No puc evitar-ho i jo
també, hui que no sé per què mos passen en la tve Las
sandalias del pescador de Michael Anderson (1968), caic en la temptació i, en compte
de reprendre les lectures endarrerides, agarre una noveŀleta
de Georges Simenon, Le chien jaune (1931; edició de
1963) i amb aquella oloreta que fa el paper groc envellit. Perquè si
només puguera llegir el diari, amb les temptacions acceptades que mos relaten els casos de Blasco, Dívar, Tauroni, Rato,
Olivas i fins i tot, ¿per què no?, Riina... Un fàstic ètic i estètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada