dilluns, 19 de setembre de 2011

Ficció representativa

Paisatge representatiu

Senc el to dels nous consellers i, per sort, no hi ha hagut encara cap cataclisme i la tònica és la mateixa, els deuen haver renovat els contractes als guionistes d'eixa ficció parlamentària que tant mos entreté. A uns pocs, ja ho sé, és una diversió privada, en realitat. Al capdavall, ¿a qui li interessa res del que s'hi puga dir, si no hi ha cap possibilitat d'accés, de ser representat realment, de participació ciutadana? Encara estic esperant que em diguen per què en no sé quin any de no sé quina polca el web de les Corts estava només en castellà, al cap de més de tres anys d'haver-ho intentat en la comissió de peticions de les Corts. ¿Amb quina cara diuen que mos «representen»?

Ja ho diuen Juan Marías diumenge passat, o Soledad Gallego-Díaz l'altre («Un sacrifico constitucional», El País,, 04.09.2011):


Es sacrifica en l'altar dels mercats financers la representació que tenia la majoria dels ciutadans del text constitucional com un model estable, que s'havia de sotmetre a un patró de reforma més elevat que la resta de les normes legislatives.


¿Què és doncs veritat i què és mentira? La conclusió evident, davant de la mentira demostrada pels fets és l'engany polític. Estem representats políticament per l'engany i, pertant, tenim una vida de ficció. El gènere literari, malauradament, no és sempre la comèdia romàntica.