dimarts, 5 de juliol de 2011

Modals i modalització

Substància normativa

La segona sessió del curs d'estiu mos ha acostat a la modalització verbal. Vicent Martines mos ha fet entrar en totes les possibilitats semàntiques de les formes de futur, des del català antic a l'actualitat passant per un munt de llengües veïnes i conegudes. I tot això bussejant més enllà de les poques (o no cap) boies normatives que hi ha sobre la qüestió. «¿T'estaràs quetet ja d'una?», mos ha faltat dir-li. I, bé això de «normatiu» ho ha amollat en un sentit tan estricte i limitat que mos ha obert un precipici entre la gramàtica de Fabra del 1918 i tota l'obra gramatical posterior.

La normativa no deu ser ben bé això, i menys en un curs per a «experts», és a dir, per a tècnics lingüístics i professors de llengua. Però haver de descobrir que la normativa no existix si no tenim mitjans d'expressió per a fer servir la llengua, és un aspecte que desmunta la tranquiŀlitat amb què es treballa fent servir només receptes «normatives», cosa que ha desesperat un poc una companya professora.

Demà, en la segona part, aclarirem alguns caps més.