dimecres, 25 d’abril de 2012

Jocs amb estàndards


¿Què, sinó?

Jo no em dedique massa als jocs, però lligc en el diari que hi ha un programeta per a jugar amb les paraules que ha tingut molt d'èxit en Internet: Aparaulats. Sí, té versió en català, i segons Máximo Cavazzani, fundador de l'empresa Etermax, que ha creat el programa, «Cada idioma té el seu criteri. Per norma general busquem un estàndard en cada un. En l'espanyol fem servir el Diccionario de la Real Academia Española, sense tindre en compte prefixos, sufixos i pronoms enclítics i afegint-hi plurals i conjugacions de verb».

Va bé per a algunes coses la producció estàndard. A voltes, per no dir que no en sé més o que el negoci està en el control del producte, doncs, recorrem a la simplificació de l'estàndard. La indústria de la llengua també ha de tindre uns marges de benefici. En qualsevol cas, els programes són revisables i supose que ampliables, i la clientela hauria de marcar la tendència sobre eixe estàndard. Això és el que ha marcat la línia de treball del corrector ortogràfic de Softcatalà:

Els programes s'hauran de modificar per generar versions valencianes del diccionari. Principalment, han de permetre al corrector reconèixer paraules amb l'accent diferent del que s'empra comunament. El lèxic propi valencià (tret que siguin variants que es prestin a confusió) ha d'anar dins els fitxers generals.


Pel que fa als jocs de paraules, també hi ha en català un diccionari per als interessats en l'Scrabble: el danosc de Joan Montané i Camacho. Per ara es nodrix dels diccionaris de l'iec, però continuen treballant-hi i supose que aniran ampliant-se, perquè els jocs de paraules tenen eixe interés si recullen la riquesa, i per ahí és ben difícil que mos simplifiquem, que mos banalitzem, que mos estandarditzem.

3 comentaris:

Joan Montané ha dit...

Hola,

per al·lusions, :)

El DANOSC, es va fer el 2009 com una llista "prou bona" per jugar a escrable.Mai es va pretendre fer una cosa seriosa.

El DISC, que és en el que estic treballant, sí que ho vol ser, però em sembla que no t'agradarà. La meva intenció és ser fidel al DIEC vigent de torn. En els jocs lingüístics competitius, cal definir clarament el lèxic emprat i, tot i que es podrien afegir més i més fonts lexicogràfiques, la meva experiència en els darrers 4 anys m'indica que no paga la pena. Gestionar diferents fonts lexicogràfiques representa molta més feina i moltes més discussions entre jugadors.
Això no vol dir que el lèxic no reconegut no sigui català, tot el contrari, la varietat del català és un tresor.

Una confusió freqüent quan es parla dels jocs lingüístics és dir que es juga amb "la llengua", quan en realitat, sempre es juga amb "una part de la llengua", atès que es juga amb un llistat finit de paraules.

Per sort, al cap i ala fi, tot és un joc.

Atentament,
Joan Montané

Tècnic lingüístic ha dit...

No patixques, Joan, que tal com ho exposes, tenint en compte que és el DIEC el que s'amplia i s'ampliarà (inclús si els valencians deixàrem de parlar en català), la teua faena també s'ampliarà. Almenys fins a on tu vullgues i fins a on t'aconselle l'experiència.

Tens tota la raó, la llengua (qualsevol llengua) sempre és una part de la llengua (totes les llengües).

Enhorabona per la faena i sort i força amb el joc.

Joan Montané ha dit...

Gràcies pel suport, :)