dijous, 31 de maig de 2012

Discrepàncies inevitables


Idees que ballen

Repassant coses de Fuster tope amb el verb «agotnar-se», que diuen que —quina llàstima— és una errada de transcripció. A banda d'això, localitze un fragment que em convenç per a hui:


I tot això, sense patrioterismes imbècils. Ni el mestre Serrano és Beethoven, ni Bernat i Baldoví és Shakespeare, ni el matemàtic Marzal és Einstein. Ni el campanar de Sant Pere és més alt que la torre Eiffel. Siguem sensats. I mirem de cultivar una certa tolerància en les discrepàncies inevitables.


Tolerància, tolerància... Ai, n'hi ha qui sembla que n'haja fet cas i pots topar amb testos i plantacions de tolerància allà i ací. I se la fumen.