dimecres, 30 de novembre de 2011

Tècnics en plàstic

El trastellador de la llengua

Les fitxes de dubtes i terminologia que penge en el web Eines de Llengua van adreçades a tècnics lingüístics, amb la qual cosa, és clar, segurament limite els possibles lectors interessats en les qüestions que hi tractem, tant per abstruses com per dessubstanciades o per poc definitives. De fet, converse de tant en tant amb tècnics lingüístics interessats només en les receptes d'algunes obres de referència per a l'ensenyament o per a l'estil «culte», «formal» o simplement «administratiu», com si els mots o les construccions lingüístiques tingueren un pedigrí genètic o un altre, com si allò que per a ells és la llengua es concreta únicament en un registre burocràtic o, en el millor dels casos, això que també arriben a denominar «literari». ¿Què fem, doncs, estudiem la llengua, l'enquadernem o la plastifiquem?

dimarts, 29 de novembre de 2011

Aiguamolls de la llengua

Llengües d'aigua

La diputada de les Corts Valencianes Crespo Domínguez (psoe) vol convéncer que en sap un niu de fonètica i ortologia, i això li ha de servir per a criticar els locutors i presentadors o periodistes de Canal 9. Anem malament si la crítica a la gestió de l'ens i a la política lingüística dels dirigents del Partit Popular no sap centrar-se en les qüestions pertinents com les mancances quant al compliment dels deures lingüístics i del servei públic que hauria d'oferir la televisió pública valenciana, si acaba anant-se'n sempre pels aiguamolls de l'estètica i de l'acudit fàcil sobre les moltes pronúncies que pot tindre la llengua, la mateixa llengua de sempre i de tots.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Compaginacions

Tipus API

Dotze dies que fa que sóc «maquestista» i crec que la meua visió del món van canviant, me se barregen ara les proporcions, les viudes, òrfenes i lladres, les sagnies cruels, els blancs entre negres, la gràcia de la font, els ulls... I al cap del matí note en els ulls que la compaginació del colp del blanc del Quark i la intermitència dels fluorescents m'omplin el cap de ressons i interferències gràfiques.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Cita dominical / 162: Manuel Marín González

Mirant els reguladors.


Els desreguladors han guanyat la batalla. Són capaços de crear crisis enormes i no paguen per això. Destrossen vides i després es reiventen i seguixen. La desregulació només aconseguix la impunitat sistemàtica dels més poderosos. La socialdemocràcia en Europa no ho va entendre i no va voler enfrontar-se a eixa nova realitat, per això ha perdut tant força política i electoral.
Manuel Marín González, «Necesitamos una Alemania europea y no una Europa alemana», entrevista de Georgina Higueras, El País, 23.11.2011.



Manuel Marín va ser president del congrés dels diputats espanyol del 2004 al 2008 i ara presidix la fundació d'Iberdrola... Socialdemocràcia, desregulació. Paraules.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Lamentablement...

L'horitzó blau

Ahir vaig començar una nova etapa en les queixes al síndic de greuges valencià, ja que el senyor síndic ha decidit convertir la seua institució en una segona instància, en un lloc on anar a parar de rebot, és a dir, que sembla que ja no atendrà els ciutadans quan denuncien un mal funcionament de l'administració, sinó que esperarà que en siguen dos, l'inicial i la resposta de la primera queixa. Deu ser la crisi, no necessàriament econòmica.

Ací va la primera:


Tal com vos vaig indicar, l'Ajuntament d'Ibi només té versió en castellà del seu web (http://www.ibi.es/), amb la qual cosa infringix la legislació lingüística vigent al País Valencià. No es tracta de la crisi econòmica, sinó de l'incompliment d'una legislació que té vora trenta anys i que una gestió lingüística adequada hauria implementat en tota l'activitat administrativa les seues obligacions respecte als seus deures lingüístics i als drets dels ciutadans valencians.

Tal com em suggerí el síndic en la desestimació de la queixa núm. 1111378 (no sé si el número corresponia a esta queixa, ja que el síndic no indica tal com deuria el tema de les queixes), em vaig adreçar a l'Ajuntament d'Ibi a través del web (adreces: alcaldia@ibi.es i comunicacion@ibi.es) demanant-los per la versió en valencià del web:

«M'agradaria saber quan teniu previst penjar en Internet la versió en valencià del web de l'Ajuntament d'Ibi, tal com vos prescriu la legislació lingüística vigent.»

En conseqüència, i tal com s'esdevenia sovint quan el síndic acceptava directament estes queixes i no obligava els ciutadans a presentar «dos» mostres de mal funcionament de l'administració, vaig rebre la resposta següent de la Gerència de Comunicació i Imatge Institucional d'eixe ajuntament:

«Lamentablemente hasta que no se cree el departamento de Normalització Llingüistica o se nos dote de presupuesto para contratar su traducción no podrá ser. Transmito su petición/queja al concejal/es responsable/s del tema.»

Com podeu vore, a més de no respondre en valencià, que era la llengua en què jo els havia escrit, defugen les seues obligacions atribuïdes per la llei a tota l'administració i no a un departament concret. Del problema pressupostari no cal parlar-ne, perquè si hi havien diners per a fer un web en castellà, hi havien diners per a fer també la versió en valencià. És evident que això desmentix les paraules de l'alcaldessa d'Ibi el 20 d'octubre passat en el ple de les Corts valencianes:

«...nosaltres ens ocupem del foment i de l’ús del valencià en l’administració.»

Per això, vos demane que prengau ara les mesures adients per a fer que l'Ajuntament d'Ibi resolga estes mancances i adopteu les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.

divendres, 25 de novembre de 2011

Se'n van


Lligc en el diari que han mort Danielle Miterrand i Montserrat Figueras. El temps és això, es fa notar en això, quan fins i tot elles se'n van. I ja pots repetir l'Stay de Jackson Browne, que ningú no es queda per a llavor.

dijous, 24 de novembre de 2011

Màtrix lingüística

Verd rimat

Un dia un poc massa complet, amb variacions diverses sobre la maquetació, una mica de gestió informàtica aplicada al Word (plantilles i macros) i, per a acabar-ho d'adobar i amb el mos en la gola, una reunió de tècnics lingüístics militantment desesperats amb l'administració del Consell de la Generalitat valenciana, com quasi sempre. Tres eixos de queixa: els han modificat les condicions laborals sense negociació, els volen buidar de funcions i, finalment, els adoradors del tòtem traductor Salt els volen degradar professionalment amb l'excusa de la traducció automàtica. Ja no hi haurà gestió lingüística, sinó màtrix lingüística.

Al final del dia encara he de llegir el diari —per això me'l compre, ¿no?— i serà una sort si no m'adorc llegint un capítol de l'Anna Karènina o vegent qualsevol cosa en la tele (ahir fins i tot amb el Barça...). Per tant, un poc de poesia visual, i a fer nona.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Criteris nous i criteris vells

La queixa infinita

Un dia explicaré el canvi de criteri del síndic de greuges sobre les reclamacions referides a les mancances lingüístiques dels webs de les administracions públiques. Abans, he de mirar quantes queixes tinc acceptades (quasi totes), de quins casos es tracta, els raonaments del síndic en aquells casos que han arribat a reclamació i per quin motiu no me les accepta ara. Diria que la no-acceptació actual d'eixe tipus de reclamacions té a vore amb l'increment de queixes de l'any passat, que van arribar a 2.045. Davant l'allau es veu que el síndic ha dit «faena fuig, menjar acosta't», sense més raonament legal ni principi ètic.

Per exemple, ara li he de tornar a enviar la queixa sobre el web de l'ajuntament d'Ibi, que només té versió en castellà, però, ara sí, havent esperat una resposta de l'entitat local:


Hola Miquel,

Lamentablemente hasta que no se cree el departamento de Normalització Llingüistica o se nos dote de presupuesto para contratar su traducción no podrá ser. Transmito su petición/queja al concejal/es responsable/s del tema.

Saludos.


Al cap de vora trenta anys de la llei que establia l'ús del valencià en l'administració pública, l'ajuntament d'Ibi no respon en valencià i diu que encara ha de crear un departament per a fer eixa gestió... I ara, la crisi econòmica. La de valors, «lamentablement», és molt anterior.

dimarts, 22 de novembre de 2011

El petit resquit electoral



Acabe de vore el vídeo de la nit electoral a can Compromís de València ciutat. És un petit document interessant sobre la quotidianitat d'un partit amb iŀlusió i encara de polítics de carrer, com del veïnat que tots tenim... Bé, sí, millor o igual, perquè tant si són diputats com si són del veïnat, n'hi han que et fan patir les «nacoretes», com diu Joan Baldoví, el nou diputat —segur que Bernat i... també ho degué dir.

I com a comentari improcedent, però que no puc deixar de fer, he de dir que m'ha esmussat un poc amb el lema que ha cantat Pilar Soriano, l'alegre regidora de l'ajuntament de València, que no calia entonar en eixe mig català oriental a què l'obliga alguna ortografia mal ensenyada, si no vol: «Ele, ele, ele, Compromís a Brusseŀles». Mira, cada u té les seues dèries i les seues manies, i eixa desemparança apresa sempre m'inquitea. Esta volta, però, hi ha hagut una marea espanyolista de l'últim refugi —allò que diuen de les pàtries— davant de la crisi, però almenys li hem tret un poc de resquit al vot.

dilluns, 21 de novembre de 2011

L'aigua té el morro fi

Varietat de verds

Hui és l'endemà del dia que Compromís-Equo, després d'unes quantes «estribades» que s'han allargat molts anys, arriba amb Josep Baldoví al congrés dels diputats espanyols. Tinc una satisfacció agredolça, ja que les majories de vots com aigua cavallera que han assaonat les terres per al pp al País Valencià i a la resta d'Espanya, són una decisió democràtica molt preocupant, i no sé si molt o poc comprensible. Però com que és el sistema, que convida a no entendre-ho... Tal com diuen altres, l'aigua té el morro fi, molt fi, i es nota pels clavills de les obres mal fetes.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Cita dominical / 161: Pablo Ximénez de Sandoval

Mirant el senat.


Un lloc en el Senat no li s'oferix a qualsevol. Si u repassa els senadors, s'adonarà que hi ha molts líders o secretaris regionals, personatges d'aparell dur. D'eixa forma, viatgen a Madrid a càrrec de la cambra, cobren un sou (vora 5.000 euros al mes) i, donada la poca pressió que hi ha sobre el Senat, es poden dedicar a tasques de partit sense costar-li gens a l'organització. En el cas d'alguns partits, com el psoe, els senadors aporten part del seu sou a la tresoreria.
Pablo Ximénez de Sandoval, «Ahora en serio, ¿y si cerramos el Senado?», El País, 19.11.2011.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Demà serà de nou

Obres escalars

Això, demà no serà com fa quatre anys en la meua taula: Bloc (13+11), eupv (27+28), pp (136+145) i psoe (180+198). Tindrà molt d'interés també enguany, però no crec que la sensació siga precisament positiva en acabar, i serà quasi segur una sensació pareguda a la que vam tindre en vore els resultats i anàlisis d'aleshores, a pesar que la crisi financera i, en conseqüència, laboral actual mos puga semblar més fosca encara.

Hui els de La Sexta programen peŀlícules polítiques. La millor, Good night, and good luck, frase encunyada pel periodista Ed Murrow al final de les seues cròniques dels bombardejos alemanys sobre Gran Bretanya durant la segona guerra mundial.

divendres, 18 de novembre de 2011

Estímuls



Sort del futbet de hui, patxanga, però m'ha servit per a desemboirar el cap dels tubs de neó, les noves rutines del canvi de lloc i la maquetació de documents. I ara com si em quedaren pocs ànims per a comentar l'elecció del president de l'avl (Ramon Ferrer), la notícia sobre la protesta dels tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana o sobre el fet que si en la Neoloteca del Termcat escriuen per capita en redona no és perquè hagen adaptat el terme —és evident que no ho han fet, ja que seria «càpita»— sinó perquè no marquen amb cursiva els estrangerismes no adaptats.

Per això, em quede pensant en una cosa d'eixes que si les diuen els tècnics economistes eixos que aran faran governs, sembla que siguen innocents. És el que diu Cladi Pérez que va dir Richard Koo, cap del banc d'inversió Nomura (El País,13.11.2011): els xinesos van posar en marxa en el 2009 «un dels paquets d'estímuls més ambiciosos i més ben orientats del món. Després van seguir amb ells: són una dictadura, gràcies a això s'ho poden permetre.» La tècnica no té ideologia, ¿oi?

dijous, 17 de novembre de 2011

Icones

Llibreria icònica

Estic cansat. Això de tindre els documents escampats entre dos ordinadors, sense connexió a les unitats de xarxa, amb la configuració inadequada, amb la llum dels fluorescents que casca, posant i llevant icones, canviant les grandàries —¡ben gran, ben gran tot!— i sense fer res de trellat al final, doncs, és una activitat laboral ben carregosa.

A més, els problemes acumulats dels tècnics lingüístics, ara els de la Generalitat, que han aparegut en la premsa (El País, 17.11.2011) a pesar que no ho volien fer fins a després de les eleccions, ja que les noves directrius estrambòtics sobre el que han de ser uns tècnics lingüístics no deixen més opció que exigir respecte professional. Eixes icones tampoc les acabem d'engrandir.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Trastos

Què diuen i com ho diuen

Quant a les coses que passen en Dénia, l'alcaldessa sembla que té molt de mèrit, ja que es veu que és l'alcaldessa per a la imposició del castellà i l'incompliment de les lleis, tot i que aplica l'altre broc per als seus «súbdits» funcionaris, que es veu que això és el que deu pensar que són alguns funcionaris municipals —trastos, vaja—, vist com ha tractat un tècnic (lingüístic) preocupat per la seua faena i que fea informes públics per a resoldre les mancances de l'activitat pública.

En eixe sentit, m'ha arribat la resolució del síndic de greuges de la queixa 1100202, relativa als mateixos rètols que el tècnic considerava que calia esmenar. En eixa queixa, formulada en valencià, l'Ajuntament de Dénia, botant-se la legislació lingüística, responia en castellà:


En contestación a su escrito, referencia nº queja 1100193, de paneles informativos en las zonas comerciales (Loreto/La Mar/Marqués de Campo/La Via/Explanada Cervantes/Raser), hemos de comunicarles que revisados cada uno de ellos, y en especial los nombres de las calles que figuran en los paneles, no encontramos error alguno y se ajustan en su totalidad al callejero de nuestro municipio.


Per sort, el síndic li responia amb la legalitat en la mà:


[...] hem de recordar-li els deures legals que la Constitució i la legislació vigent li imposa de respectar els drets lingüístics dels administrats, i d'utilitzar en tots els procediments i en qualssevol altres formes de relacìó amb ells, la llengua (castellà o valencià) que trìen.


Pel que fa als rètols, doncs, una «recomanació» semblant. Recomanació, que és l'única cosa que es veu que pot fer el síndic. És a dir, incomplir la legislació lingüística és motiu de recomanació; complir amb professionalitat però botar-te la burocràcia, és objecte d'expedient disciplinari. Aixina es fan les lleis en esta democràcia.

I jo, com a comiat temporal, una cinta amb Ballester Costa i Pañella Alcàcer, un duet dels durs. La resta del matí, passant documents entre unitats de disc, mentres mos organitzen la qüestió informàtica, i canviant papers i «trastos» de lloc.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Esborrada general

Esborrada i recuperada

No sé què ha passat, que me s'ha esborrat pràcticament tot l'Ipod. No sóc conscient d'haver fet res per a produir eixa esborrada general. Un dia com qualsevol altre i, després del futbet, tire a posar-me música mentre em dutxe per a celebrar que quasi hem guanyat, és a dir, que mos han empatat el partit en els últims minuts, i m'he vist només sis cançons en la pantalleta de l'aparell. Ha estat un colp baix. Sort dec tindre una còpia del contingut en algun disc extern i supose que podré recuperar la major part de la música.

La que crec que no podré recuperar és la que vaig comprar ja fa uns anys en la botiga d'Apple, diria que no me n'han fet una còpia de seguretat per a estos casos. Però hauré de vore com ho gestionen ara i compara amb altres serveis semblants (Spotify i no sé quants més).

Bé, demà, si cap conjunció astral o fetal no diu el contrari, canviaré un poc les meues funcions de transcriptor corrector per les de maquetador («editor» en diem amb vista a la reclassificació de llocs i funcions), que també són funcions nostres per l'atzar de les relacions de llocs de treball mal fetes, però que només fea una companya que està ara de baixa. També vorem si la música son afinada. Tems d'aprenentatge.

El tècnic de Dénia està patint una lliçó amarga, totes les interinitats ho són. I tot i que la bona voluntat professional l'haja dut, suposadament, a botar-se un tràmit burocràtic, crec que el que hi canta més és la mala voluntat de l'alcaldessa d'aprofitar l'ocasió per a fer mal ús dels recursos legals i impedir-li presentar-se a les possibles oposicions del lloc de treball. Ella no complix la legislació lingüística, però el tècnic no ho pot fer públic. La vella història del missatger.

Tocaria també un reinici, perdre unes quantes cançons i afinar millor en la tria dels músics i del repertori. Per a això estan les eleccions, si els «mercats» o, millor dit, mosatros mateix, li donem encara opcions a la democràcia.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Funcionaris competents i polítics...



Mentres pensem què hem de fer per a donar suport al company tècnic lingüístic de l'Ajuntament de Dénia, a qui l'alcaldessa del pp Ana Kringe vol obrir-li un expedient ¡per fer la seua faena!, i perquè el resultat d'eixa faena d'eixa en evidència la seua gestió en política lingüística (Alfons Padilla, «Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano», Información.es 14.11.2011), li he enviat al síndic de greuges un escrit sobre altres coses relacionades:


Benvolgut síndic de greuges:

Seria convenient que en les cartes que envieu indicàreu de manera resumida l'objecte de la queixa, perquè la indicació numèrica no informa de res, atés que eixa referència numèrica no queda associada a la nostra queixa en el moment de fer l'enviament per Internet.

Per exemple, heu desestimat la meua queixa 1111183, però la veritat és que, a pesar que que sóc un visitant assidu del vostre web, no entenc per què ha estat desestimada en este cas, ja que estos casos referents a queixes per incompliment dels deures lingüístics en els webs de les administracions públiques sempre són estimats i habitualment resolts gràcies a la intervenció del síndic de greuges.

Supose que es tracta del del web de l'Ajutament d'Ibi (http://www.ibi.es/), que oferix als ciutadans en la xarxa un web que només té versió en castellà. Això és una infracció dels deures lingüístics de l'ajuntament (i crec que no cal que cite altres casos del síndic per a indicar per què) i no entenc per què em demaneu que inicie «actuacions pertinents per a la garantia dels [meus] drets». És precisament això el que he fet acudint al síndic de greuges, ja que l'ajuntament en qüestió ha infringit ja el seus deures lingüístics en no respectar els drets lingüístics dels ciutadans valencians i la doble oficialitat lingüística.

Ja posats en permet recordar-los que la meua queixa 1108072 va ser desestimada perquè, segons em vau dir, la Junta Central Fallera de València «és una associació de caràcter privat», tot i que és un organisme autònom dependent de l'Ajuntament de València, tal com indica el seu reglament de funcionament i règim intern; vos ho vaig indicar, i no m'heu contestat.

D'altra banda, vau desestimar la meua queixa 1102506 fent referència a la retolació de nou Hospital La Fe, en procés d'ocupació, tot i que la meua queixa no fea referència a la retolació sinó al fet que el web de l'hospital (http://www.hospital-lafe.com/) només té versió en castellà, i aixina continua.

Vos agraïxc l'atenció i vos propose que accepteu el suggeriment inicial. A més, vos sol·licite que reviseu si les inadmissions indicades són conseqüència d'algun error o confusió, i si eixe és el cas, que continueu tramitant les queixes.


Pel que fa a la qüestió de Dénia, espere que els sindicats estiguen en disposició de fer alguna cosa contra eixes món al revés en què mos vol fer viure l'alcaldessa. Els tècnics lingüístics associats en la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), no tenim moltes habilitats en l'actuació legal, però mirarem de fer alguna cosa en suport de l'activitat professional del nostre company, no perquè siga company nostre, sinó perquè ha fet molt ben fet. Acceptem propostes i suggeriments.

diumenge, 13 de novembre de 2011

Cita dominical / 160: Daniel Innerarity

Mirant els demòcrates.


Una societat és democràticament madura quan ha assimilat l'experiència que la política és sempre decebedora i això no li impedix ser políticament exigent. La política és inseparable de la disposició al compromís, que és la capacitat de donar per bo el que no satisfà completament les pròpies aspiracions. Està incapacitat per a la política qui no té la capacitat de conviure amb eixe tipus de frustracions i de respectar els propis límits. Mos han ensenyat que això és el que fa de la política una cosa irresponsable i fraudulenta, però mos hauríem d'acostumar a considerar que això és el que la constituïx.

Daniel Innerarity, «Los sueños y las urnas», El País, 29.10.2011.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Millores

La veu de ningú

Unes millores que sí que he incorporat en el Multicerca, gràcies a la inspiració de Lou Hevly (collistaire de Zèfir) i del creador del Goodrae, són els dos cercadors globals en el gdlc (recurs 3.3) i en el diec2 (recurs 5). No són efectius al cent per cent (no troba conxorxa en consòrcia en el diec2), però crec que poden ser pràctics.

Una cosa que també diuen que és pràctica —i habitual en altres contrades— és demanar idees i opinions als propis treballadors i treballadores de les empreses i de les administracions públiques. Això ací, si no vaig errat és ben estrany, ja que encara predomina la idea del «poder personal» i la imposició de la jerarquia arbitrària. Per això va resultar ben estrany que mos ho demanaren en les Corts valencianes, amb vista adoptar mesures d'eficàcia i d'estalvi. Havíem d'enviar les propostes al consell de personal, i no sé com ha quedat la cosa.

En tot cas, jo en vaig enviar dèneu, entre les quals, la supressió dels llocs de treball eventuals o l'adopció del teletreball. I una que (també) estic segur que no adoptaran: l'eliminació de la publicitat inútil i vanitosa, com la de la imatge d'este apunt, publicitat inserida en el diari El País i que, la mire per on la mire, no veig que informe de res concret i útil per a tots i que la ciutadania puga fer servir en la seua vida. Ben al contrari, si tenim en compte que les portes estan ben barrades institucionalment a la participació pública —encara estic esperant des del 2008 que la comissió de peticions em diga res, a pesar que ho van vore en febrer d'enguany.

En fi, diners ineficaços i malbaratats que enriquixen l'economia decorativa, però que no aporten res a l'economia pública, que hauria de ser social i productiva.

divendres, 11 de novembre de 2011

Patrimoni escrit

Racons amb lletra

No sé massa bé per què, m'he pegat per interessar-me una mica per les traduccions de la Bíblia al català. Tenim la referència valenciana ineludible de Bonifaci Ferrer al segle xv, que la «Inquisició espanyola» —que dien els Monty Python— va fer que desapareguera, però llegint el que comenta esta setmana Esperança Costa en el Quadern d'El País («Patrimoni ocult, història segrestada», 10.11.2011) arribes a pensar que alguna de les sis-centes còpies degué sobreviure en algun racó fosc:


Un altre cas no gaire conegut és el de l'arxiu dels Boïl, la gran nissaga vinguda a València en el segle XIII amb Jaume I, convertits en senyors de Manises i, després, en marquesos de la Scala. En el segle XX, quan els hereus del marquesat deixaren el Palau de la Scala de València (actualment la seu de la Diputació provincial), traslladaren en caixes tota la documentació històrica a edificis de la seua propietat a Sueca. El gran fons nobiliari va romandre durant anys en un estat molt precari. Hi ha qui recorda que, fa 50 anys o 60, alguns llauradors de l'arròs encenien pergamins medievals per a espantar els mosquits.


Llavors, arran del meu interés, doncs, m'he dedicat a espigolar, i ja tinc una nova secció en el Kindle de futures lectures:


  • «Una traducció en català valencià dels evangelis, a Oxford, del segle xviii» de Vicent de Melchor
  • «El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana» de Pere Casanellas i Bassols
  • «La llengua de la Bíblia catalana medieval» de Jordi Bruguera
  • «Peculiaritats lingüístiques de la Bíblia catalana medieval» de Jordi Bruguera
  • «Bibliografía general» (de no sé què) de Jaime J. Chiner Gimeno


  • En realitat explique tot això, perquè he aconseguit els articles perquè algun està penjat en format pdf en Internet, però altres són el resultat de fer servir el Google Llibres, un complement del Firefox per a la captura d'imatges, en este cas el FireShot i l'Open Office per a crear el meu pdf amb les imatges.

    Ha estat una prova, de moment, no he tractat les imatges i els arxius finals ocupen un poc més del compte. Supose que ho podrem alleugerir a la pròxima.

    dijous, 10 de novembre de 2011

    MR



    Com quasi sempre, els companys de campanyes d'homenatge m'agarren en fora de joc i amb el teclat ple de lletres esquarterades després de repicar parlamentàriament. De Montserrat Roig només puc dir que la conec de la televisió, sobretot per les seues antològiques entrevistes a Joan Fuster (veg. Youtube) o a Raimon. Em quea molt bé, segurament perquè té un dels somriures més publicitats de la literatura catalana. Tinc present sempre el seu llibre sobre les víctimes dels camps de concentració (Els catalans als camps nazis), a més, és clar, d'un dels títols més famosos que conec: Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.

    Aixina estan les coses, i té mala esmena... Tinc mala esmena —i sort que gegants enxarxats com Víctor Pàmies mos porten cametes al coll.

    dimecres, 9 de novembre de 2011

    Figures delictives

    Malbaratat

    Diu el fiscal que no existix «la figura delictiva del malbaratament de diners públics que puguen fer els gestors d'eixos diners». Una gran cosa, aixina es legisla en les cambres de la nostra democràcia, eixa cambra legislativa separada del poder executiu... Bé, no tan separada. Hui mateix la diputada Esther López Barceló (d'Esquerra Unida) es queixava que havia de respondre a dos torns del mateix contrincant en lloc de tindre'n dos: el torn del conseller i el del grup del pp, grup que és només una versió ampliada de l'executiu i del partit, en lloc de ser la representació dels ciutadans.

    La gràcia del dia ha estat la pronúncia peculiar del conseller Serafín Castellano Gómez quan parlava de «servicis dutxa cap», que m'ha fet dubtar en la transcripció i m'ha fet gràcia quan ho he entés: «servicis duts a cap». En fi, coses que mos passen per les orelles, com els «lesbófobos» i «tránsfobos» amb què Esther López qualificava els pressupostos del govern valencià per a l'any que ve, paraules que li han fet molta gràcia a Marí Olano, diputat del pp, que fingia no saber com pronunciar-les o on accentuar-les. Aixina legislen, sense patir per les figures delictives ni per malbaratar paraules.

    dimarts, 8 de novembre de 2011

    Lladres inefables

    El valencià els la bufa

    Hi ha allò que es diu d'algú que no saps per on agarrar-lo, inefable —esta nit Punset amb Buenafuente en tv3 per Internet—. Hui en el diari apareix una petita crònica de les malifetes de José Luis Olivas Martínez, el no tan antic president de la Generalitat Valenciana durant uns mesos i antic conseller d'economia de Zaplana Hernández-Soro i que va dirigir Bancaixa des del 2003 fins a acabar on ha acabat l'entitat. Doncs, resulta que Olivas Martínez també dirigia el Banco de Valencia, que ara també resulta que és un munt de porqueria i no saben si rescatar-lo o portar-lo a un ecoparc.

    Bé, això ha coincidit amb un escrit que els vaig enviar fa uns dies per a demanar-los com era possible que se'ls haguera oblidat el valencià en l'escrit publicitari que envien sobre la seua «nova correspondència» —en castellà només—, on anuncien:


    Correspondencia en el idioma que haya seleccionado (inglés, francés o alemán).


    Control polític de les entitats financeres valencianes, polítics dirigint caixes i bancs, empresaris emprenedors emprenent-la amb els diners de tots, valencianisme histèric més estufats que els titots, i tot s'acaba que la seua festa —aquella que Ricardo Costa dia que no acabava mai en el pp— la paguem la resta de la societat. El meu escrit ha tingut un efecte inesperat. Si continuen igual, n'enviaré un altre a Bankia. I com dia aquell, «¡que n'aprenguin!».

    dilluns, 7 de novembre de 2011

    Lingua intermedia

    Bolets traductors

    Ha passat prou de temps, però casualment he topat amb una confirmació indirecta de les meues sospites pel que fa a la traducció d'Orhan Pamuk al català: es fa a través d'una altra traducció. Ho comenten Suna Kılıç i Alef Yayinevi l'article «La traduzione letteraria turco-catalano» del número 18 de Quaderns de Traducció (la negreta és meua):


    Nel 1998, Edicions 62 pubblica El llibre negre d’Orhan Pamuk nella collezione di «Les millor obres de la literatura universal. Segle xx». L’opera è tradotta da Víctor Compta e nel 2003 un’altra opera dell’autore, tradotta di nuovo da Compta viene pubblicata dalla casa editrice La Magrana; contiene la dichiarazione del titolo originale: «Yeni Hayat», però nessuna informazione sulla lingua di partenza. Come si sa dopo il premio letterario Nobel, Bromera raggiunge un accordo per pubblicare una buona parte delle opere dell’autore con l’annuncio: «La contractació dels drets de traducció, que l’editorial gestionava des de mesos abans de la concessió del Nobel, esdevé una de les operacions literàries més ambicioses dels 20 anys de trajectòria de Bromera». E vengono pubblicate: Ell castell blanc, Istanbul, Em dic vermell, Altres colors tradotti da parte di Carles Miró, El museu de la innocència tradotto da Ramon Monton». A questo punto possiamo dire che il premio Nobel non ha cambiato il destino delle traduzioni d’Orhan Pamuk in catalano: le traduzioni sono fatte da una lingua intermedia.


    Ni Bromera ni Ramon Monton em van respondre. Ara ja ho sé.

    diumenge, 6 de novembre de 2011

    Cita dominical / 159: Christopher Pissarides

    Mirant els sindicats.


    La llei atorga encara més poder als sindicats a Escandinàvia, però el fan servir de manera cooperativa. Es preocupen més per l'economia en general que pels seus militants. Sembla que als sindicats espanyols els preocupen més els seus militants amb treball que els joves amb contractes temporals o les dones que volen entrar en el mercat laboral. Abusen del seu poder al negociar només en benefici dels seus membres. Els sindicats britànics van estar en esta situació fins als anys huitanta, quan el govern els va retallar bona part del seu poder. Malgrat que tenia el suport dels sindicats, el govern laborista va seguir la mateixa línia perquè va arribar a la conclusió que era el millor per al país i per a l'economia en general.
    Christopher Pissarides, «Debería existir solo un tipo de contrato», entrevista de J. P. Velázquez-Gaztelu, El País, 29.10.2011.

    dissabte, 5 de novembre de 2011

    Llevar-se anys

    Llevar-se

    Un altre cas amb un altre llevar és l'expressió llevar-se anys que s'utilitza per a indicar la diferència d'edat entre dos persones: La teua neboda i jo mos llevem quatre anys, és a dir, que un dels dos té quatre anys (d'edat) més que l'altre. També es fa servir per a la diferència entre les dates de la mort: Ha mort el nebot del farmacèutic. No fa tant que va morir son tio; s'han llevat tres anys.

    Per al cas de l'edat, les obres de referència remeten a portar-se o altres fórmules. Per al cas de la mort, no sé si n'hi ha res de semblant. La forma amb llevar-se sembla l'adaptació del castellà llevarse, però Eugeni Reig (seguint reflexions en Migjorn del company Àngel Alexandre) proposa que podria ser un ús antic valencià i no un manlleu del castellà. No aporta documentació que confirme eixa possibilitat, i jo n'he buscat i no n'he trobat tampoc. És a dir, que no hi ha dades que indiquen que això siga antic i que no vinga del castellà, que és el que sembla. Vinga d'on vinga, ma mare no sabia què és el que li llevaba l'un a l'altre...

    divendres, 4 de novembre de 2011

    Llevar taula

    Taula de formatges

    Diu Coromines que això de llevar taula té a vore amb llevar el camp o llevar el setge més que amb l'actual llevar 'separar', 'enretirar', 'fer desaparéixer' valencià. És un ús antic i, per tant, té a vore amb els valors més antics del verb. De fet, les postres (castellanisme antic) es diuen també llevant de taula, que supose que és com assenyalar l'última menja abans d'alçar-se de taula o abans de desparar taula, com també es diu. Així, no és fàcil entendre què significaria literalment llevar taula, si ho voguérem interpretar amb el valor més general actual de llevar per a molts valencians.

    En eixe sentit, resulta indicativa l'accepció que apareix en el dcvb:


    Llevar la taula: retirar-ne els atuells i alçar-ne les estovalles després de menjar; cast. levantar la mesa. Les taules foren levades, Curial, i, 5.


    El drae diu alzar, quitar o recoger la mesa. També hi havia levantar; i en portugués, levantar i tirar a mesa. Coses de la gastronomia ibèrica, per dir-ho a l'antiga.

    dijous, 3 de novembre de 2011

    Guadasséquies

    Google endarrerit

    Bé, encara hi ha municipis que s'apunten a l'oficialització del seu nom en valencià. L'últim ha estat Guadasséquies, a la Vall d'Albaida. Tal com van les coses (El País, 03.11.2011):


    Les ajudes a la promoció del valencià cauen el 41 % en tres anys



    [..]

  • Sindicats: se suprimeix la línia de 50.000 euros.
  • Universitats, coŀlegis i cambres: passen de 456.000 en 2010; 347.500 euros en 20.011; ja només 190.000 el 2012.
  • Ajuntaments i mancomunitats: de 325.00 euros en 2.010; 227.500 el 2011; i finalment 150.000 en 2012.
  • Traducció: cauen de 26.000 euros a 20.000 l'any passat ja només 12.000 el pròxim.
  • Edició: ajudes a llibres de text de totes les etapes que comptava amb 65.000 euros, va passar a 45.500 el 2011 i serà de 26.000 euros el 2012.
    Teatre: de 13.000 euros el 2010 a 9.000 en 2012.


  • I a més sembla que van a degradar encara més la gestió lingüística de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana. Tal com es veu en la peŀlícula Matrix, el funcionament en valencià de l'administració serà una ficció ben real proveïda per la plataforma Salt, que sembla que promet més efectes especials encara que la versió de ciència-ficció. De moment no «concentraran» els tècnics lingüístics en un mateix centre, per falta d'espai, però la qüestió és que pretenen que siguen simples correctors d'alguns detallets que la màquina no acaba de resoldre, sense esmenar, però l'estil o la sintaxi eixa que convertirà el valencià en un calc permanent del castellà. És a dir, mos volen fer anar a recules i que acabem menjant bocadills de ques. Tal com fea l'anuncia, ¿l'AVL què diu d'això? Doncs, tenint en compte que tenen en xarxa un diccionari que facilita que algú escriga en valencià (?) alquilar, andar, nombrar..., és a dir, sense saber (llevat d'alguns espavilats que tot ho saben) què signifiquen eixos termes, doncs, a bacs i redolons.




  • alquilar és fer una alquilació, i una alquilació és una combinació d'un isoalcà amb un alqué o també la introducció d'un grup alquil en una molècula orgànica. En fi, coses de químics.
  • andar és un reixat de fusta o també un baiard per a traginar fems.
  • nombrar és afegir fils a l'ordit d'un teixit.

  • dimecres, 2 de novembre de 2011

    Ejusdem farinae i pastats

    Obres lingüístiques redones

    El diputat Pañella Alcàcer m'agraïx l'avís sobre la contradicció entre els fervors lingüístics declarats de la diputada Parra Almiñana pel valencià i el web de l'ajuntament del qual és alcaldessa, Ibi, que només té versió en castellà. Ja li he enviat al síndic de greuges la queixa corresponent. Lamentablement, hui em toca picar-li a Pañella Alcàcer una d'eixes intervencions en comissió en què deu ser que la indignació el supera i li fa amollar un discurs desgavellat. Bona intenció, però mala dialèctica. Vaja, com a contradictora, de nou Parra Almiñana, que no es lluïx gens tampoc. I això que parlen d'educació. Òbric a l'atzar Perec, La vie. Mode d'emploi i trobe: «ejusdem farinae», és a dir...

    D'altra banda, els companys tècnics lingüístics (tl) sembla que faran alguna reunió per a debatre què poden fer davant la reorganització sense informació ni diàleg de diversos coŀlectius professionals de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana. Tanmateix, un company em diu que, a pesar que els meus missatges sí que circulen entre els tl, el personal continua tan descoordinat i poc cohesionat com «quasi» sempre. A voltes em demane com vam aconseguir la reclassificació en el 2006 i no m'ho sé respondre.

    dimarts, 1 de novembre de 2011

    Agrons



    La marjal té prou d'aigua. Sents alguns ànecs (¿o serien granotes?), però sobretot veus les gavines (Larus ridibundus o Larus cachinnans) surant. En les zones amb menys aigua, esplugabous (Bubulcus ibis), garsetes blanques —o martinets blancs— (Egretta garzetta) i agrons blaus (Ardea cinerea); no n'he vist de rojos (Ardea purpurea). Com que fa sol i airet, passen els ciclistes i els caçadors fotogràfics. Si estàs prou quet, fins i tot arribes a sentir els mítings electorals que tenen les aus. No és per fer un joc de paraules, però sembla que tenen també un to ben agre.