dissabte, 7 d’abril de 2012

Desedició


Llums i ombres

L'edició també és això, tria, decisió, preferència, oportunitat. El que em sembla greu, però, és que un editor no diga simplement «no m'agrada», i au, indiscutible, clar i comprensible. No, pretén que això no és acceptable, que no ho fa cap editorial seriosa, que no coneix ningú que ho haja fet (llevat dels secessionistes)... I quan li documente les opcions, arriba el paroxisme: no llig els meus missatges perquè són massa llargs i documentats. Es sent atorrollat. Per tant, no s'entera que existixen Al cor, la quimereta d'Encarna Sant-Celoni ni els exercicis d'estil de Raymond Queneau, no s'entera del que diuen les gramàtiques de l'avl o d'Abelard Saragossà, els diccionaris de l'iec o el d'Enciclopèdia Catalana. Només sap que ell és qui mana i, per tant, això és el que compta —i jo li ho reconec, és clar—, fent bona la referència literària al cap d'ou que tampoc no deu conéixer.
Publica un comentari a l'entrada