divendres, 6 d’abril de 2012

La llengua esmussa


Bolets inesperats

Canviant de crisis, tinc la crisi de la correcció, que he de revisar el text perquè al lector de l'editorial li molesta la llengua del seu poble (i no se n'adona). Per a parlar-la, supose que li sembla bé, però això de vore-la per escrit, es veu que l'esmussa: lèxic com artiste, dentiste, morfologia verbal com puguera, vea, fea, dia, trea, quea, el pronom mos... I no sé quantes coses més, perquè no me les ha sabudes dir. I eixe és el problema, que no sap de què parla, que simplement treballa amb prejudicis i imitant el que ell diu «editorials serioses», però en realitat no llig ni sap de què parla, no coneix les gramàtiques ni els llibres sobre flexió verbal, no s'ha adonat de les variacions estilístiques que hi ha entre els llibres d'una mateixa editorial, no accepta l'existència registres en la llengua escrita, no sap que tota la llengua s'ha de poder escriure... Sí que sap, però, jutjar, dictaminar, desqualificar, tot des del desconeiximent, amb arguments sense més fonament que les seues impressions, els seus prejudicis sobre la llengua.

3 comentaris:

jes ha dit...

Mirant-ho d'un cantó positiu, potser entre el seu punt de vista i el teu, tan sols hi ha un malentés. Pateixes del mateix mal que pateixen els Casanoves i els Saragossans: confoneu la gramàtica descriptiva amb la normativa, les variants dialectals amb l'estandardització, la sistematització pronominal amb els invents capritxosos, etc.
Tornar a 1932 no em sembla una bona idea i escriure "bavosa" per "llimac" ( fins i tot "llimaco" a les comarques xurres ), tampoc. Estigues bonet.

Jesús ha dit...

A Jes, potser, i amb la intenció de comparar amb una llengua que deu conéixer prou bé, li aprovaria vindre cap a Mèxic i vore el que s'hi fa amb la normativa, les variants dialectals, l'estandardització i la sistematització capritxosa o els invents sistemàtics, que tot és llengua i quasi tota la llengua són prejudicis. L'experiència de l'espanyol de Mèxic, i la faena com la que fa Luis Fernando Lara (dispenseu que no enllace amb HTML com Déu mana: http://dem.colmex.mx/Default.aspx ; http://www.letraslibres.com/autores/luis-fernando-lara) m'han fet acostar-me cada vegada més a les reflexions que fa anys que posa per ací el Tècnic lingüístic. Que les vaya bien.

Tècnic lingüístic ha dit...

Home, Jes, m'hauria d'ofendre que em poses al costat de Casanova i Saragossà, això tan sols em recorda que no els arribe encara a la sola de la sabata. Pel que fa a la possible confusió que assenyales, no puc assegurar que no siga aixina, perquè la meua pràctica quotidiana tracta tant de llengua com de dret. La descripció és llengua, la prescripció és dret. Sembla confús, però no ho és tant. Tant Luis Fernando Lara —esmentat pel company Jesús— com Moreno Cabrera crec que ho expliquen detalladament.

Ei, Jesús, moltes gràcies per l'aportació. Faré ús d'eixe diccionari de l'espanyol mexicà.