dissabte, 8 d’octubre de 2011

Unes quantes pomes

Petit dol de poma

M'adone amb retard que hauria d'haver fet algun apunt sobre la mort de Steve Jobs, ja que, poc o molt, els aparells d'Apple també han passat per les meues mans i m'han estat útils.

La cosa va començar amb l'iMac G3, és a dir, no fa tant. Va ser una ocasió d'exposició que em vaig endur d'Fnac. La veritat és que no va durar massa, ja que li se va trencar no sé què i el tècnic em demanava massa diners per apanyar-lo. Més tard van vindre els dos iPod que encara faig servir i que són una gràcia. Estan envellint amb molta dignitat. L'altre aparell me'l vaig trobar en un contenidor de paper, un Cube, cosa que ja he comentat alguna vegada en este bloc. Estava ben equipat de programes —i de coses que l'antic propietari hauria d'haver esborrat, si més no, per ètica professional—. Em féu paper per a un faena de correcció ben retribuïda, i fins fa poc el feia servir amb el sistema operatiu Ubuntu, però es quedava ja curt per a manejar els programes actuals. L'he dut al meu museu particular i ara tinc un pc d'hp on he instaŀlat Ubuntu al costat del Windows 7 que portava de fàbrica. És prou silenciós també —comparat amb els clònics que havia tingut fins ara.

Quant als sistemes operatius del Mac, doncs, també tenien les seues pegues —ah, i el català, bandejat per un senyor aragonés—, sobretot quant a les codificacions i les compatibilitats. Però en general eren senzills i acabaves acostumant-te a les seues peculiaritats, i en compte renegar de les mancances, aprenies a conviure-hi. Ah, i contra el que solien dir, eixos sistemes operatius, rarament, però també es quedaven penjats. Un poc com deuen estar ara mateix els d'Apple.
Publica un comentari a l'entrada