dilluns, 24 d’octubre de 2011

Les còpies de la realitat

El ricí de la realitat

Fa uns dies li vaig enviar una queixa (o suggeriment) al síndic de greuges, ja que havia inclòs en la versió en valencià del seu informe anual (de l'any 2010) un gràfic en castellà en l'apartat precisament referent a les queixes sobre l'ús del valencià. És clar, cap sorpresa, l'informe deu ser una traducció del castellà i, vaja, a algú li se va passar la traducció d'eixe dibuixet. Això és el que tenim en moltes institucions públiques valencianes: una màquina matrix que traduïx del catellà i mos crea una còpia del món per a ús dels ciutadans catalanoparlants del País Valencià. I el cas és que és una còpia defectuosa, barroera, feta a grapats —¡i que costa diners!, s'escridassaran alguns—. Total, per a qui és i com li diuen, ¿no?

En una d'eixes còpies de la realitat que també són els diaris, tal com vam vore l'altre dia (21.10.2011), no havien aparegut al País Valencià blocaires adolescents que feren crítica literària en valencià. El company Joan-Carles Martí i Casanova afirma que els seus escorcolls en la xarxa no donen ben bé els mateixos resultats: segons ell, no n'hi ha tampoc en castellà. Deu tindre una còpia diferent de la realitat.