dijous, 5 de gener de 2012

L'esguerro de la coca

A poc a poc

Pegue una volta, en pegue dos i en pegue tres, matí i vesprada. En la del matí m'he perdut fer la foto dels xicons i xicones del 15-M que havien penjat dos pancartes ben grans de les torres dels Serrans. En castellà, aixina que per eixe costat no avancem. Segurament parlaven la mateixa llengua que els policies locals que els volien parar els peus.

L'últim passeig del dia m'ha dut fins al forn, on he comprat dos pans i una coca d'eixa que diuen de Reis, la que té la fava. No n'hi havia casca, que és el que recorde que fea ma tia de l'Alqueria de la Comtessa. Takse volia alguna cosa per a celebrar la festa i m'he rascat la butjaca —algun dia ho escriuré com diu el diccionari, però encara no— coincidint amb les noves retallades que han anunciat en Madrid i el president de la Generalitat Alberto Fabra Part ací.

Finalment sembla que els grans events, en català de València, 'lladronici institucionalitzat', no són tan rendibles com pretenien fins ara els del pp. Diu el govern valencià que s'ha de revisar eixa política —¿o eixa apolítica?—. De moment han descobert que sobraven no sé quantes empreses públiques. Ara podrien descobrir els càrrecs i assessors que només produïxen ruïna pública. El pont de les flors de Rita Barberá Nolla està prop de la birbadora... La coca, un esguerro.