dimecres, 29 de febrer del 2012

Manar i no pagar

L'educació no és gratuïta

Doncs, sí, s'acaba febrer i encara no hem cobrat. El meu barber diu que, l'important és que paguen, tard o d'hora, però que paguen. Mos podríem consolar amb això, si no fóra que es tracta de la mala gestió política. Hi ha qui es pensa que l'administració pública funciona malament per naturalesa, sense adonar-se que funciona malament perquè la política funciona malament, no perquè tinga cap naturalesa diferent que impedixca ser més eficaç i eficient.

Per exemple, el diputat Hernández Mateo, que és alcalde de Torrevella, s'excusa de qualsevol delicte en la gestió pública per ell només era l'últim que firmava i que no sabia què firmava... ¡Ahí tens els ous, Joana! No sap què firma, però ho firma. És a dir, que podia estar firmant un xec en blanc, i ell, avant i sense llegir-ho... Clar, estic segur que en eixe cas s'asseguraria que el xec anava a nom seu. Però no, no eren xecs en blanc, eren coses que fan més pudor, con la contracta del fem, que és un sector que s'ha «polititzat» fa uns anys.

En fi, el meu barber no coneixia això d'estar «emfambrat», però sí estar més desmaiat que una guitarra. Ja vorem com acabem, si qui no paga pretén manar.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Finals que comencen



La Revista de Llengua i Dret deixa de publicar-se en paper. A partir del mes de desembre d'enguany només apareixerà en format electrònic, que per ara és el format pdf. Esperem que amplien les opcions, encara que serà interessant carregar-se en el Kindle tot els números. Amb tot, donen l'opció d'adquirir l'últim número en paper, i ja els he dit que sí. Per un número, no anem a deixar la coŀlecció coixa. Tot i els suposats avantatges per a l'ecologia i l'economia de recursos, encara no sé per què, però em sap mal que desaparega la versió impresa. Sort, però, que no es tracta del final de la revista, perquè si Sheldon Adelson haguera demanat l'esclavitud, el dret de cuixa i que no es torne a publicar cap article sobre llengua i dret, o ni tan sols sobre dret, sembla que «els de sempre» li ho hagueren apanyat.

dilluns, 27 de febrer del 2012

1.588,51 euros al mes per cap



Estava mirant altres coses relatives a la maquetació del bocv, que és amb el que m'entretinc fa uns mesos, i he topat casualment amb un butlletí (13.07.2011; [pdf]) que hauríem de tindre present de tant en tant, i més encara ara, quan alguns, com el president Alberto Fabra Part, tenen la barra de dir-mos que vivíem per damunt de les nostres possibilitats: la subvenció als grups parlamentaris de les Corts Valencianes. No tenen prou amb el que cobren i amb la infraestructura pública de l'administració, no, encara es regalen unes subvencions. (I no comentaré ara com és possible que ho hajam publicat ¡només en castellà!)

diumenge, 26 de febrer del 2012

Cita dominical / 175: Ignacio Zafra i María Fabra

Mirant alguns jurats.


Respecte a alguns dels documents incriminatoris, com ara la llista manuscrita elaborada en una de les botigues (on figuren els acusats al costat de peces i preus), o les aconseguides de la trama amb anotacions similars, el jurat va considerar que no tenien valor mercantil i no li van atribuir «cap credibilitat».
Ignacio Zafra i María Fabra, «El jurador absuelve a Camps y Costa», El País, 26.01.2012.



A això hem arribat, la credibilitat és mercantil.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Al vol

Xoriços al vol

Hui, finalment, com que ja n'havíem fet dos esta setmana, mos hem botat la manifestació, que esta responia més a l'esquema formal consensuat i n'hi hauria bona cosa de personal. Haurà estat un èxit, i haurem de vore en què es concreten tants èxits de carrer que no hi ha manera de consolidar electoralment en una proposta que tinga sentit, un poc a la islandesa, per exemple.

Parlant del nord, he aprofitat per a acabar la primera passada a la correcció d'un llibre de memòries d'un suecà que ara és suec i que m'ha donat bona cosa de faena, no tant pel contingut com pel mínim rigor ortogràfic, que no em permetia ni tan sols passar el corrector. No han estat moltes pàgines, però me s'han fet ben llargues a força de canviar les mil i una formes d'escriure una mateixa paraula. Amb tot, hem d'agrair que ho haja escrit en valencià —tot i que diria que hi havia trossos traduïts automàticament des del castellà—. En fi, coses de suecs i de suecans.

divendres, 24 de febrer del 2012

Tracamander -ra

Son

Tracamander -ra diu que és un adjectiu (significa una cosa aixina com 'embolicador, enredrador' i 'mentirós') conegut per Sueca, Cullera, Alzira o per eixa zona. Diria que no ho havia sentit mai, però això no vol dir res. D'altra banda, també té un reflex en castellà que pot ser que explique l'origen en valencià, però no ho acabe de localitzar del tot. Casualment, hui han fet el reportatge sobre Urdangarin en La Sexta. Hi apareixien, entre altres, Jaume Matas i Francisco Camps. I ahir van detindre,entre altres, Josep Maria Felip, un dels subordinats —i company de viatge ideològic— més coneguts de Blasco Castany. Algunes relacions semàntiques fonamenten les nostres vides.

dijous, 23 de febrer del 2012

S'accentua

Posen l'accent en l'examen

I la concentració de hui davant dels ajuntaments s'ha convertit en un passeig pel centre de València, primer cap a ca Camps Ortiz i Barberá Nolla, i després cap a la delegació del govern, la prefectura de policia i, finalment, la seu del Partit Popular. Tot amb molta animació i sense càrregues policials. Alguns cantaven que «ja s'ha acabat / la pau social». La demanda més concreta era la dimissió de Sánchez de León. I trobe que el comboi que tenien era per fer ús del dret de manifestació contra la ineptitud política que ha derivat en la crisi econòmica i social que els ha entrat dins l'aula quan les calefaccions s'han quedat sense escalfor.

dimecres, 22 de febrer del 2012

L'enemic del poble



La manifestació dels enemics —de la mala educació— de hui tenia un recorregut curt en aparença, i es veu que l'hem fet a poc a poc per a aprofitar-lo bona cosa. La seu de la delegació del govern central ara està en l'edifici de la tresoreria de la Seguretat Social... ¿Seguretat social? Hui, sense policies carregant ni el cap policial Antonio Morena esclafant l'«enemic», hi havia una alegre sensació de seguretat democràtica. Fins i tot l'helicòpter rondava bastant silenciosament pels aires: «¡Eixa gasolina, per a calefacció!»

dimarts, 21 de febrer del 2012

Ferma voluntat



El conseller d'hisenda i administració pública, accepta el suggeriment del síndic de comptes en la queixa 100342 (que arrancà en el 2008 amb la queixa 080042). José Manuel Vela Bargues diu:


Li informe de la ferma voluntat de Conselleria d'Hisenda i Administració Pública de respectar els drets lingüístics dels administrats, així com utilitzar en tots els procediments i en qualsevol altra forma de relació amb ells, la llengua (castellana o valenciana) elegida per ells.


En fi, si es concreta una voluntat tan «ferma», el món econòmic farà un tomb, lingüísticament i, si fóra cert, fins i tot en el balanços dels que es dediquen a la gestió de les llengües en els àmbits comercials i financers. Serà cosa de vore com, entre porrades i porrades a estudiants i vianants, els governants del Partit Popular adopten decisions polítiques que tenen un mínim sentit positiu en benefici de tots. Serà cosa de vore...

dilluns, 20 de febrer del 2012

Molta burrera

Burrera urbana

Em comentà un company de la Generalitat que va pensar en mi fa poc quan va enviar a traduir un programa que estaven preparant en la conselleria. Pensà en mi a causa de les suposades pors i prevencions que tenia la seua cap ―catalana― davant ĺa possibilitat que la versió «valenciana» continguera alguna paraula d'eixes que estan «prohibides» en la Generalitat valenciana. M'agradaria aclarir que, en realitat, no hi ha cap paraula prohibida, sinó que la desídia i el sotmetiment convertix alguns funcionaris en criats atents a les ordres i els desitjos polítics o ideològics d'alguns càrrecs públics. Això arriba a afectar tant la percepció de la realitat que convertix en fets el que únicament són pressentiments.

És clar, hi ha «ordres verbals», amenaces, males cares, assetjament i pressions professionals i variants de tot això, si vols, i desemboquen sovint en una autocensura provocada per la precarietat laboral, la desídia i la poca cultura professional i sindical. El resum que li vaig fer al company: «n'hi ha molta burrera», que és una generalització i, per tant, desencertada, però aclaridora i festivament inteŀligible. Em sap mal haver segut tan simple en la conclusió, però és que n'hi han que no volen ―o no saben― filar més prim... Els «grisos» han tornat als carrers de València de la mà de Paula Sánchez de León. El juny passat no entenien el valencià, ara perseguixen els estudiants d'institut amb pilotes de goma.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Cita dominical / 174: El País

Mirant amb serietat.


En els països seriosos, un càrrec públic no pot mentir i continuar ocupant el lloc com si res.
«El Acento», «Roldán puso el listón muy alto», El País, 14.02.2012.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Lectures per a la realitat

Realitats paral·leles

Després de llegir dos o tres diaris endarrerits ―deixe pendent el de hui per a més tard o per a demà― ordene un poc els papers que tinc per damunt la taula, essencialment la correspondència amb el síndic de greuges sobre unes quantes queixes ―de què informe en este bloc―. N'hi ha les que han anat avant i han canviat un poc el món ―a millor, espere―, i les que s'han quedat en queixa interrupta ―hi treballa algun aŀlòfob o aŀlòfoba repatani, es veu― o queixa contra ningú després d'alguna remodelació del Consell. Les alce en la carpeta, la segona, blava. Toca ja començar la tercera. Aprofitaré per a igualar-les de color.

Ah, i hui és el dia que els funcionaris no eixim al carrer a consumir. D'esta, el mercat s'afona, segur. No sé si és útil o no, però en vista de les activitats reivindicatives a què mos dediquem políticament ―per molta falta de formació―, hauríem de pensar en pegar-li una llegideta al llibret [pdf] de Gene Sharp, que sembla que ha tingut tanta importància per als nord-africans no fa massa. Els sud-europeus orientooccidentals, però, mos embadalim amb altres «lectures». Esperem que no siga el cas dels estudiants del Lluís Vives.

divendres, 17 de febrer del 2012

Enchente de llengües

Llengües

Al futbet ―guanyem―, li pregunte a un dels companys gallecs si entén la paraula enchente. Li sona com a cosa de la panxa plena, que ell més aviat diria «cheo», i més encara «farto». Ha estat escolaritzat en gallec, però ara es dedica a fer de funcionari en València. La cosa de les llengües crec que no li interessa massa, tot i que crec que està fent algun curs en l'eoi ¡de portugués! Li vaig dir que ho devia tindre fàcil, i no va dir ni que sí ni que no. Un altre dia li hauré de demanar més directament com entén ell la relació lingüística entre Galícia i Portugal. Espere que no n'acabe massa enchente.

dijous, 16 de febrer del 2012

Moltes hores valencianes

Horari valencià

Segons el diari El País (11.02.2012) la parella Urdangarin-Torres s'embutjacà sense ànim de lucre 3.519.203 euros que la Generalitat valenciana, sense ànim d'estalvi ni de bon govern, els va adjudicar. Els pp afona l'economia i els bancs valencians, però guanya les eleccions. Hui tornen les operacions especulatives a curt termini a la borsa espanyola. La muralla àrab de València es degrada en un solar tancat, la policia carrega contra els estudiants davant de l'institut Lluís Vives i Cotino Ferrer, president de les Corts valencianes, expulsa sense decòrum la diputada Oltra Jarque perquè porta una samarreta aŀlusiva a la corrupció —i a qui s'hi sent aŀludit—. La realitat té moltes causes, però poques explicacions:


1.666.

Brama de València

Dilluns, lo primer de juliol 1619, lo bon govern dels señors jurats de la insigne ciutat de València feren convocació dels soldats del Centenar, per a que a les dos hores accudisen a la Sala, y alguns obrers de la vila. Y tot no res, tot cosa de València, tot cosa de castanyoles blanques y tot temor y por, y la foça de merda. Y a les sinch hores donaren orde que se'n tornassen dits soldats.

Pere Joan Porcar, Coses evengudes..., edició de Josep Lozano Lerma, 2012.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Fundacions que fonen els diners

S'ho acabaran tot

El web de Favide va canviar al valencià a conseqüència d'una queixa que els vaig presentar l'any 2009. Primera me la van contestar en castellà, després no van fer cas de res i finalment, després de les recomanacions del síndic, van fer el web en valencià. Xe, m'estranya que no ixquera Eva Amador a dir «¡Això ho pague jo!», tenint en compte que el pou d'eixa fundació no tenia fons (El País, 13.02.2012) per a engolir-se els diners del comú —que no és de ningú, ¿oi?—. Diuen que atenen les víctimes del delicte... ¿De quin delicte?, perquè el que és el «delicte» lingüístic, estan bonicos per atendre'ls, diríem. El delicte es veu que és no estar afiliat al pp. Els malsons de la raó es mengen la realitat.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Maurar

Maürem

Alguns diccionaris inclouen el verb maurar, però no el fan sinònim de madurar, a pesar que les accepcions que li posen jo diria que tenen alguna relació semàntica amb este. Segons el gdlc:


maurar


v tr 1 Remoure alguna cosa, especialment pasta, amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l'elaboració, unir-ne més íntimament les parts constituents, etc.

2 esp Masegar la roba en rentar-la manualment, rebregant-la repetidament, picant-la, etc., perquè es faci ben neta.


La relació que hi trobe és que, al final, tots eixos objectes estan ben «maürs». El cas és que els dos verbs es documenten en el segle xiv, però provinents de termes llatins diferents. Ho haurem de «maürar» un poc més.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Etimologia marciana

Existència extàtica

Quasi sempre hi ha una versió amagada per a tot el que escrivim. Sol ser la versió sarcàstica, que no deixe d'escriure, però que no mostre per no pertorbar el pensament en excés: «Tot i que als extraterrestres els digam marcians, per fer anar alguna hipòtesi útil no sé per a què, haurem de reconéixer algun dia que no sempre vénen de Mart. Més encara: que per ara no vénen d'enlloc.»

diumenge, 12 de febrer del 2012

Cita dominical / 173: Jorge Trías Sagnier

Mirant a Garzón.


I l'altra víctima havia de ser Baltasar Garzón, el jutge de l'Audiència Nacional que havia gosat mirar les finances del pp. Quan vaig comprovar per on anaven els trets, vaig recordar la impossibilitat que vam tindre, sent diputat, de modificar la llei de finançament dels partits polítics davant el seu tancament a l'hora d'abandonar les irregularitats i sotmetre's a control. D'estes irregularitats, la majoria no delictives, han vixcut centenars de polítics als quals no els arribaven els sous miserables que percebien i l'alta responsabilitat i representació que havien de tindre. Garzón, ¡quina gosadia!, s'havia atrevit a mirar els comptes d'un partit.
Jorge Trías Sagnier, «Cacería judicial», El País,18.01.22012.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Enfambrats

Hmmm

I què en fem dels «enfambrats» (pron. «anfambrats»). Doncs, no n'he trobat massa documentació per ara, per la qual cosa tinc més material per a una altra fitxa. Les casualitats són aixina, i convé consignar-ho en algun lloc abans que te s'oblilde. De moment, hi ha l'apunt «Estar *emfambrat» de la La Parla d'Oliva, on el company Àngel Alexandre comenta la variant simatera «asfambrat», que connecta amb el que apareix en el Diccionari de freqüències de Joaquim Rafel i Fontanals (1998) i l'inefable diccionari de no saps ben bé què de l'avl. A més, Google em suggerix «alfambrat», que és la forma que recull Escalante en Les Criaes. En l'ús en la xarxa, curiosament, no hi ha enfambrades ni alfambrades...

divendres, 10 de febrer del 2012

Un cornaló buit



Ara no sé com, he topetat amb el cornaló:

cornaló [GDLC] m \1. Punta d'una manta, d'un mocador, d'un full de paper, etc. [GDLC] \2. PESC Cadascuna de les dues anelles de corda que hom fixa en els dos extrems del cóp d'un art d'arrossegament per tal de poder hissar l'art i assecar-lo. [DCVB] \3. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). [DCVB] \4. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. [DCVB] \5. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. [DCVB] \6. cornaló de pa Crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones aŀlotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). [DCVB] \7. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). [DCVB] \8. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.).


He reomplit el buit de la paraula que no apareixia en la versió 2.0 del Salt. També tinc per a fer algunes fitxes amb el canimet 'saquet amb provisions', llata 'barret' i espardenyes de (la) minyona. La primera de Torrent (i de la «Cançó de batre» d'Al Tall) i les dos següents de Sueca.

dijous, 9 de febrer del 2012

Ferum judicial



Maikel Nabil, blocaire i pres de consciència egipci, sotmés a un judici injust flagrant, ha segut finalment alliberat. Maikel Nabil va ser detingut i condemnat per un tribunal militar per criticar l'ús de la força contra els manifestants a la plaça de Tahrir.



Hauria de comentar com m'ha anat la vesprada amb una macro que em mareja, però encara estic calent d'orella per la «primera» sentència del tribunal suprem espanyol contra el jutge Garzón. Estic segur que Garzón es mereixia alguna mesura de correcció en alguns dels casos que havia dut fins ara —tal com ha recordat Joan Tardà referint-se al cas de la violació dels drets dels independentistes catalans—, però tot este muntatge que li ha caigut damunt quan ha fet bé la seua faena, és senyal que li havia tocat el tendre a algú i ara mos toca respirar la ferum retrògrada. També és temps d'això.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Fallen



I encara una altra rèplica a un regidor delegat i companyia de l'ajuntament de València:


Ref. 1108072

Benvolgut senyor, l'aŀlusió al «traductor simultani» no té ni cap ni peus en un web de l'administració pública, ja que sembla que pretenga fer creure que els deures lingüístics d'eixa administració depenen de contingències tècniques i no de les obligacions lingüístiques legals que té l'administració. Les contingències que s'han volgut adduir en la descripció del funcionament del web i dels òrgans i gestors de l'ajuntament per a justificar l'incompliment dels deures lingüístics, són preocupants, ja que eixos deures depenen de contingències tècniques o de personal, sinó de la capacitació que tenen i de les funcions que han d'acomplir. Ja que admeten el mal funcionament, espere que adopten les mesures necessàries per a complir els seus deures lingüístics.

Dit això, és realment sospitós de discriminació lingüística el fet que els gestors públics insinuen que el valencià és tan sols el producte elaborat per un programa informàtic de traducció i que això només es done en el sentit del castellà al valencià. Els documents en valencià no es generen únicament a través de la traducció, també es poden escriure directament en valencià i, per cert, poden ser posteriorment traduïts del valencià a qualsevol altra llengua. I això causa més espant encara en un àmbit com el de les falles, tan arrelat antigament al país i a la llengua valenciana.


Sí, el web central faller deu ser també una sàtira. Podem riure.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Sense fe

Deures animals

M'ha tocat replicar un poc davant del síndic de greuges, que els de l'Hospital La Fe adduïen excuses molt «convincents», però poc plausibles:


Ref. 1102506
Benvolgut senyor, em causa sorpresa i espant la tranquiŀlitat amb què l'administració pública infringix la legislació i els seus deures democràtic envers els ciutadans valencians. Que ho hagen admés no lleva gravetat a la seua actuació, ja que prometen una nova pàgina web, però mentrestant van afegint continguts només en castellà. De fet, no indiquen que hagen adoptat un procediment de gestió lingüística que evite que el problema es repetixca en el futur. Podem obsevar, a més, en l'escrit de ..., que és «el jefe del servicio de atención y comunicación con el paciente», segell que apareix «Fdo.» i segellat el «18 ENE. 2012», és a dir, en castellà, amb la qual cosa tenim una mostra més d'una altra mancança en la gestió lingüística d'eixa administració.


En fi, al cap de tants anys de «normalització» lingüística algun dia haurem d'assumir que ací el que s'ha normalitzat és la discriminació injusta dels valencians, a pesar que això no semble gens «normal», almenys en algun sentit.

dilluns, 6 de febrer del 2012

diumenge, 5 de febrer del 2012

Cita dominical / 172: Paul Krugman

Mirant austerament.


El que és més exasperant d'esta tragèdia és que era totalment innecessària. Fa un segle, qualsevol economista —de fet, qualsevol estudiant universitari que haguera llegit el llibre de text Economia de Paul Samuelson— els podria haver dit que l'austeritat davant d'una depressió era una idea molt roín. Però els que elaboren les polítiques, els experts i, em sap mal dir-ho, molts economistes van decidir, en gran part per raons polítiques, oblidar el que solien saber. I milions de treballadors estan pagant el preu de la seua amnèsia.
Paul Krugman, «El desastre de la austeridad», a partir de la traducció de New Clips, El País, 31.01.2012.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Exaltació de la llanderola



Repasse una miqueta els blocs que indexe i tope amb un apunt de la lectora, «Ho sabem, Professor» (09.09.2011), que desvetla l'actualitat amb una lectura de fa uns quants anys. El primer fragment:


El bon patriotisme és un sentiment dolorós perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no el trobem. El narcisisme patriòtic a més d'inelegant és funest. Estem convençuts que el nivell espiritual de València, ara, és manifestament inferior al material. Però el seu redreçament depén de l'esforç col·lectiu, és a dir, d'un acte voluntari. Per al cultiu d'una espiritualitat cal primerament amor, després idees clares. L'interés desperta la curiositat i l'estudi possibilita l'acció creadora.
M. Sanchis Guarner,  La llengua dels valencians



I la citació següent que reproduïx la lectora mos explica quatre coses més. Ahir em va faltar més alguna cosa més en el documental en Resacón en Levante de La Sexta Columna, més anàlisi comparativa, i no sé si una via per a canviar el sentit polític, econòmic i social, si tota eixa «grandesa» fantasiosa —eixes «exaltacions líriques o trivials» dels nostres dirigents del pp— és, a més de ruïnosos, injusta i socialment degradant, llanderola.

divendres, 3 de febrer del 2012

La fe en els procediments

Pensaments còmodes

Tinc unes quantes idees per a fer unes macros en Word que avançarien un poc les faenes més repetitives de l'edició, però per a fer això has de tindre temps per a pensar, per a provar, per a corregir... I la maquetació del bocv seguix un ritme lent però constant que no em deixa les pauses necessàries per a repensar els procediments.

I qui diu repensar, diu llegir, que me s'acumulen, a més del diari de cada dia, les noveŀles que acabe al cap dels anys. I ara apareix el síndic demanant-me alguns comentaris sobres les respostes que han elaborat els infractors lingüístics que parasiten l'administració pública. En tinc alguna més sucosa del que és habitual que m'envia en valencià «El jefe del Servicio de Atención y Comunicació con el Paciente»:


Efectivament la pàgina web del nou Hospital La Fe de València exclou el valencià i que esta circumstància vulnera la legislació sobre l'ús del valencià i la legislació sobre la cooficialitat lingüística a la Comunitat Valenciana.


Una jugada interessant, això de reconéixer la infracció. Ja ho sabeu, doncs, només cal insistir un poc més. A continuació diu que tenien la previsió de resoldre-ho en un nou web que apareixeria «en els primers mesos de 2012». Ja estem en febrer i el web continua imposant el monolingüisme castellà. Deuen estar repensant-se els procediments. Gent de poca fe...

dijous, 2 de febrer del 2012

A prop de l'espadat

Protesta cortesana

Hui mos han pagat la nòmina de gener en les Corts, nómina que no inclou encara les hores extres de desembre, quan tan bé s'ho van passar fent números, esmenes i numerets parlamentaris amb els suposats pressuposts de l'any que ve, però fent ben poc perquè tot això tinguera un fonament real i fóra útil i necessari. Encara no els havíem publicat i ja eren uns pressuposts de paper (oficial) mullat. Un estalvi més eficient que furtar els diners de les nòmines hauria segut proposar-se l'estudi de les necessitats dels ciutadans sense càrrec públic, agarrar-se la funció de diputat i de dirigent polític seriosament i adoptar mesures que realment tingueren la intenció d'afavorir la creació d'ocupació, la reducció de les desigualtats socials i econòmiques i la participació de la societat en la gestió de les institucions. Però, no, encara hem de vorejar de més a prop els espadats de marbre.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Borregos

Separació de poders

Entre altres coses, la maquetació durant el matí i una correcció d'unes memòries sueques i suecanes de vesprada m'ocupen la major part del dia. Tinc fitxes pendents, com ara una per a indicar que borrego és un aragonesisme i que el podem donar de baixa de la llista fantàstica de mossarabismes, però quan he tingut temps de posar-m'hi no he tingut les dades i els mitjans.

A més, els treballadors de les Corts no hem cobrat encara el mes de gener. Diuen que serà divendres. Vorem. Sembla que hi té a vore amb la pèrdua de la independència econòmica respecte de la conselleria d'hisenda valenciana. Ara, en compte d'administrar els diners, les Corts passen els rebuts i la conselleria paga quan vol. Una altra mostra del menysteniment del principi democràtic de la separació de poders. Ara només en som proveïdors, com les farmàcies. Borregos.