L'any s'acaba i hauria de fer recompte, balanç, sumari, epíleg, però, ¿saps què?, que ho deixaré per a un altre any, perquè amb l'agreujament de la crisi i altres marejos, enguany me s'ha passat el temps volant entre l'oralitat pesant i dessaborida de les transcripcions i la maquetació intensa i urgent dels últims mesos. La tinta electrònica del Kindle m'ha permés fullejar més, arreplegar articles i informes, dur a qualsevol lloc i quasi acabar Anna Karénine, però el temps, electrònic o solar, no s'estira tant com sembla quan penses en els lleures pendents.
Alce el teclat de l'ordinador i veig que baix hi ha, per a amortir el so del tecleig, uns quants papers: el certificat del cursos d'estiu, un plec del diari que comença amb un article de Winston Manrique Sabogal titulat «Lo que hay que saber del español», que no saps mai si és una llengua o una condició humana —tal com ho cantaven els jugadors de tenis de la Copa Davis—, i acaba amb «La austeridad de los millonarios» del meu perseguit Manuel Rodríguez Rivero; finalment, baix de tot i més gruixudet, el Babelia del 25 i 26 de desembre del 2009 que volia recollir els llibres de l'any. Bé, d'ací a no res, l'any que ve, tot això haurà trobat un lloc millor, supose.
S'ha fos un dels aŀlògens que havien d'il·luminar esta pantalla. Deu ser un senyal. Per tant, per a l'any que ve:
Celui qui n’y employe que son jugement et son adresse, il y procede plus gayement : il feinct, il ploye, il differe tout à son aise, selon le besoing des occasions; il faut d’atainte, sans tourment et sans affliction, prest et entier pour une nouvelle entreprise; il marche tousjours la bride à la main.Michel de Montaigne, «De mesnager sa volonté», Les Essais, llibre iii, capítol x, edició de Pierre Villey, 1965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada