el castellà amb majúscula inicial i punt final. És l'única manera que he trobat per ara per a distingir els dos idiomes sense interferir en l'ordenació alfabètica.

Per a desemboirar-me, quan la plogudeta del hui, hem fet el trosset de sempre pel riu: 6:26 i 6:22. Pot ser vellea o que encara estem agarrant el ritme.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Fenyent el dret

Economia de mitjans

Continue fenyent el vocabulari de dret bilingüe català - espanyol per al Kindle. Això em permet aprendre alguns detalls més de la publicació electrònica, dels formats que admet l'aparell, dels detalls que he de tindre en compte i que més val mecanitzar per a la conversió des del Word fins al .mobi, etc. A més —o principalment—, em servix per a millorar la fitxa d'origen.

Fet això, la faena que ve ara és pegar-li la volta al calcetí dels idiomes i aconseguir de la manera més senzilla possible fer un índex de cerca també en espanyol. Seran unes quantes hores més de calfar-se el cap amb les macros. Aixina evitaré un poc haver de pensar en les cafrades econòmiques i socials que mos prepara la incansable dreta retrògrada espanyola i valenciana. Fa uns dies, mentres mos manifestàvem contra les retallades injustes, ells anaven nomenant assessors i càrrecs eventuals (docv, 19.07.2012) :



  • RESOLUCIÓ de 10 de juliol de 2012, del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, per la qual nomena personal eventual de la Conselleria de Presidència.


  • RESOLUCIÓ de 18 de juliol de 2012, del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, per la qual nomena personal eventual de la Presidència de la Generalitat.


  • RESOLUCIÓ de 2 de juliol de 2012, de la consellera d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual nomena María del Pilar Esquibel Jorcano personal eventual.


dimarts, 24 de juliol del 2012

Intencions ineficients



N'aprenem bona cosa cada dia que passem immersos en esta crisi social i política. Ara diu que el president de les Corts, Juan Cotino Ferrer, ha utilitzat l'oficina per a l'eficiència eixa que va crear per a fer creure alguna cosa sobre res —encara no ha nomenat el lletrat major adjunt ni ha constituït l'oficina oficialment, però ja la fan rodar— per a anunciar les seues bones intencions, que és el que compta:


[...] ha anunciat este matí la intenció de rebaixar-se el sou com a president de les Corts entorn d’un 25% respecte al sou actual i de reduir en un 20% els càrrecs de confiança que depenen del president d’esta institució.


La «intenció», i a més, un ¡25%! Dins de poc mos els trobarem captant a la porta de la catedral... Quant als càrrecs de (des)confiança, una despesa inútil i perjudicial per a l'erari, per molt que la rebaixes, continua sent inútil i perjudicial per a l'erari. Per cert, eixa eficiència del president Cotino es veu que no inclou la transparència: no trobem en el web els sous dels parlamentaris (que sí que podem localitzar en altres llocs, com ara en Sueldos Públicos).

dilluns, 23 de juliol del 2012

¡Huawei! i no hi ha mans

Fins a més amunt del pirri

Tota la vesprada agarrat al Huawei e1752, pegant-li voltes a la desconnexió, al desbloqueig, a no sé quantes coses més, i no hi ha hagut mans de rescatar el mòdem del lligam amb la companyia telefònica que me'l va vendre. Són temps per a l'estalvi, així que continuaré buscant per la xarxa com fer anar l'Asus Transformer per la xarxa amb la llapissera connectada a Simyo.

diumenge, 22 de juliol del 2012

Cita dominical / 195: Jean-Guy Talamoni

Mirant cap a algun lloc.


Riccumandà a truita à u misgiu
Recomanar una truita a un gat

Aquesta locució s'aplica quan s'està fent alguna cosa inútil.
Jean-Guy Talamoni, Diccionari d'expressions corses comentades.

dissabte, 21 de juliol del 2012

Música per a la crisi

Daltabaix republicà

La música és un mitjà més per a superar la crisi d'indignació que provoca la política que mos arriba a través dels mitjans. Sort que des que faig de maquetador ja no em passe el dia escoltant les intervencions parlamentàries en les Corts Valencianes, perquè n'hi hauria per a acabar agarrant mosques. Em tire a la música i em faig una llista de música en català en el Grooveshark. El web no permet triar l'idioma i de tant en tant em clava alguna cançó en castellà (o anglés, a causa dels Mishima i de Lídia Pujol), però no en portugués, francés ni italià. En tot cas, vaig eliminant el que no vullc i faig la meua llista partint d'Antònia Font, Roger Mas, Quim Vila, Manel, La Gossa Sorda, Sanjosex, Verdcel i Gerard Quintana. Grooveshark hi afig Quimi Portet, Mishima, Lídia Pujol i Obrint Pas.

divendres, 20 de juliol del 2012

Sofre

Un detall del dimoni

El capitalisme deu ser això, un sistema igualitari, tots víctimes... Bé, no tots. I, ¿igualitari?, sí, però per la banda de baix. Les lleis de la termodinàmica també hi deuen tindre alguna cosa a dir, a pesar que pretengam que mos les podem botar alegrement. Per cert, això ho fa també el sofre, que satura l'olfacte i deixes de percebre l'avís de perill.

dijous, 19 de juliol del 2012

Multituds agreujades

Embotits PP

A l'altra el personal de les Corts podríem dur una pancarta que diguera, per exemple, «corts valencianes: imputats i embotits diversos»... No deu ser original, però és el que m'ha vingut al cap durant la multitudinària de hui pel centre de València, d'eixes del moviment es demostra fent camí, i cap allà que mos n'hem anat, que sembla que és l'únic recurs legal que mos deixa una democràcia sense possibilitat de referèndums de revocació.

La imatge és prèvia, pel carrer de Calatrava —o com es diga el tros que dóna al carrer de Quart—: un anunci de xarcuteria fina —llàstima que només estiga en castellà.

dimecres, 18 de juliol del 2012

La pirateria

El excessos en el fem

Comentava Gabriela Cañas en el diari El País (09.07.2012) que «el món necessita un pacte mundial contra la pirateria», i carregava contra el senyor Dotcom (el propietaria del web Megaupload tancat per infringir els drets d'autor). Supose que deu tindre molta raó en això de la pirateria, però ara que el nivell de la bambolla ha baixat i podem vore una miqueta més de l'horitzó que hi ha més enllà de la misèria, arribem a pensar que és inversemblant que això ho hagen de fer els dirigents i ideòlegs polítics que utilitzen les institucions públiques per a degradar les democràcies i ampliar les desigualtats socials. Tal com dia el meu amic Sidoro l'altre dia, l'rtvv no té dèficit per la crisi, sinó perquè, entre altres coses, fa quatre dies els directius i polítics beneficiats per l'ens estaven repartint-se els diners públics abocats en la visita del papa de Roma i abusant dels treballadors i treballadores de l'empresa, fins i tot sexualment, en alguns casos. Això també hauria de ser pirateria, però contra tot això no fan lleis efectives, només succedanis que prescriuen com els iogurts.

Uns dies més tard resulta que «el personal encarregat de la dependència està contractat de forma irregular». El sistema era la selecció «a dit». ¿Contra la pirateria? Com si no tingueren res millor a fer Alberto Fabra Part (controlar el seu partit i fer creure que ell no és Camps), Alfonso Rus Terol (repartir els diners públics de la diputació graciosament i creure's algú, en el sentit eixe que ells consideren que algú és algú quan...) i Rita Barberá Nolla (recordar que ara ja no ha de lluir els sacs de Louis Vuitton que li regalen les trames mafioses).

De moment, fem manifestacions, com ara demà.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Reclamem en massa

Massa de verdor

En un país amb alts índexs de fracàs escolar, cultura presonera de la subvenció política i sense mitjans públics d'informació, de comunicació, de reclamació i fiscalització ciutadana sobre la gestió pública —on només podem intervindre una vegada cada quatre anys quan votem les llistes dels partits tancades i bloquejades—, Vicente Garrido Mayol, president del Consell Jurídic Consultiu, opina que els ciutadans «puga ser que reclamen massa». Tindria molt de mèrit que amb tan poc haguérem arribat a massa. Vicente Garrido deu parlar per experiència pròpia. En massa, hauria de ser en massa.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Robatori total a valencians i valencianes (RTVV))



M'ho dia un amic sindicalista d'rtvv: als dirigents socialistes només els interessa Canal 9 per a eixir en la tele, perquè opinen que ara ixen poc. No en saben altra. Enric Morera només sap parlar de tirar els «enxufats», sense aclarir què vol dir això, si vol dir que ara denunciaran els nomenaments a dit i les provisions irregulars per a que els polítics i directius responsables paguen pel que han fet o vol dir que faran que ho paguen els treballadors i treballadores que no tenen barró —esta expressió apareix en algun diccionari, però no sé si es diu enlloc—, que no poden decidir com es fan i es desfan els contractes. Això és dramàtic, perquè anuncia que hi ha ben poca consistència en la possible alternativa política.

I ha arribat l'hora, han anunciat l'ero en la ràdio i la televisió valencianes, els mateixos que han gaudit tant en benefici propi duent l'ens al desastre econòmic i social, tenen la solució, perquè en realitat no és cap solució, és l'objectiu de la gestió política exercida per la dreta valenciana: acabar amb l'últim mitjà audiovisual públic i en valencià que tots els valencians podien tindre al seu abast. I repartir-se el botí, és clar. No fa tant, van prohibir la tv3 al País Valencià i mos van deixar sense la possibilitat democràtica de triar entre dos mitjans en valencià. Fa anys que manipulen i degraden la Televisió Valenciana, maltracten els seus professionals i es gasten els diners públics en productores privades d'amics i companys ideològics.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Cita dominical / 194: Soledad Gallego-Díaz

Mirant les institucions públiques.


Un país sòlid hauria de ser capaç de suplir l'ocasional falta de lideratge dels seus dirigents amb l'exceŀlent funcionament de les seues institucions. La manifesta incapacitat de les nostres per concitar el respecte unànime dels ciutadans hauria de ser motiu de reflexió, perquè fins ara, si ho pensem bé, l'única que realment ha demostrat el seu mèrit és la ciutadania. Ha estat, per exemple, la seua indignació el que ha dut el president del Consell General del Poder Judicial a dimitir i no el vot de molts dels seus coŀlegues que, convé recordar-ho, van optar inicial, i indignament, per tancar els ulls.
Soledad Gallego-Díaz, «El único mérito, el de la ciudanía», El País, 24.06.2012.

dissabte, 14 de juliol del 2012

Els simis lectors

Errada manual

Com que recorde que em va agradar un llibret de Juli Avinent de fa molts anys, vaig mirar ahir a vore què fea ara. Vaig trobar que a banda de fer de professor d'institut, també ha traduït la noveŀla La planètes des singes de Pierre Boulle. A més a més, podem trobar El planeta dels simis, editada l'any passat per la Universitat de València, tant en paper (14,25 euros) com en versió per a Kindle (6,47 euros).

No em sona haver llegir cap ressenya sobre la traducció, però com que l'original és francés, doncs, si em passa pel cap llegir-la, mire si la versió original està en versió electrònica i, curiosament, no apareix en Amazon.fr (França) però sí en Amazon.co.uk (Regne Unit: 7,97 lliures) i en Amazon.com (12,81 dòlars). D'acord, mirant els preus, sorprén que resulte més econòmica la versió traduïda. No sé si deu ser perquè l'editorial és una institució pública, ja que la versió castellana per a Kindle la fa l'editorial Minotauro (traducció de Joaquín Rodríguez) i està a 12,34 euros.

A banda d'això, em puc fer una idea de la versió original, perquè el Kindle et permet consultar un fragment inicial, quasi dos capítols. Diria que la narració promet. En canvi, pel que fa a l'edició en català de la universitat, no tinc la mateixa sort, perquè es veu que li han clavat davant una introducció sobre l'experimentació animal i l'extensió de la mostra no arriba al començament de la noveŀla. Vaja, ni mostra ni ressenya de la traducció. Tal com confirmava Jes fa uns dies, al País Valencià, si més no, tenim un buit ben estrany per eixa banda.

divendres, 13 de juliol del 2012

Les retallades del lloro

Interins verds

Amb les retallades que han «regulat» per a la majoria de la ciutadania paguen el xocolate del lloro i de la resta de complements de les elits del capitalisme desregulat.


1. Pujada de l'IVA: que és l'impost que només paguen els qui no tenen mitjans per a estalviar-se'l.
2. Supressió de la paga extra de Nadal als funcionaris: aixina pagarem el sou dels assessors dels càrrecs públics.
3. Reducció de dies d'afer propis en la funció pública: no diu res de la setmana «caribenya» en el Consell General del Poder Judicial.
4. Restricció del subsidi d'atur: fins que accepten l'esclavitud com a eixida laboral.
5. Creació d'imposts i baixada de cotitzacions socials: per a equilibrar, amb els imposts paguem els beneficis empresarials, els dividends, els evasors fiscals i les cotitzacions que s'estalvien.
6. Reforma de les pensions: ¿ara les pagaran per anys vençuts? ¿per legislatures?
7. Reducció de regidors municipals: per a pagar els diputats que practiquen l'absentisme en les Corts, com ara en el cas de Francisco Camps Ortiz i de Rita Barberá Nolla. I podria ser el de Mónica Oltra Jarque, si el president Cotino continua expulsant-la.
8. Eliminació de la deducció per l'habitatge: populisme d'anar i tornar; ja tenen les mansions pagades.
9. Augment dels cost de l'energia: no es referixen als aires condicionats dels cotxes oficials.
10. Rebaixa de la despesa dels ministeris: per a pagar els retrats dels antics ministres (huitanta mil euros de mitjana).
11. Reducció de les subvencions als partits i als sindicats: ¡ja era hora!, però s'hauria d'ampliar a la premsa, a la desigualtat empresarial...


Ja ho sé, no fa gens de gràcia.

dijous, 12 de juliol del 2012

Fullet literari

Literatura per la salvatgina

Sempre que m'arriba el fullet dels premis literaris d'Alzira tinc alguna mala idea sobre això d'escriure. Sort que hi ha persones prou capacitades que me la lleven ràpidament, com ara... ¿En qui estava pensant jo? Sí, articulistes de diari, que és el que lligc més sovint, perquè quant al que diríem literatura, s'edita tant que em costa trobar llibres d'autors actuals que puga llegir sense tindre la sensació que intente córrer amb sabates de tacó alt, molt alt. N'hi deuen haver, segur, però la debilitat editorial i la poca crítica convincent —no em sona que hi haja res en valencià que estiga malament—, fan que la majoria de llibres que arribe a fullejar, esperant una sorpresa narrativa actual, em conviden a ratllar els errors ortogràfics o de la normativa general —em referixc a errors, no a propostes alternatives—, a voltes quasi em fan creure que estic fent un examen del titulet de correcció de texts o, en altres casos, la narració només pretén resultar òbvia, voluntariosa i convincentment militant d'alguna bona causa.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Traumatologia econòmica



Estem en un pou i continuem cavant, però els amos de la corriola han de traure el poal ple:

El Congreso autoriza un gasto de 82.000 euros para el retrato de Bono


La mesa del Congreso también ha aprobado presupuesto para el retrato de su antecesor, Manuel Marín, que al tratarse de una fotografía costará 24.780 euros




El Gobierno contrató un retrato de Álvarez Cascos de 190.000 euros




Dívar facturó 15.000 euros al Poder Judicial en otros doce viajes




El FROB atribuye a Parra e Izquierdo un agujero de 137 millones en Banco Valencia




Adela Pedrosa asegura que El Bigotes se reunía con Costa en la sede del pp




Diputats valencians cobren un plus de 584 euros per comissions que no es reuneixen




L'aeroport de Castelló compleix un any encara sense vols i amb unes despeses de mig milió d'euros al mes




L'estàtua de l'aeroport de Castelló va costar 300.000 euros




El director del aeropuerto sin aviones de Castellón cobra 84.000 euros




Com s’han gastat els diners valencians en els últims 16 anys?



Muntar un parc d’atraccions ruïnós ……… 377.000.000
Construir i arruïnar els estudis de cine més grans d’Europa ... 300.000.000
Divertir-se amb 7 carreres de Fórmula 1 a València ……… 244.000.000
Disposar d’un aeroport sense avions però amb una estàtua a Castelló 180.000.000
Muntar una trama amb els fems i l’urbanisme a Alacant ……… 120.000.000
Saquejar l’empresa de depuració d’aigües de València ……… 40.000.000
Que vinga el Papa a visitar-nos ………… 30.000.000
Delectar-se amb una maqueta de Calatrava ……… 15.000.000
Equivocar-se en el cost de la Ciutat de les Arts i les Ciències …… 1.000.000.000

Ca Revolta, 08.03.2012

I més i més. N'hi havia molta gent corrent pel riu, i no sembla que fugiren de res. Takse fa vora cinc quilòmetres. Jo he fet el meu tros: 6,26 i 6,18. Demà de negre en les Corts.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Mamífers en el Kindle

Prehistòria moderna

Sembla que he aclarit definitivament el procés per a confegir un diccionari que funcione en el Kindle (amb Mobigen i amb Kindlegen). El problema d'ahir era una simple però persistent confusió a l'hora de fer la conversió a mobi: per a obtindre un llibre electrònic, cal fer la conversió del document html; per a obtindre un diccionari integrat, cal fer la conversió del document opf. Ahir em vaig passar el dia convertint l'html sense adonar-me de la confusió. Una vegada aclarit, he fet el diccionari dels noms científics dels mamífers marins, que s'integra perfectament en el Kindle. L'índex per a la cerca són els noms científics llatins; el pas següent, que ja el faré algun dia, consistirà a afegir-li l'índex de cerca en català.

Per tant, en resum:

1. Creació del document de diccionari de text amb l'estructura entradadefinició (codificació UTF-8).
1.1. L'alcem en la mateixa carpeta on tenim els programes (o comandaments: els hem d'executar des d'un terminal) Tab2opf i Mobigen (o Kindlegen).
2. Conversió amb el programa tab2opf: això genera dos documents (html - opf).
3. Creació de la imatge de la portada (jpg de 600 x 800 píxels)
4. [opf] Consignació en l'apartat «manifest» de l'opf dels documents que han de generar el diccionari:
<br /><item id="dictionary" href="Mamifers-marins.html" type="text/x-oeb1-document"><br /><item href="mamifers-marins.jpg" id="my-cover-image" type="image/jpeg"><br /><item id="css" href="estils.css" type="text/css"><br /></item></item></item>

5. [opf] Consignació en les metadades del títol del document i inclusió en les «x-metadata» del nom de la portada:
<br /><embeddedcover>mamifers-marins.jpg</embeddedcover><br />

6. [html] Inclusió del «head» de l'html amb la ruta cap al full d'estils:
<br /><br /><link rel="stylesheet" type="text/css" href="estils.css"><br /><br />

7. Generació del diccionari amb el Mobigen o amb el Kindlegen


Com sempre, una volta sabut, tot és fàcil. I el diccionari de la prova: ací [vaig milorant la versió. Versió actual: 19.06.2012].

dilluns, 9 de juliol del 2012

Inexistències

Ulleres per a no vore el País Valencià

Tanta alegria divendres i —el que no m'esperava, i no sé per què no m'ho esperava— hui que he intentat repetir el procés amb els noms dels mamífers marins (dtl de hui), no hi ha hagut manera de fer anar el diccionari resultant en el Kindle. Demà ho tornaré a intentar. Deu ser un detall minúscul, però m'ha fotut prou tot el dia.

Per si de cas, m'he repassat els passos que he seguit i tot em sembla correcte: la codificació utf-8, la conversió a opf, els codis html... Tot sembla tan correcte com la prova de divendres passat. Però no va. Hui ho he estat fent amb el Mobigen: demà provaré el Kindlegen.

M'he distret un instant escoltant un debat en la ser entre Rafael Maluenda Verdú (pp), Marga Sanz Alonso (eupv), Enric Morera i Català (Compromís) i Antonio Torres Salvador (pspv). Un instant, fins que m'he adonat que estava allargant sense trellat el fàstic parlamentari que patixc cada dia en la faena. Ho he tancat quan Maluenda li ha esmenat la inexistència del «País Valenciano» de Marga Sanz.

Per sort, ho sabem tot del País Valencià: les dades sobre la desocupació, el frau fiscal, el fracàs escolar, la desinversió en salut, en recerca o en educació, el nepotisme, el clientelisme, el finançament iŀlegal del Partit Popular, els diputats del Partit Popular condemnats reiteradament per violar els drets parlamentaris de la resta de diputats, les dietes que alguns diputats cobren per participar en comissions que no treballen... Tal com dia aquell, ho sabem tot sobre el País Valencià i sobre Déu, excepte si existixen. En el cas del País Valencià, encara gràcies que això té solució política. Si és que la política té solució.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Cita dominical / 193: Josep Ramoneda i Molins

Mirant amb desconcert.

Però el que és greu en esta qüestió és la desorientació que transmet. Mos estan diguent que cal canviar de model productiu, que cal anar a una economia de valor afegit basada en l'educació, en l'esforç i en la creativitat, que l'única carta de futur és la qualitat. I una part distingida de la política i de l'empresariat espanyol es dediquen a engalanar el paisatge per a fer entrar en carrossa un projecte que mos fa tornar al sector immobiliari i les seues bambolles, que es fonamenta en la quimera del negoci fàcil i que és un focus reconegut d'atracció de trames i diners de la sordidesa dels subsòls.
Josep Ramoneda i Molins, «Eurovegas, icono del desconcierto», EL País, 28.06.2012.


«Educació, esforç i creativitat», deuen ser trets característics de les elits financeres, bancàries, empresarials i dels càrrecs polítics. El desconcert sense eixida és nostre. Algú dia que la democràcia no era només la possibilitat d'elegir, sinó més encara la possibilitat de fer fora. La sordidesa és el sistema.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Fugir del codi

Ajustats consells

El bloc Geografia i Història de Fran Cadenas mos permet accedir a molta més informació ben interessant i pràctica sobre l'edició per a dispositius eletrònics de lectura (per exemple, a partir de l'etiqueta eBooks). Ahí estava jo pegant-li voltes al molinet, i Fran Cadenas ja ho havia resolt fa temps. Ara em toca repensar si el que tinc fet complementa eixa faena o si m'ho he de repensar a partir dels diccionaris temàtics que m'estaven rondant pel cap.

M'he estat mirant el meu vocabulari de dret i crec que no té massa trellat presentar-lo només com a vocabulari d'equivalències català - castellà, cal completar-lo amb les definicions. Amb una miqueta de sort i unes horetes de pegar-li tamborinades al Word, puga ser que aconseguixca aplanar prou la conversió a un format que li vaja bé, primera, a l'html, després al Tab2opf i, finalment, al Mobigen (o al Kindlegen). Mentrestant, he de mirar els editors Mobipocket Creator i Amaya, que sembla que poden donar joc en estes faenes. Realment, en compte d'editar tant de codi informàtic preferiria dedicar-me al contingut lingüístic.

divendres, 6 de juliol del 2012

Bromera electrònica

Cametes al coll

Estava acabant el meu petit i marejador projecte sobre un diccionari en català per al Kindle, i Ximo Sanç i Silvestre m'enllaça el bloc de Fran Cadenas, Geografia i Història, des d'on podem arribar al diccionari valencià de Bromera del 1996 («Diccionaris en Català per al Kindle, iPad, iPod, Papyre, Windows Mobile…»). ¡Una sorpresa ben agradable!

Me l'instaŀle immediatament i comprove —una altra sorpresa ben agradable—, que a pesar del que indiquen els crèdits, el contingut no es correspon amb la versió en paper, sinó que té, com a mínim, més entrades. Per exemple, la locució llatina a simili o la locució (¿valenciana?, ¿mallorquina?) a be-cameta. No sé a què es deu eixa variació i li ho demane a Fran Cadenas, a vore si en sap res. Per contra, la versió electrònica no funciona de manera integrada en la lectura amb les formes que tenen flexió (ni amb les paraules apostrofades). No és cap novetat (em passa el mateix amb el diccionari francés) i seria un possible punt de millora que he de considerar.

dijous, 5 de juliol del 2012

Integrat en el Kindle

Matisos

Ja tinc també un diccionari d'italià per al Kindle, a més dels d'anglés, castellà i francés. Me'n falta un de portugués, però, estranyament, sembla que això serà més problemàtic en estos moments (des que han tancat Megaupload). I, després del mareig d'ahir, la calma de hui: ja he aconseguit esbrinar quin era el petit detall que em passava per alt per a integrar el diccionari en el Kindle. He provat hui amb la lletra hac, que és més curta, i les diverses conversions han donat un arxiu final .mobi que s'ha integrat perfectament en l'aparell. Un altre dia contaré amb detall com ha anat la cosa, els passos que cal fer per a no acabar marejat. Perquè, una volta sabut, tot és fàcil.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Mareig electrònic

Cap emboirat

Això d'adaptar el diccionari per al Kindle m'està fent bollir les neurones —la neurona, sense exagerar, va—. Ja m'he llegit no sé quantes receptes d'eixes que sempre ho expliquen «tot» a mitges, o sense detallar concretament el que necessite: que el diccionari s'integre en el Kindle. ¡No hi ha mans! Com a llibre, la cosa sí que funciona, però no com a diccionari integrat. Demà tornaré a provar amb el Mobigen, tot i que diria que ja ho havia intentat.

Mentrestant, estic pensant que llançaré un vocabulari bilingüe de dret per a Kindle, aprofitant la fitxa que tinc sobre això. Supose que no tindrà eixida, però si ho aconseguixc, em servirà per a practicar amb el servei de publicació de Kindle.

dimarts, 3 de juliol del 2012

Falques i fuets

Foto de Mandibulaafilada

Això de fer servir els diccionaris o els programes de traducció automàtica sense que ho revise un tècnic lingüístic, té un vessant que hauria de fer pensar sobre la manera com es fan i com es fan servir els diccionaris o els programes de traducció automàtic. En Leroy Merlin, on també retolen en valencià, tenen uns «flexibles de raccordement» o «latiguillos» que algú ha decidit que en valencià són «falques». És clar, eixa traducció la fas si lliges malament un diccionari d'equivalències amb el castellà, on el «latiguillo» 'palabra o frase que se repite innecesariamente en la conversación', segons la rae, en català són falques (o també crosses), si vols. Però el producte de llanterneria que servix per a connectar eixides i entrades de conduccions d'aigua són, per exemple, maneguets. Però eixa accepció em sembla que no és habitual encara en els diccionaris.

No crec que en el ram de la llanterneria acaben oficialitzant eixe sentit per al terme falca ni crec que a ningú li s'apegue eixe possibilitat, però la retolació segur que ha de tindre algun efecte sobre els lectors i, vaja, també podria ser que mos ho acabàrem trobant, com una falca de la mateixa fusta. I que no n'hi hagen fuetets.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Excés de perversions

Mordillo ho havia dibuixat per a Aministia Internacional

Diu el titular del diari que «el valencià està en perill per falta d'inversions» (El País, 26.06.2012). És una més d'eixes apreciacions fantàstiques que de tant en tant llança el Consell Valencià de Cultura, eixa institució que servix per a pagar unes quantes quotes més de manipulació partidista en la societat a través de la cultura. En canvi, no denuncia el consell que també té a vore amb eixe perill l'excés de «perversions». Tinc un paper per ací damunt de la transcripció de la comissió cortesana estiuenca sobre l'accident del metro de València del 3 de juliol del 2006. El diputat Ferraro Sebastiá i el seu company Maluenda Verdú (president de la comissió) es burlen del personal arran de la intervenció de Josep Maria Ribes Ardanuy (naixcut en Barcelona). I com que em fa vergonya reproduir-ho, deixe els enllaços: versió html; versió pdf.

Em ve al cap només que quan Maluenda Verdú li amolla a Ribó i Canut:


Crec que vosté és de Lleida i li ho dic amb el màxim respecte.


Estic segur que està convençut que quan «ell» fa una apeŀlació xenòfoba i al·lòfoba «des del màxim respecte» deixa de ser xenòfoba i aŀlòfoba. Perquè ho di ell. I que es dediquen a això rient després de l'accident on van morir 43 persones, parlar de la llengua, és una demostració de la qualitat de la representació política dels valencians. Sort de la resposta de Ribó i Canut:


Anem a vore, senyor president de la comissió. Jo vaig nàixer en Manresa, vaig viure en Lleida, vaig estudiar a Barcelona i, des dels 17 anys, estic al País Valencià; per tant, com hem dit sempre, valencià és el que viu i treballa en el País Valencià; almenys per a l’esquerra. Per la dreta, potser tinguen connotacions de genètica o d’altres tipus. A açò nosaltres normalment li diem, en l’esquerra, racisme.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Cita dominical / 192: Vicent Sanchis Martínez

Mirant l'estilística.


[...] fugir igual que una geneta que cerca una covil; fugir igual que ho faria un porc senglar aücat per una jama de gossos que, amussats pels seus amos, no paraven de clapir empaitant el seu rastre.
Vicent Sanchis, «Cendres de Ternils», Edicions 96, 2012, pàg. 16.



Si en tenen de registres, les llengües més comunes.