dimecres, 21 de setembre de 2011

125.953



125.953 és la xifra principal de l'equació. A l'altra banda, un 3. Segons Vicent Partal (Vilaweb, 06.09.2011):


El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.


Escola Valenciana (17.06.2011) aporta més dades i un estudi que indica que «el 61,2% de les famílies que matriculen els fills de 3 anys per al curs 2010-2011 volen que estudien en valencià». Curiosament, d'això, no n'he sentit parlar massa. En canvi, ací encara debatem en algunes llistes si és correcte moralment que un professor de valencià parle en castellà amb un altre professor de l'institut. I el que és gros, segons jo ho veig, a més del dubte que fa trenta anys que s'hauria d'haver resolt, és que no tenim encara les respostes tan a l'abast com deuríem. O, pitjor encara, és probable que eixe «altre» professor d'institut tinga una resposta de l'estil «espanyol, espanyol, espanyol» que canten simptomàticament els seguidors de les seleccions espanyoles de tennis, futbol i bàsquet.

Tal com diu Carles Ribera («La independència de la perdiu», Presència, 2.064):


No hi ha solucions mentre tots aquells que volen la independència votin partits que no són independentistes. No hi ha solució mentre els partits independentistes facin la pena que fan. No hi ha solució mentre defensem la nostra llengua parlant en castellà a la mínima que podem intuir que algú no ens entendrà.


Clar que, si no hi ha solució, doncs, no hi ha problema. Dissortadament, tot i que jo procure no patir-lo, sovint despenge el telèfon i m'adone que sí que n'hi han que tenen un problema. I mira que és fàcil de resoldre, però encara estem aixina.
Publica un comentari a l'entrada