diumenge, 31 de juliol de 2011

Cita dominical / 145: Víctor Lapuente Giné

Mirant cap a Noruega.


És a dir, que el descobriment de petroli sol dur conseqüències negatives per a un país: abandonament d'altres activitats econòmiques, rendisme, nepotisme, fragilitat institucional, colps d'estat i fins i tot guerres. Els diners fàcils del petroli provoquen el comportament avariciós de polítics i persones properes al poder. Noruega és un dels pocs països del món que ha estat capaç d'escapar d'aquesta maledicció, construint, a més, una economia diversificada i sostenible. Este miracle ha estat possible gràcies a un model polític molt democràtic en un doble sentit. Els representants polítics són elegits a les urnes, però, a més, les seves activitats són permanentment controlades per votants i mitjans de comunicació a través d'una cultura de la transparència, de proximitat dels polítics als ciutadans, de tolerància amb les idees diferents i de llibertat d'expressió.
Víctor Lapuente Giné, «La clave es despertar igual que antes», El País, 24.07.2011.

dissabte, 30 de juliol de 2011

Llengües originals

El joc de les indiferències

Intente desfer-me d'alguna de les capes de paper dels munts que omplin la taula. M'apareix una notícia que reincidix en el tòpic dels polítics que exigixen als altres allò que ells mateixos no complixen. Podríem estar parlant tant de pagar l'iva —Francisco Camps Ortiz diu que compra sense demanar factures— com del que diu el diari (El País, 14.07.2011):


El Senat demana fomentar la versió original



El Senat va acordar ahir, amb l'única oposició del pp, donar suport a una moció presentada pel psoe en què insten el Govern a prendre mesures per a garantir el dret dels ciutadans a accedir als continguts cinematogràfics i audiovisuals en l'idioma que preferixquen.



Paradoxal petició d'unes institucions —congrés i senat «espanyols»— que reglamenten la prohibició de les versions lingüístiques originals del seus diputats que no siguen en castellà. Seria molt més efectiu i eficient si començaren aplicant-se ells mateixos els beneficis del multilingüisme.

Després diuen que els preocupa la mala imatge dels polítics. Això diuen, però en realitat és fals. Només els preocuparia si els ciutadans pugueren fiscalitzar la seua tasca durant la legislatura i fer-los fora de l'escó en cas d'incompliment, en la llengua que fóra, la materna o la viperina.

divendres, 29 de juliol de 2011

Superíndexs i codis

Codis amb pintura

Em pensava que no podria, però quasi a última hora aconseguixc que funcione la macro i, tot i que siga un poc pedestre i poc elegant, aconseguixc que transforme en tot el document els textos en superíndexs de Word al format html, és a dir, amb la inclusió dels codis <sup>...</sup> a banda i banda del text. Tenint en compte la calfamenta de cap que m'ha costat, l'he de deixar escrita:


With ActiveDocument.Content.Find
Selection.Find.Replacement.ClearFormatting
With Selection.Find
.Text = ""
.Replacement.Text = ""
.Wrap = wdFindContinue
.Format = True
.Font.Superscript = True
End With
Selection.Find.Execute
Selection.MoveLeft Unit:=wdCharacter, Count:=1
Selection.TypeText Text:="<sup>"
Selection.Find.ClearFormatting
With Selection.Find
.Text = ""
.Replacement.Text = ""
.Forward = True
.Font.Superscript = True
.Wrap = wdFindContinue
.Format = True
End With
Selection.Find.Execute
With Selection.Font
.Superscript = False
End With
Selection.MoveRight Unit:=wdCharacter, Count:=1
Selection.TypeText Text:="</sup>"
Do While .Execute(Forward:=True) = True
Selection.Find.Replacement.ClearFormatting
With Selection.Find
.Text = ""
.Replacement.Text = ""
.Wrap = wdFindContinue
.Format = True
.Font.Superscript = True
End With
Selection.Find.Execute
Selection.MoveLeft Unit:=wdCharacter, Count:=1
Selection.TypeText Text:="<sup>"
Selection.Find.ClearFormatting
With Selection.Find
.Text = ""
.Replacement.Text = ""
.Forward = True
.Font.Superscript = True
.Wrap = wdFindContinue
.Format = True
End With
Selection.Find.Execute
With Selection.Font
.Superscript = False
End With
Selection.MoveRight Unit:=wdCharacter, Count:=1
Selection.TypeText Text:="</sup>"
Selection.Find.Replacement.ClearFormatting
With Selection.Find
.Text = ""
.Replacement.Text = ""
.Wrap = wdFindContinue
.Format = True
.Font.Superscript = True
End With
Selection.Find.Execute
Loop
End With


Segur que es pot millorar i deixar més neta de palla i brossa, però amb este primer esbós crec que ja puc fer la resta de macros de conversió de codis seguint el mateix procediment repetitiu d'inserció de codi i aplicant-hi les substitucions habituals.

D'altra banda, les oficines de la coalició Compromís que hi ha davant del riu, prop de les Corts, en València, han estat decorades amb uns codis ben eloqüents sobre el rostre dels polítics representats. Per sort, a voltes no compta tant la imatge que tenen o el vestit que lluïxen, sinó la faena que fan, encara que els sàpia mal als de les escopinyades de pintura.

dijous, 28 de juliol de 2011

Picadeta alternativa

Convidada política

Al pati de les Corts n'hi havia molts que es jugaven les garrofes, no tant les polítiques, que això només és estètica, sinó econòmiques, de futur laboral personal. Com que hi ha tanta faena a «donar» d'assessor o càrrecs eventuals semblants, podries pensar que el canvi de president de la Generalitat havia de fer vore alguna cara atemorida o, si més no, preocupada. No n'he trobat cap. Més aviat hi havia l'ambient de classe desimbolta i satisfeta de trobar-se en el pati de les Corts, presència que simbolitza el seu reconeiximent ritual com a personalitat dins del grup dels qui participen en l'abadejo, encara que no el tallen.

I ara ja pots llegir en l'article «Cuestión de alternativas» (El País, 14.07.2011) d'Antoni Domènech i Daniel Raventós:


Un any després del gir del 9 de maig —quan es suposa que vam estar «a la vora de l'abisme»— i de l'inici de les contrareformes «salvadores», la desocupació i la precarietat laboral esta pitjor, no millor. La recaptació fiscal cau. Les vendes minoristes s'han enfonsat durant el primer semestre d'enguany. Creixen la morositat i les execucions hipotecàries. Es dispara la pobresa. Els mercats financers, llunt de «calmar-se», sembla que exigixen amb ferocitat redoblada ulteriors sagnies: la nostra prima de risc és ara indiciblement més alta. La dreta política hostil a l'estat social està recreixcuda; l'esquerra social, desenganyada de la política. I tota Europa s'afona: va caure Irlanda, després Portugal, i ara s'estenen negres amenaces sobre la tercera economia Europa, Itàlia, i amb ell, novament sobre Espanya.

La política «sense alternativa creïble és ella mateixa increïble: això és el que han entés els milions d'indignats que ixen al carrer en Grècia, en Espanya, en Itàlia, en Portugal o en Gran Bretanya. ¿Per què, doncs, sembla que no hi haja alternativa? Primer, és clar, perquè l'establishment ho repetix sense parar en tots els grans mitjans de comunicació, públics i privats: fins i tot a vegades fingix que ho lamenta. I perquè es menystenen les veus discordants, les moderades no menys que les radicals.


Encara no sé el preu de la picadeta senzilleta de hui, però es veu que una certa «classe» política i financera païx bé totes les crisis, siguen del que siguen.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Recer defensiu

No morim

M'arriba l'escrit de la defensora del poble —la síndica de greuges espanyola—, María Luisa Cava de Llano y Carrió, que em diu que estan estudiant la meua queixa (expedient: 11016731) sobre la incapacitat lingüística dels policies que mos van posar davant dels morros en el carrer de Navellos. La cosa va a pas de funcionari de l'antic règim, que no sé si és el que li pertoca a la institució en funcions. No sé si esta vegada també me se va passar el tràmit de pagar-li la pòlissa al policia, que és el que sembla que cal fer abans d'acudir al recer.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Imaginari coŀlectiu



No calia ja llegir l'article que firmava la redacció del diari El País (21.07.2011):


Ciutats imaginàries, el professor de xinés i un aeroport sense avions




Amb el títol només ja pots imaginar eixe món recòndit i fabulós de mai no endevinaràs on.

En la fireta hemicircular valenciana lluïxen la morralla de la bombolla immobiliària i financera. Tómbola de pantalons, sabates, americanes, vestits, jupetins, corbates, sacs de mà, rellonges, polseres i cotxes de marca a preu d'amic, però d'amic de l'ànima. En la paradeta dels rifles de balins de Blasco Castany, els diputats i diputades del Partit Popular mos rifen un president de la Generalitat valenciana. Mos ha tocat Alberto Fabra Part.

dilluns, 25 de juliol de 2011

Sabatuda democràtica

Sacsant la llengua

Li demane a ma mare per la sabatuda que corria per Migjorn i em diu que és un sacsó, una sacsada, però no la relaciona amb la pluja ni amb l'aigua. Coses de Carcaixent. La recull el dcvb en sobatuda i amb sembatuda. Les afigc al meu diccionari particular (amb sobatre i sembatre), que qualsevol dia acabaré de convertir en un format que permeta una consulta més manejable que amb el Word o l'Open Office.

Per un altre costat, repasse alguns dels webs i blocs que tinc enllaçats. N'elimine algun que ha caigut en desús o modifique l'adreça d'algun altre que ha canviat de seu. I pel que fa al que diuen, em fixe en el nou apunt sobre el sexisme (més aviat masclisme) en el llenguatge que fa El Vigilant del Far. És extens i molt reflexionat i cal llegir-lo amb atenció. I per no ser, tal com diu, «Massa alambinat?», pense que podríem resoldre la qüestió anant a la base, si no de la societat, que això no està al nostre abast, sí de la descripció gramatical. En lloc de jurar i perjurar contra els morfemes o els estils literaris plens de dobles formes i munts de concordances prescindibles, podria ser més simple, tal com hem comentat per ací altres voltes: en lloc de dir-ne «masculí» i «femení», que els lingüistes en diguen «gènere el» o «gènere la» (i qui diu «gènere» diu «morfema» o «marca» o...). Llavors podríem explicar que les persones tenen sexes però les paraules s'agrupen en els gèneres «el» i «la». Així, l'infant, que ja no seria masculí, sabria que el seu estat és transitori, excepte si és de casa reial, però que la seua intimitat sexual no afectarà la gramàtica. Al final, per eixe camí, les xiquetes només aniran de rosa i els xiquets de blau per desig cromàtic. Tot és posar-s'hi.

Demà vindran els diputats a proclamar-mos el recanvi del president afectat de poca ètica, menys autocrítica i molta corrupció pública, privada i provada, aquell Francisco Camps Ortiz, catòlic practicant i preocupat més per la roba que exhibia que per l'economia del seu país. Diuen els del Partit Popular que votaran un tal Alberto Fabra Part, que només ha parlat en castellà fins ara en l'hemicicle i que és l'alcalde de Castelló de la Plana. Sembla que hi haurà l'alternativa d'Enric Morera Català. Vorem què decidixen ses senyories, perquè es veu que la ciutadania no hi podrà participar de cap manera. En diuen democràcia, però n'haurien de dir diputocràcia, encara que sone malament.

diumenge, 24 de juliol de 2011

Cita dominical / 144: José María Ruiz Soroa

Mirant els ideals .


Fa dos segles que un perspicaç pensador polític va observar que, en un règim liberal, la reivindicació de grans principis o ideals abstractes (justícia, llibertat, fraternitat, etcètera) no du sinó a la destrucció irreparable de la democràcia. Perquè esta no té resposta per a una petició tan general i grandiloqüent.
José María Ruiz Soroa, «Fuerza y violencia», El País, 21.07.2011.

dissabte, 23 de juliol de 2011

Construcció social

Vacances valencianes

Pel que siga, m'he hagut de posar a reescriure'm en la llista Migjorn:


T'agraïxc la prevenció, la informació que has aportat i el suposat paraŀlelisme que veus entre el meu raonament i l'exemple que has posat. Per ací —per on jo em moc— eixe populisme demagògic que has exposat encara és útil per a subordinar els drets lingüístics (i econòmics) de la majoria dels valencians als interessos de les oligarquies polítiques i empresarials.

De totes formes, no sé massa bé amb què no estàs d'acord, perquè dubte que penses que el fet de bandejar dels diccionaris —i de l'ús en català— determinades paraules o trets lèxics i morfològics afavorixquen de cap manera l'existència de mitjans de comunicació, d'obres literàries, d'ús administratiu o de capacitació i disponibilitat lingüística. Jo considere que són dos debats paraŀlels, el de la qualitat i el de l'existència; paraŀlels o consecutius, perquè precisament tenen una implicació contrària: sense mitjans, sense producció, la qualitat és irrellevant. Per tant, l'ordre en què tractem eixes dos matèries sí que és rellevant.

Així, em puc sumar a un debat sobre la qualitat, i hi participe a voltes en esta llista. [El nostre collistaire] parlava de «preservar el català» d'unes «infiltracions», i es veu que jo m'haguera hagut de limitar a dir que no veig cap problema en eixes infiltracions que assenyalava, i que em semblava molt interessant estudiar-les. Llavors, però, haguera semblat que a mi em semblava irrellevant la causa d'eixes infiltracions, i ja veus que la causa, que és política i de dret, sí que em sembla molt greu, almenys vist des del País Valencià —i no crec que Catalunya ho tinga resolt definitivament—, on no es dóna el cas de Puigcercós i Mas sinó el de les elits polítiques i econòmiques que parlen i imposen el castellà (i puc enumerar la majoria dels polítics i empresaris valencians que més apareixen pels mitjans).

He de desfer, doncs, el paraŀlelisme que exposes, perquè, de la mateixa que no és commutativa la relació entre el fet de menjar cada dia i el compliment dels drets (lingüístics o democràtics) que permeten l'ús del català, tampoc no ho és la composició de la llengua (el cabal lèxic, morfològic o sintàctic) amb el compliment dels drets (lingüístics o democràtics) que faciliten l'ús del català.


M'he deixat en el tinter que el meu interés lingüístic abasta totes les formes del llenguatge, sense que em semblen gens pertinents en eixe àmbit les distincions, separacions i oposicions que indiquen els noms de les llengües, com si els noms establiren entitats diferents, «races» diferents. Tanmateix, en l'àmbit del dret sí que em sembla preocupant la discriminació injusta que impedix l'ús d'una varietat o altra d'eixes formes del llenguatge que denominem llengües. És un altre debat ben interessant que esbossa Josep M. Nadal:


Mufwene ho ha explicat mot bé: «una llengua només existeix com una construcció social, suggerida per l’habilitat que tenen els parlants d’un assentament determinat d’interactuar amb èxit quan utilitzen seqüències semblants o signes orals o gestuals».

divendres, 22 de juliol de 2011

Tirant cap al Kindle

Tirant en el Kindle

Crec que he entés quin és el problema que tenen en Amazon amb la versió catalana del seu servei Kindle Direct Publishing, lligant el que em van respondre els d'Amazon i el que comenten en el bloc L'Actu des Ebooks (18.07.2011):


Amazon s'enfronta ara als mateixos problemes en la seva plataforma d'autopublicació, amb persones que es voldrien beneficiar del mannà dels llibres electrònics sense haver realment participat en els treballs de l'escriptura. Així es beneficiarien de la mancança principal del sistema: l'absència de verificació humana abans de la publicació.

Amazon haurà de posar filtres a l'entrada del seu sistema d'autopublicació per a evitar que esdevinga un poal d'escombraries, però sense posar una barrera a l'entrada tal com farien els editors, ja que la plataforma perdria molt del que és interessant: que tots tinguen la seua oportunitat.


Això dels filtres i de la verificació humana serà un entrebanc per ara per a la publicació en català —tal com ja comentaven fa unes mesos en Geeks.cat—, que s'haurà de decidir a travessar els clavills del sistema (vegeu-ne uns exemples). Softcatalà no m'ha contestat encara, però supose que hi deu haver algú interessat i disposat a coŀlaborar amb Amazon —o a pesar d'Amazon— per a resoldre productivament i positivament eixe dèficit lingüístic que tenen amb el català. Diria que a més d'un entrebanc també és una oportunitat que pot resoldre's amb alguna bona idea i un poc d'espenta.

dijous, 21 de juliol de 2011

Dimissió i rendició

Pometes té la pomera

Caic en la temptació de fullejar abans d'hora el diari. La dimissió (o «rendició», com diu el diari) de Camps Ortiz podria ser el primer aire fresc per a les institucions valencianes, després de les ventades provocades pels coŀlectius que reclamen una altra democràcia, sempre mirant de democratitzar-se més. Bé, tindrem quasi una noveŀleta entretinguda estos dies, mos donaran faena en l'hemicicle i vorem cap a on anem ara, si cap al foc o cap a les brases.

Ho deixe de banda, i em dedique a obrir-li un espai a l'occità en el Multicerca. Hi ha el vocabulari sobre la societat de la informació que ha preparat el Termcat, però, sobretot, el cercador del diccionari de Joan de Cantalausa. No està malament per a començar.

A última hora, un company nouvingut a Migjorn em recorda un antic company de Zèfir que localitzava molts —¡massa!— anglicismes en castellà i català i era molt beŀligerant a l'hora de denunciar eixes intromissions saxones en les nostres llengües romàniques. Per exemple, un dia me'n va descobrir un:


[...] per no caure en els automatismes (que deriven en dogmatismes) convé contrastar una mica les possibilitats de la llengua.


La veritat és que he de reconéixer que eixe ús de derivar és un recurs estilístic que me se deu haver apegat del discurs polític o periodístic. I tot això rep una influència molt gran de les elits que parlen anglés o que el roseguen. Podem anar fent glossaris de la seua influència, i amb una miqueta de sort, podríem rastrejar l'origen precís de cada novetat.

El que és curiós és que fa molts segles que hi ha qui parla en català (i qualsevol altra llengua) i continuem donant-li el mateix nom a una llengua que, al mateix moment de rebre el nom, començà a no ser mai més ella mateixa, per unes causes o altres, si és que podem determinar amb precisió i detall «què» era i «com» era eixa llengua. Malauradament, eixos «què» i «com» són sempre hipòtesis d'una substància impossible d'aïllar i fixar, excepte en manifestacions parcials, particulars i conjunturals, que tenen a vore tant amb la «llengua» com amb les condicions d'emissió i recepció en què es troben els parlants, tant en un llogaret de muntanya del segle xii com en una vila costanera i turística del segle xxi. ¿La mateixa llengua? Simplement, el llenguatge. La resta és política, poder, dominació i lleure.

Al segle xv els jurats de València escrivien:


Del qual regiment són columpna e espill los jurats e consell de la dita ciutat, car lo regiment de aquells s'estén e deriva en los altres particulars del regne.


Què volien dir, no ho sé massa bé. Deu ser un sinònim d'estendre's. Ha deixat d'usar-se d'eixa manera, però resulta que encara diem que parlem en català, el volem «preservar d'infiltracions» i, per tant, continuem birbant la brossa, per vore si retrobem aquella matèria «genuïna» i primigènia que, paradoxalment, mai no va existir de cap altra manera que en forma de somni normatiu.

I un altre dia tornarem a vore si podem distingir les races de les llengües i, llavors, dimitim a gust d'alguns tòpics.

dimecres, 20 de juliol de 2011

Llumeneta

Llumeneta en un far

Encara no sé per què tinc un compte en Facebook, ja que és un espai que no acabe d'entendre què aporta. En tot cas, per una casualitat o altra, allà estem. En canvi, no estic apuntat a Twitter, perquè això sí que em sembla excessiu per a les meues capacitats. De totes maneres, gràcies al bloc d'Anna Llisterri, Per a Lectura i Decoració, he trobat un raconet que m'ha picat la curiositat: @comthodiria. M'ha semblat trobar-hi un poc del ritme de faena i reflexió de la correctora, ben comprimit i sense més retòrica. Un poc com un comentari caçat al vol que, amb una miqueta de sort, t'encén la llumeneta.

La llumeneta, d'altra banda, s'ha encés en les Corts, on els nostres diputats han fet el paperot sobre el corredor mediterrani, sobretot els del pp i psoe, que són, al capdavall, els qui durant tants anys han impedit que es duguera avant —això i tantes altres coses que, a la mínima que perden el poder i la resta descuidem la memòria, comencen a reivindicar i invocar com si per eixa ferida se'ls n'ixquera l'animeta.

Però en esta ocasió el corredor també ha estat un altre, el president Francisco Camps Ortiz, que corre més que vola fugint de la veu pública sobre els creditors dels seus actes —almenys dels que li'ls vestien—. A pesar de la intenció de Cotino Ferrer —el president de la cambra— d'impedir la referència a les mentires dels implicats en la trama Gürtel, una vegada més la diputada Oltra Jarque ha tingut l'habilitat suficient per a fer notar que eixe sí que era el tema: que un projecte tan transcendental com es vol fer creure no ha estat votat per la representació més alta dels valencians, absent de l'hemicicle, amagat dels periodistes i, per tant, representant no tant els valencians, sinó ben bé una altra cosa (nostra..., d'ell).

El coroŀlari s'ha donat durant l'acte en què Camps Ortiz comunicava la seua dimissió públicament: ha impedit la retransmissió en directe de l'acte, fins i tot fent tapar una càmera que Las Provincias havia aconseguit introduir en el palau de la Generalitat. En Canal 9 ara mateix, en lloc d'informació, un panegíric delirant i gens periodístic. I a pesar de tot, s'ha encés una llumeneta: hi haurà juí.

dimarts, 19 de juliol de 2011

Esmenes constants

Repensant d'obra

La impressora no fa cas de les opcions de l'Adobe i no hi ha manera que faça un plec amb les esmenes del diec2 d'abril d'enguany. Per sort, gràcies a la nova màquina del servei i a l'habilitat de Josep Maria i Désirée, tenim el plec ja inclòs en el diccionari. Per si de cas se'n van la llum o Internet i mos cal tornar a fer ús de la tecnologia sostenible de sempre.

Hi ha altres entrebancs que no he pogut resoldre. Per exemple, la versió simplificada en html d'eixe opuscle no funciona bé en el Kindle (la versió pdf que he fet a través de l'Open Office sí que es veu bé). Tampoc no acabe de decidir-me a canviar el format del Diari per a Tècnics Lingüístics, tot i que em creme un poc les celles buscant algun model alternatiu que em convença. N'hi han molts d'interessants, però crec que el millor serà que revise el tema que tenim i li apanye alguns detalls. Qualsevol dia farem el curset definitiu per a totes estes coses del Wordpress, Blogger, Javascript, html, css o Visual Basic.

Demà diuen que n'hi haurà ple en les Corts. Diuen que volen parlar del «corredor mediterrani». No sé si és un ple monogràfic sobre Francisco Camps Ortiz, ja que sembla que corre poru per ahí, fugint de les seues responsabilitats. Bé, també podria tractar-se d'un sarcasme irònic amagat darrere d'unes vies que van cap a Europa, cap al nord —allà on dien que la gent era noble i neta...—, però que no hi arriben mai.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Deures legals de la Generalitat valenciana

Panorama solar

El síndic de greuges finalment arriba a port amb la queixa número 100342 —iniciada el 05.02.2010—, que és una de tantes de la meua resistència no violenta contra la discriminació lingüística —es nota que hui he vist Gandhi, ¿ei?—:


De conformitat amb tot el que hem dit més amunt, hem de recordar a la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública els deures legals que la Constitució i la legislació vigent li imposa de respectar els drets lingüístics dels administrats, i d'utilitzar en tots els procediments i en qualssevol altres formes de relació amb ells, la llengua (castellana o valenciana) triada per ells.


Esta volta no suggerix sinó que «recorda». No sé massa bé per què deu ser, però espere que siga més efectiu que de costum. Si no és aixina, doncs, com fea Gandhi, continuarem filant.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Cita dominical / 143: Jesús Mosterín

Mirant els polítics discrecionals.


Com és ben sabut, la potestat discrecional dels polítics per a restringir les llibertats i conferir favors i privilegis a uns grups enfront d'altres grups és una font constant d'injustícia, ineficiència econòmica i corrupció.
Jesús Mosterín, «Mercar en domingo», El País, 11.07.2011.



L'alcalde de Benidorm, del Partit Socialista del País Valencià, s'adjudica un sou de 92.000 euros anuals (cobra més que els presidents del governs espanyol i valencià); Gema Amor (del Partit Popular) cobrava fins fa poc tres sous públics: directora general del patronat de turisme, regidora de Benidorm i diputada en les Corts Valencianes; María Dolores de Cospedal cobrava fins ara tres sous públics: senadora, secretària general del PP i triennis com a advocada de l'estat (223.597 en 2010)... En general, els polítics cobren només un sou, tot i que no sabem massa bé a canvi de què: aproven lleis que no lligen o que estan farcides d'incongruències i paradoxes jurídiques, regulen avant i arrere segons els seus interessos o manies, s'atribuïxen poders discrecionals, amaguen els comptes públics, no admeten la participació ciutadana en la política (vegeu el veto de M.ª Teresa Fernández de la Vega a la ILP sobre la televisió sense fronteres), no assumixen cap responsabilitat pels resultats de les seues decisions (vegeu la caiguda de les caixes valencianes).

dissabte, 16 de juliol de 2011

Raigs en el depòsit del DIEC

Esmenant des del Kindle

Entre atualitzacions, revisions, recàrregues i altres romanços informàtics, he tingut hui dissabte un moment de pausa per a llegir-me les esmenes que van fer en el diec en abril d'enguany. Fa uns dies comentava l'aparició de la preposició barata. És clar, a més, hauré de revisar què n'ha dit Víctor Ripoll en El Temps, perquè sempre fa troballes molt a tindre en compte.

Mentrestant, com a canvis que es poden fer amb la llapissera en el llibre mateix, he d'afegir alfàbega, que remet a alfàbrega; cal esmenar la dièresi en argüible, argüició, argüidor; reificació, reificar, que ara són arguïble, arguïció, arguïdor; reïficació , reïficar; podem canviar el nom de la planta barretet*, que es veu que ha de ser barretets; es veu que volen que la locució siga perdre bous i esquelles en lloc de perdre el bou i les esquelles (altres les donen les dos com a bones); finalment han inclòs depòsit i derivats; desvaliment és masculí i no femení; és dístoma, gastròstoma, perístoma i no distoma, gastrostoma, peristoma; apliquen la pronúncia balear d'escainar (i no escaïnar); al futbol sala ara són cinc jugadors i no sis; l'heptatló deixa de ser «d'atletisme femení»; durant la insolació el sol «lluu» però no «llueix»; en geografia, doncs, ara és Lao i Zimbàbue i no Laos i Zimbabue —la gec manté estes formes—; l'enzim «lligasa» esdevé «ligasa»; una altra d'interessant és que manejar perd les accepcions 3 i 4, que passen a pertànyer a menejar exclusivament; el pitòsfor és cultivat «per a fer tanques» i no «per fer a tanques»; la vigília és el dia que «en» precedix un altre.

En fi, un petit munt de canvis que podem fer a mà, a banda que editem un petit plec annex dins del mateix diccionari, per a poder consultar les modificacions, almenys fins que traguen la tercera edició del diccionari.

Ah, per tot arreu, els Estats Units d'Obama ja no cal que siguen d'Amèrica i els «rajos» seran preferiblement «raigs».

divendres, 15 de juliol de 2011

Convindria reinstaŀlar-los

Ai, la mare que va...

Vaig comprovar ahir que no podia instaŀlar el Firefox 5 en el meu Mac Cube, ja que és un ordinador amb processador Power PC i el Firefox necessita un processador Intel 386 —si és que ho dic bé tot això—. Per tant, m'hauré de conformar per ara amb el Firefox 3.6, i encara puc fer servir altres navegadors com ara el Seamonkey.

I parlant de coses que no s'haurien d'haver instal·lat, però en la nostra societat, doncs, sembla que finalment sí que processaran el president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps Ortiz, que viu i governa sense factures ni comprovants de res, tot opac i sense dret a reclamació. Com si en això hi haguérem d'aplicar la fe religiosa i la creença en qualsevol més enllà. Eixa és la democràcia que tenim, que no la paga ell, però sí que la paguem la resta.

Com que els comptes bancaris del president s'acostaven perillosament a la insolvència —segons les dades que va declarar no fa massa—, en el cas que fóra condemnat a pagar una multa, crec que hauríem de fer una «injecció de liquiditat» per a salvar la institució. Llevat que els seus companys de partit i de moralitats —sembla que seurà davant el jutge amb altres membres de la trama política com Ricardo Costa Climent, Rafael Betoret Parreño i Víctor Campos Guinot— tinguen el bon gust de pagar eixa festa interminable de què no fa tant parlava Costa Climent. Per sort, en un solar dels que té el barri a disposició dels gats, he vist ja una capelleta preparada per a rebre tot de devocions cíviques i religioses.

dijous, 14 de juliol de 2011

Formats i marques

Salvant vides

Un altre dia de proves de conversió al format Kindle. He assajat diferents procediments a partir del Word original, passant per diversos orígens per a un pdf i fent edicions diferents en html. Al final, per a documents molt llargs, el que em sembla que va millor és fer un html simple (negreta, cursiva, superíndex i subíndex) i posar-li l'extensió txt o transformar-ho al format azw. El resultat és un text tres vegades més lleuger que el Word inicial. Ara només cal aprendre a usar les marques html pròpies que utilitza el Kindle i incloure-les en l'edició simplificada.

Quant a altres marques o empremtes, hui que voten en l'hemicicle no sé quines canongies —amb la primera trifulga entre Oltra Jarque i Cotino Ferrer, el president catòlic de les Corts que la va insultar (veg. edl, 03.03.2010) quan era conseller—, entre les quals apareix Bellveser Icardo, he de recordar que la queixa al síndic de greuges número 108689 ha conclòs sense que la Institució Alfons el Magnànim haja complit els seues deures lingüístics, per la qual cosa el síndic li «suggerix»:


[...] promoga les actuacions necessàries per tal d'adaptar els continguts de les seues pàgines webs institucionals, i en concret les referides a la institució Alfons el Magnànim, al règim de cooficialitat lingüística vigent a la Comunitat Valenciana, perquè puguen ser visitades en valencià i en castellà.

dimecres, 13 de juliol de 2011

Informàtica barata

Barat a una mica de sol

M'he instaŀlat l'Ubuntu 10.04 en el Mac Cube. Amb eixe canvi de sistema operatiu he perdut un munt de programes que tenia amb el Mac OS X (10.3.9), però l'ordinador funciona ara molt més fi, a pesar de ser vellet. L'únic problema que he tingut ha segut a l'hora de configurar el monitor LG Flatron Wide, que només em permetia vore en 800x600 (4:3) o 640x480 (4:3). Gràcies a Taringa he trobat la solució que m'ha permés utilitzar la resolució 1440x900 (16:10), i ara la cosa ja es veu com toca.

I ara em passaré una bona estona localitzant els programes que més faig servir i les opcions que més m'apanyen, com ara el fons gris del full de l'Open Office, el color de lletra negre o que em pose les cometes decoratives. L'inconvenient ara mateix és que no sé fer que la selecció tinga un coloret més ressaltat. Ja ho trobaré mentres vaig posant al dia el programari.

Quant a adequacions, em trasllade les esmenes del diec del 2011 al Kindle. He hagut de copiar full a full la taula que donava iec en un document Word, que he traslladat a Open Office i, a continuació, al format que cap en el Klindle. Unes horetes entretingut practicant l'edició i vegent les esmenes. Entre els afegits, la nova preposició barata (que ja he repetit massa que a mi em semblava més aviat barat a o barata a), que finalment ha trobat el seu nínxol en la normativa més general.

dimarts, 12 de juliol de 2011

Músiques, sentits i formats



A pesar de la limitació temporal que m'ha fixat l'Spotify, continue fent-lo servir, ara que encara hi tinc més de sis hores d'ús. Faig cas hui d'un dels talls publicitaris (en castellà) que anuncia el nou disc d'Èlena, D'herois i desastres (que pronuncien amb accent català). Estava escoltant el disc Tot de Pi de la Serra, però faig una parada en l'actualitat. Em recorden un poc aquells Glissando que m'agradaven, però tenen un toc massa tou que no m'acaba d'enganxar. Amb tot, no sonen gens malament i tenen passatges molt bons. D'ací escolte un poc de Delafé y Las Flores Azules, però acabe escoltant l'últim d'Antònia Font, Lamparetes.

Mentres sona això, després de fer el curs d'estiu, retrobe l'article de Guillem Calaforra «La "unitat de la llengua catalana" com a fet científic i com a argumentum ex auctoritate»: revisió crítica [pdf], article contingut en el llibre Paraules, idees i accions: reflexions "sociològiques" per a lingüistes [veg. Google Llibres], que és un llibre que segur que s'han llegit els professors Manel Pérez Saldanya, Vicent Martines Peres i Joan R. Ramos Alfajarín. Doncs, crec que seria bo que el recomanaren als seus alumnes, i així aclaririen el valors d'alguns conceptes que fan servir de manera massa absoluta i gens contextualitzada, en el cas de Pérez Saldanya; o els serviria per a evitar la sensació que feen d'excusatio non petita les referències a la normativa («estricta» o laxa) amb què adobaven les seues sessions, en el cas de Martines Peres i Ramos Alfajarín.

Finalment, faig una prova més de transformació en el món dels texts electrònics. Agarre l'article de Calaforra, que el pdf del web presenta amb dos pàgines en paraŀlel, i amb l'ajuda del Gimp faig les imatges de cada pàgina en escala de grisos i amb les mides el full b6; després les apegue en l'Open Office en un document i, finalment, transforme el document en un altre pdf amb la qualitat de la imatge al 20% però mantenint els 170 punts per polzada (dpi). Aixina ocupa menys de dos megues i el puc llegir en qualsevol lector electrònic —el Kindle, en este cas.

dilluns, 11 de juliol de 2011

«Per dalt lo cap»

Amazon fluent

Havent acabat el curset, ara hauria de repassar les dades que ens han donat i les reflexions que mos permeten fer. Entre altres coses, caldrà assegurar-mos d'allò que els tres professors universitaris m'ha semblat que denominaven «normativa estricta», que no qualificaven aixina pel rigor, sinó per la referència que feien només a la gramàtica de Fabra del 1918. Altrament, si hi hem d'entendre altres tractats posteriors, no veig que se'n puga dir «estricta». I ahí radica un dels primers problemes de la referència: la gramàtica de 1918 no contenia «tota» la normativa que hem elaborat i aplicat des de fa quasi un segle. Per tant, quan el primer que declaraven, sense vindre a tomb, era que ells eren partidaris d'una normativa unitària, devien estar posant-se la tireta sense esperar el trau. Al cap i a la fi, les dades indiquen que la normativa no hauria de continuar vivint amb determinats prejudicis sobre la llengua.

Sobre eixa qüestió és molt alliçonadora la collita d'usos de pronoms i verbs en Lola de Maria de la Pau Janer que mos va aportar Joan R. Ramos. N'hi havia pronoms en i barreja entre haver-hi, ser i estar «per dalt lo cap», tal com diem a la Vall.

D'altra banda, em contesten d'Amazon i m'expliquen a què es deu que no puguen publicar en català en el seu servei Kindle Direct Publishing:


I've checked with our concerned department and found that we do not support publishing in this language despite Catalan using the standard Latin characters, because we don’t have the capability to review the content as we lack reviewers with the necessary fluency.


Els reenvie la meua correspondència amb Amazon als de Softcatalà, que ho entenen més que jo i és possible que tinguen alguna idea per a resoldre eixe problema, que no sembla que siga una impossibilitat greu en la causa, tot i que siga enutjosa en els efectes.

diumenge, 10 de juliol de 2011

Cita dominical / 142: Hasan Nuhanović

Mirant el verí ideològic.


Mentres no hi haja voluntat política, no es solucionarà. Mire, els polítics dels distints grups ètnics estan enverinant la gent. I ja hem vist que el poble es deixa enverinar. Penseu, si no, en la reacció dels serbis quan van detindre Mladić. A la majoria els continuava semblant un heroi.
Hasan Nuhanović, El País, 07.07.2011.

dissabte, 9 de juliol de 2011

Dissecant

L'economia va millor en valencià

Diu Juan Ferrer, antic regidor socialista de l'Ajuntament de València («Bloc, Iniciativa, Compromís», El País, 07.07.2011):


El Bloc desplegava una xarxa (tentacles crec que és més gràfic) [...]


La veritat és que n'haguera pogut dir teranyina, per a donar la sensació que són més bruts que les aranyes; o màfia, per a fer entendre de què va la cosa, quan la cosa va d'això. Certament, l'entrada de Compromís en les Corts és fràgil, però la seua consolidació dependrà molt de les idees que aporten, de la capacitat d'afegir valors democràtics als seus projecte i de l'activitat política dels seus caps visibles, principalment de Mònica Oltra i Enric Morera. És a dir, del mateix que els falla als del pspv, sempre i encara ofegats pel sucursalisme i per la seua facilitat per a incomplir el que és bàsic i principal, parlant en clau democràtica i progressista.

En fi, no direm res que no puguera pensar Joan Fuster i Ortells en el pub Hector's, que tant frenqüentava, segurament perquè el tenia ben a prop de casa. La companya Elena suecana mos recordà ahir el nom del baret mentres dinàvem en el Dukala —no tenen carta en valencià— i disseccionàvem —una classe peculiar de taxidèrmia— locucions, lèxic i pronúncies, sense arribar a fer jas la nostra economia, no fóra cas que el vocabulari que finalment ha aconseguit presentar l'avl fóra una de les últimes espurnes d'un braseret mal encés.

divendres, 8 de juliol de 2011

Birbant pronoms

Cal ser precís

L'últim dia del curs continuem birbant pronoms entre els verbs amb Joan R. Ramos, sobretot a partir de la noveŀla Lola de Maria de la Pau Janer, que en té de tots els colors i per a tots els gusts. Vegem aixina a quines decisions esotèriques convida una normativa incompleta i desconnectada de l'ús en este aspecte.

D'altra banda, sembla que cal desmentir el rumor que situava tots els tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana concentrats laboralment en el complex de Ros Casares. Tal com diuen, allà no caben ni pensar-ho.

I l'altra notícia del dia és que el govern espanyol eliminarà el veto que va imposar a la iniciativa legislativa popular sobre la televisió sense fronteres. Toca, els socialistes han recordat que eren demòcrates. És clar, que els parlamentaris puguen vetar o desestimar una iniciativa legislativa popular, o que no hi haja referèndum derogatiu en Espanya, també és un indicador sobre què volen dir els polítics quan parlen de política: el partidisme.

Finalment, observe que un un regidor d'Alacant que ha d'anar en cadira de rodes, Pablo Rosser, diu que no hi ha persones discapacitades, sinó edificis i ciutats inaccessibles. De la mateixa manera, pense, no hi ha llengües minoritàries ni més útils o menys: hi ha societats que respecten més els drets lingüístics i altres que els respecten menys. On menys es respecten és on hi ha les llengües més «útils». En els llocs on es respecten, la utilitat depén del lloc, del moment, dels interessos i dels coneiximents de cadascú. D'això, en parlem cada dia, però és com anar amb cadira de rodes: tot és topar amb l'escaló.

dijous, 7 de juliol de 2011

Bilingüisme agressiu

A pams

Era inevitable, a pesar que estic de curset —hui amb Joan R. Ramos, vegent els règims verbals del diec. Esta volta m'ha sorprés Javier Pradera («Entre la cautela y el pesimismo», El País, 06.07.2011):


D'una altra, la confiança cega en les promeses de Bildu, que ha mostrat ja algun signe preocupant de rebuig al pluralisme (el diputat general de Guipúscoa no respectarà en les seues rodes de premsa el bilingüisme garantit per l'Estatut de Gernika), no pot justificar l'incompliment de les lleis.


Ja vam vore de què va la cosa, d'una revisió de la dita aquella que seria ara: fer com fan només és pecat si ho fan els altres. Els unilingüistes castellans —amb un -isme necessari, ja que sembla que en fan tanta ostentació— mos volen convéncer que parlar la llengua d'u que u vol —sempre que siga diferent del castellà— és una «imposició» —l'altre dia— o «un signe de rebuig al pluralisme» —ara—. Fantàstic.

D'això no en parlem en els cursos d'estiu, per ara. Enguany els «experts» mos preocupem més per algunes facetes de la gramàtica històrica, sense perdre mai, això no, la fantasia concloent que si fem una bonica norma aconseguirem un increment dels mitjans i de l'ús. Semblaria que les llengües més difoses ho són com a conseqüència de l'erudició dels parlants i escrivents.

Demà aclarirem amb Ramos alguns règims verbals més, sobretot aquells que encara ignora el diec i que els tècnics lingüístics podem apamar sobre el terreny.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Astà an lo bar

Neutre i tendenciós

Ha continuat Vincent Martines iŀluminant-mos sobre les possibilitats passades i presents de l'ús del condicional modalitzat, sobre l'expressió de les hores en català, on els rellonges digitals malmetran segurament qualsevol proposta melancòlica, i sobre «l'àlien», és a dir, sobre l'ús de les preposicions a i en davant d'infinitiu temporal, per a completar o ampliar les minses indicacions de Fabra en 1918. Finalment, i amb poc de temps, mos ha fornit material per a rastrejar les possibilitats d'expressar l'abstracció i la ponderació en català sense haver de recórrer al lo, que la nostra història lingüística fa temps que havia convertit en el. Sí, ho té ben apamat i sembla que en el futur ja no tornarem a «star an lo bar», com féem a la Vall.

El meu resum, com quasi sempre, és que, mosatros, «mataespurnes» lingüístics, podem estudiar molt bé el passat, però això no mos permetrà decidir l'ús futur. Fem lingüística, però encara no mos ha tocat la loteria i, per tant, poques opcions tenim de vehicular propostes normatives més enllà de la faena que fan en l'ensenyament. El debat sobre el pebrot, la pebrera, el pebre, el pimentó, etc., continua en mans de les elits, dels «lingüistes» de Mercadona.

A l'hora d'almorzar, els cambrers d'Ártico entenen o també parlen en valencià. En canvi la xica continua sense progressar adequadament, si és que és la mateixa de fa dos anys.

dimarts, 5 de juliol de 2011

Modals i modalització

Substància normativa

La segona sessió del curs d'estiu mos ha acostat a la modalització verbal. Vicent Martines mos ha fet entrar en totes les possibilitats semàntiques de les formes de futur, des del català antic a l'actualitat passant per un munt de llengües veïnes i conegudes. I tot això bussejant més enllà de les poques (o no cap) boies normatives que hi ha sobre la qüestió. «¿T'estaràs quetet ja d'una?», mos ha faltat dir-li. I, bé això de «normatiu» ho ha amollat en un sentit tan estricte i limitat que mos ha obert un precipici entre la gramàtica de Fabra del 1918 i tota l'obra gramatical posterior.

La normativa no deu ser ben bé això, i menys en un curs per a «experts», és a dir, per a tècnics lingüístics i professors de llengua. Però haver de descobrir que la normativa no existix si no tenim mitjans d'expressió per a fer servir la llengua, és un aspecte que desmunta la tranquiŀlitat amb què es treballa fent servir només receptes «normatives», cosa que ha desesperat un poc una companya professora.

Demà, en la segona part, aclarirem alguns caps més.

dilluns, 4 de juliol de 2011

Cursem cap a l'estiu

Flor històrica

Hui, després de la primera sessió dels cursos d'estiu, amb Manel Pérez Saldanya, em pega per fer proves de nou amb el Mac Cube que em vaig trobar en un contenidor fa uns anys. Encara funciona, però el programari ja està un poc passat. Per sort, ara tenim la possibilitat de treballar en el núvol i potser no caldrà que descarregue massa versions noves de cap programa per a aprofitar l'ordinador. En tot cas, l'altra opció que tinc pendent és instaŀlar-li l'Ubuntu. Però ja en parlarem.

Quant al curs d'estiu amb Manel, doncs, un repàs de morfologia històrica, en general coses que hauríem de saber. Amb tot, algunes de les apreciacions de Manel diria que s'han quedat per explicar amb més detall, sobretot per tal d'evitar una certa sensació prejudicial que pot entelar la comprensió de les dades: que si les àrees laterals són conservadores, que si les formes no marcades són les masculines, que si una part de la llengua pot atemptar contra la fonologia d'eixa llengua, que si hi ha fenòmens lingüístics «impossibles» en català... I l'últim i més graciós: que el hiatus és lleig. Això, Takse diu que la cosa ha estat simplement una classe de facultat. N'esperava més.

Acabe este apunt, doncs, amb el Mac, fent servir el Neooffice 2.2.5 i el navegador Sea Monkey 1.1.5, és a dir, peces de museu. Me se penja, però, quan vullc editar la imatge i he de recórrer a l'Asus amb l'Ubuntu i el Gimp.

diumenge, 3 de juliol de 2011

Cita dominical / 141: Lluís Bassets

Mirant el masclisme.


La detenció i procés a dsk té a vore amb les zones més fosques i profundes del masclisme polític francés i del mateix Fons Monetari Internacional, organització en què 23 homes han examinat la primera dona que es presentava com a candidata a ocupar el seu màxim lloc executiu. Per això eixe dia en què Martine Aubry anuncia la seua candidatura i la ministra d'economia, Christine Lagarde, obté el lloc que havia ocupat dsk constituïx tota una fita per a França, per a l'fmi i per a la república de les dones.
Lluís Bassets, «La república de las mujeres», 30.06.2011.



I ara serà bo afegir que el masclisme no es vehicula a través del delicte de violació, sinó a través de la desigualtat entre els sexes i la discriminació de les dones. En este cas, tant poden haver mentit l'un com la suposada víctima, i també això és igualtat.

dissabte, 2 de juliol de 2011

Tornar-ho a imposar

Rebaixes lingüístiques

Hui mateix el diari El País (02.07.2011) té la barra de titular:


Rodríguez Zapatero imposa el castellà com a única llengua en les seues aparicions públiques




Bé, això és fals, perquè el titular era:


Bildu imposa les metxes en els cabells com a únic pentinat en les seues aparicions públiques




Xe, tampoc és això, resulta que era:


Bildu imposa l'èuscar com a única llengua en les seues aparicions públiques




¡Caram! El mateix que fa Rodríguez Zapatero, que «s'autoimposa» parlar la «seua» llengua, o només una de les que sap, de la mateixa manera que imposa el castellà com a única llengua «espanyola» oficial en la Unió Europea o en centenars de disposicions administratives suposadament democràtiques.

La veritat és que és molt recargolada la visió periodística i l'article és realment interessant per a observar la tergiversació i la manipulació de les dades relatives als drets i deures lingüístics. Arriba al punt que la ignorància lingüística dels periodistes d'una de les llengües oficials al País Basc també és culpa de Bildu:


En cap dels dos casos hi va haver declaracions en castellà, davant el malestar de la majoria dels mitjans de comunicació convocats, que no van poder recollir la informació correctament.


No la recolliren correctament per falta de capacitació. Com dia Laporta, ¡que n'aprenguin!, que és la gràcia de les llengües —¡de totes!— que s'ensenyen i s'aprenen.

Estic d'acord que la regidora d'Andoain no tenia per què anunciar-ho prèviament, ja que la normalitat no és notícia, ¿no?, però que I. Landa encara mos vullga fer deduir que el grau d'ús d'una llengua és un indicador de quina ha de ser la preponderància o la imposició lingüística, em sembla realment patètic. Sort que és capaç de recordar una disposició estatutària:


[...] tots els seus habitants [del País Basc] tenen dret a conéixer i usar les dos llengües.


Per cert, és corresponsal a Sant Sebastià, on només un 30,9 % de la població és monolingüe castellanoparlant. Però eixa dada tampoc no li servix. Dret, dret, dret.... Els drets lingüístics dels altres són imposicions, ¿no? Això voldrien, pel que sembla, tornar-ho imposar.

divendres, 1 de juliol de 2011

Geografia i física

Formigues lingüístiques

El Termcat mos informa que posa en la xarxa un diccionari de geografia física:


El Termcat publica en línia el Diccionari de geografia física



El Termcat publica la versió en línia del Diccionari de geografia física, elaborat l’any 2003 pel Termcat amb el suport del Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la coŀlaboració d’especialistes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de València.

El diccionari aplega més de dos mil termes pertanyents bàsicament a les àrees de la biogeografia, la ciència de sòl, la climatologia, la geomorfologia i la hidrologia. Cada article terminològic conté, a més de la denominació catalana, les equivalències en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, notes explicatives. Com a complement, hi trobareu una vintena de quadres que contenen més d'un miler de termes catalans.

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)


Ara ja, després d'uns quants anys de faena tediosa i repetitiva, em costa uns pocs minuts incorporar-lo al Multicerca, cosa que em satisfà però que he de reconéixer que és possible gràcies a l'estabilitat informàtica del Termcat, que està traguent la seua faena de manera continuada i consistent. Això m'evita haver de modificar cada dos per tres el codi html o Javascript del Multicerca. En este cas, només cal reproduir el codi de la resta de diccionaris del Termcat, modificar el número del diccionari i avant, ja funciona.

Mentres faig això, em diuen que s'està esvalotant el personal tècnic mitjà de promoció lingüística (altrament dits «traductors correctors») de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana amb l'esment sobtat de les funcions de traducció i correcció en l'organigrama de la nova conselleria de turisme, cultura i esport valenciana:


Article 26. De la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport
1. La Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport assumeix les funcions que li atribueix l’article 68 de la Llei del Consell en matèria de proposta i execució de la política cultural relatives a teatre, música, cinema, exposicions i museus; llibre, biblioteques, arxius, patrimoni cultural valencià, política lingüística, esport, traducció i correcció de textos. S’exceptuen les relatives a bandes de música, societats musicals i pilota valenciana.

2. De la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport depenen els òrgans directius següents:
a) Direcció General de Patrimoni Cultural
Assumeix les funcions en matèria de conservació, protecció, enriquiment, restauració i difusió del patrimoni cultural valencià, tant moble com immoble, museus, polítiques de foment del llibre i la lectura, patrimoni bibliogràfic, gestió de biblioteques, arxius, suport tècnic i promoció cultural, així com política lingüística, traducció i correcció de textos.


Eixa referència no havia aparegut mai —si no vaig errat— anteriorment en la descripció de l'estructura orgànica de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana. Això fa pensar —entre altres coses— que Francisco Camps Ortiz ha «ideat» que podria concentrar tots els tècnics lingüístics en un mateix centre d'«alt rendiment» lingüístic. Una altra meravella valencianera, segur.

Bé, per ara són rumors i temors, però no pareix idònia la perspectiva quant a condicions d'accés i de salut laboral: les notícies de l'estat actual de les instaŀlacions del complex Ros Casares —que podria ser la destinació— no són gens positives pel que fa a l'aspecte físic del centre (espai i salut), i segurament tampoc tindria sentit eixa geografia laboral dels esforçats funcionaris lingüístics.