dimecres, 19 d’octubre de 2011

Elegir les crisis

Cristina Domingo en campanya

Un socialista em comenta que en les catacumbes valencianes estan mirant ja de gestionar la derrota. Ja fa molts anys que no fan altra cosa els socialistes del País Valencià, i el xicon espera que esta volta hi haja realment una renovació, que córrega l'aire. No sé massa bé per què hi confia tant, al cap de tants anys. Supose que per allò que hi ha coses —roïns— que diuen que no duren cent anys. El cas és que li assenyale l'exemple francés, però no el troba gens interessant. No anem massa bé, doncs, tal com pareix que li passa a Rubalcaba.

En tot cas, la bona és que els d'Equo-Compromís han aconseguit uns quants milers d'avals de més dels que s'han tret de la màniga els partits parlamentaris espanyols que calia obtindre per a poder-se presentar a les pròximes eleccions generals. Hi haurà la nostra companya tècnica lingüística de la Generalitat i ecologista faenera en Agró Cristina Domingo, amb la qual cosa, si se'n va a Madrid, potser no es vorà afectada pel canvi d'adscripció orgànica, i encara no sabem si també de situació física, que ha d'afectar tots els tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana.

Per cert, els tècnics lingüístics (i alguns altres també) estan temorosos, inquiets, però, vaja, tenen les aïnes en la mà: han de començar per acceptar-se i reconéixer-se com a coŀlectiu professional, han de fer treball conjunt i coordinat —la cdlpv sempre pot fer de lligam en això— i han de demanar informació i orientació als sindicats. Fa anys que no ho fem, però la crisi és una bona ocasió.
Publica un comentari a l'entrada