divendres, 6 d’abril de 2012

La llengua esmussa


Bolets inesperats

Canviant de crisis, tinc la crisi de la correcció, que he de revisar el text perquè al lector de l'editorial li molesta la llengua del seu poble (i no se n'adona). Per a parlar-la, supose que li sembla bé, però això de vore-la per escrit, es veu que l'esmussa: lèxic com artiste, dentiste, morfologia verbal com puguera, vea, fea, dia, trea, quea, el pronom mos... I no sé quantes coses més, perquè no me les ha sabudes dir. I eixe és el problema, que no sap de què parla, que simplement treballa amb prejudicis i imitant el que ell diu «editorials serioses», però en realitat no llig ni sap de què parla, no coneix les gramàtiques ni els llibres sobre flexió verbal, no s'ha adonat de les variacions estilístiques que hi ha entre els llibres d'una mateixa editorial, no accepta l'existència registres en la llengua escrita, no sap que tota la llengua s'ha de poder escriure... Sí que sap, però, jutjar, dictaminar, desqualificar, tot des del desconeiximent, amb arguments sense més fonament que les seues impressions, els seus prejudicis sobre la llengua.
Publica un comentari a l'entrada