divendres, 24 de febrer de 2012

Tracamander -ra

Son

Tracamander -ra diu que és un adjectiu (significa una cosa aixina com 'embolicador, enredrador' i 'mentirós') conegut per Sueca, Cullera, Alzira o per eixa zona. Diria que no ho havia sentit mai, però això no vol dir res. D'altra banda, també té un reflex en castellà que pot ser que explique l'origen en valencià, però no ho acabe de localitzar del tot. Casualment, hui han fet el reportatge sobre Urdangarin en La Sexta. Hi apareixien, entre altres, Jaume Matas i Francisco Camps. I ahir van detindre,entre altres, Josep Maria Felip, un dels subordinats —i company de viatge ideològic— més coneguts de Blasco Castany. Algunes relacions semàntiques fonamenten les nostres vides.

2 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Miquel: Alguna relació hi deu haver entre el vostre tracamander i el mot ben viu entre tota la família de ma muller "trancamandana" que fa 30 anys que sent sovint. Si dic que fas "molta tracamandana" o "quina tracamandana!" significa que fas molt de desori i soroll alhora. De fet, aquest mot tan elxà residual-però que he sentit milers de vegades entre parlants rurals i gens afectats- l'acabe de trobar, si fa no fa, en un sentit molt pròxim al que l'emprem nosaltres al DCVB (feia mesos que un mot que es fonamentés en el meu parlar heretat no em donava aital alegria). Diu així el DCVB: TRACAMANDANA f. Traveta, emboscada. «Armar una tracamandana» (Val., segons Aguiló Dicc.). Per si t'interessa d'un aquests que fan molta trancamandana se'n diu un "tracamandanós". I no m'invente que tampoc no passaria res per dominar les derivacions en la nostrada però na Maria de 79 anys anys així ho ha dit sempre. (femení: tracamandanosa) Joan-Carles

Tècnic lingüístic ha dit...

Moltes gràcies per la informació, Joan-Carles. El mot era desconegut per a mi, però no és gens desconegut en la península hispànica.