dimarts, 12 de juliol de 2011

Músiques, sentits i formats



A pesar de la limitació temporal que m'ha fixat l'Spotify, continue fent-lo servir, ara que encara hi tinc més de sis hores d'ús. Faig cas hui d'un dels talls publicitaris (en castellà) que anuncia el nou disc d'Èlena, D'herois i desastres (que pronuncien amb accent català). Estava escoltant el disc Tot de Pi de la Serra, però faig una parada en l'actualitat. Em recorden un poc aquells Glissando que m'agradaven, però tenen un toc massa tou que no m'acaba d'enganxar. Amb tot, no sonen gens malament i tenen passatges molt bons. D'ací escolte un poc de Delafé y Las Flores Azules, però acabe escoltant l'últim d'Antònia Font, Lamparetes.

Mentres sona això, després de fer el curs d'estiu, retrobe l'article de Guillem Calaforra «La "unitat de la llengua catalana" com a fet científic i com a argumentum ex auctoritate»: revisió crítica [pdf], article contingut en el llibre Paraules, idees i accions: reflexions "sociològiques" per a lingüistes [veg. Google Llibres], que és un llibre que segur que s'han llegit els professors Manel Pérez Saldanya, Vicent Martines Peres i Joan R. Ramos Alfajarín. Doncs, crec que seria bo que el recomanaren als seus alumnes, i així aclaririen el valors d'alguns conceptes que fan servir de manera massa absoluta i gens contextualitzada, en el cas de Pérez Saldanya; o els serviria per a evitar la sensació que feen d'excusatio non petita les referències a la normativa («estricta» o laxa) amb què adobaven les seues sessions, en el cas de Martines Peres i Ramos Alfajarín.

Finalment, faig una prova més de transformació en el món dels texts electrònics. Agarre l'article de Calaforra, que el pdf del web presenta amb dos pàgines en paraŀlel, i amb l'ajuda del Gimp faig les imatges de cada pàgina en escala de grisos i amb les mides el full b6; després les apegue en l'Open Office en un document i, finalment, transforme el document en un altre pdf amb la qualitat de la imatge al 20% però mantenint els 170 punts per polzada (dpi). Aixina ocupa menys de dos megues i el puc llegir en qualsevol lector electrònic —el Kindle, en este cas.
Publica un comentari a l'entrada