dimecres, 28 de març de 2012

No mos amagam

Segons F. de B. Moll
Havent acabat la correcció del llibre suec suecà, tope amb prejudicis estilístics. Són prejudicis meus, és clar, perquè encara no he pogut jutjar quin és realment el problema estilístic. Només sé que per ara al bibliotecari no li agrada vore escrit el pronom mos. Almenys en el que ell considera «publicable». És un criteri estilístic, clar, i no li'l discutiré. Tanmateix el que no podré fer és endevinar quins són eixos criteris seus que es suposa que jo hauria d'intuir, n'hi ha massa possibilitats en la llengua, fins i tot en la llengua literària més comuna, com per a deixar-se dur per intuïcions i prejudicis. Però, bé, supose que al final tot quedarà com vullga l'autor i l'autoritat competent, editora, és clar.

2 comentaris:

jes ha dit...

Hi filòlegs valencians que escrivim "ens" perquè és la forma estàndard i clàssica valenciana, i doncs, no se l'ha empescada ningú. "Mos" no és res més que una deturpació. Passa una cosa semblant quan dius i escrius "vulga" (forma verbal viva fins al XVIII), t'acostes a la llebgua comuna i no t'ix càncer a la boca. No ens n'amaguem pas...

Tècnic lingüístic ha dit...

Estic molt d'acord amb tu en quasi tot, Jes, excepte en algunes valoracions estètiques. El que a tu et sembla lleig («deturpació» vol dir això, ¿no?) a mi no m'ho sembla. De fet, si realment fóra tan lleig, no crec que fóra tan d'ús comú... O vés a saber. En tot cas, ja ho diuen, si no t'agrada, posa-li un floc.

M'alegre que faces ús de la forma «vulga» si és el teu desig. Aixina es fa eixa llengua comuna, amb l'ús. Jo aporte el de la meua «llengua comuna», que no en dic altra.