dimarts, 23 d’agost de 2011

Convivència lingüística

Multilingüisme improvisat

Veig que Javier Cercas fa un article en el suplement d'El País de diumenge passat («¿Podríamos dejar de hacer el ridículo, por favor?») que no sé si tindrà èxit en el que demana, però crec que indica per on hauria d'anar la normalitat institucional, llunt de la «neutralitat» interessada del no fer-hi res.

Hi haurà qui opinarà que, quan convé l'austeritat —això és un dogma molt repetit tot i que encara no s'ha explicat per què convé ara i no convenia abans—, doncs, en lloc del monolingüisme imposat, Cercas tria la versió més cara de la «democràcia» i proposa un acte bilingüe —o multilingüe, supose— amb traducció simultània. Però es veu que, segons la propaganda més comuna, tot el que no siga contaminar o alicatar el paisatge —físic, mental o lingüístic— sempre és massa car.
Publica un comentari a l'entrada