dissabte, 4 de febrer de 2012

Exaltació de la llanderola



Repasse una miqueta els blocs que indexe i tope amb un apunt de la lectora, «Ho sabem, Professor» (09.09.2011), que desvetla l'actualitat amb una lectura de fa uns quants anys. El primer fragment:


El bon patriotisme és un sentiment dolorós perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no el trobem. El narcisisme patriòtic a més d'inelegant és funest. Estem convençuts que el nivell espiritual de València, ara, és manifestament inferior al material. Però el seu redreçament depén de l'esforç col·lectiu, és a dir, d'un acte voluntari. Per al cultiu d'una espiritualitat cal primerament amor, després idees clares. L'interés desperta la curiositat i l'estudi possibilita l'acció creadora.
M. Sanchis Guarner,  La llengua dels valencians



I la citació següent que reproduïx la lectora mos explica quatre coses més. Ahir em va faltar més alguna cosa més en el documental en Resacón en Levante de La Sexta Columna, més anàlisi comparativa, i no sé si una via per a canviar el sentit polític, econòmic i social, si tota eixa «grandesa» fantasiosa —eixes «exaltacions líriques o trivials» dels nostres dirigents del pp— és, a més de ruïnosos, injusta i socialment degradant, llanderola.
Publica un comentari a l'entrada