dilluns, 29 d’agost de 2011

La gossa i l'amo

Brossa anàrquica

«¿Com li diuen?»... «¿El nom?» —«Il nome? Kila.» La gossa no és gens agressiva, et mira i t'olora. Espera els moviments de l'amo.

Evidentment, no calia fer un referèndum per a desallotjar més de tres-centes mil persones de Nova York. En ple estiu, després dels moviments ciutadans per les millores democràtiques que hi ha des de fa mesos, era previsible que l'ocurrència de les majories polítiques de l'estat seria pactar una reformeta constitucional per a fingir que garantixen uns dèficits raonables dels comptes públics, que podia ser l'aparença de la intenció, tot i que l'objectiu aconseguit ha estat un altre.

Han actuat en la línia del film American Pshyco que vam poder vore ahir, eixe moment en què els executius financers fan una demostració de qui té la targeta de presentació més enlluernadorament polida, amb el paper més fi i la tipografia més exquisida. En este cas, es tracta més aviat d'una targeta de representació «democràtica», i els nostres polítics mos han mostrat la seua targeta de demòcrates: fugen dels procediments, dels controls i de les responsabilitats, però abusen de «representar-se» com a demòcrates. Tal com fa la gossa, hem d'esperar els moviments de l'amo.
Publica un comentari a l'entrada