dissabte, 30 de juliol de 2011

Llengües originals

El joc de les indiferències

Intente desfer-me d'alguna de les capes de paper dels munts que omplin la taula. M'apareix una notícia que reincidix en el tòpic dels polítics que exigixen als altres allò que ells mateixos no complixen. Podríem estar parlant tant de pagar l'iva —Francisco Camps Ortiz diu que compra sense demanar factures— com del que diu el diari (El País, 14.07.2011):


El Senat demana fomentar la versió original



El Senat va acordar ahir, amb l'única oposició del pp, donar suport a una moció presentada pel psoe en què insten el Govern a prendre mesures per a garantir el dret dels ciutadans a accedir als continguts cinematogràfics i audiovisuals en l'idioma que preferixquen.



Paradoxal petició d'unes institucions —congrés i senat «espanyols»— que reglamenten la prohibició de les versions lingüístiques originals del seus diputats que no siguen en castellà. Seria molt més efectiu i eficient si començaren aplicant-se ells mateixos els beneficis del multilingüisme.

Després diuen que els preocupa la mala imatge dels polítics. Això diuen, però en realitat és fals. Només els preocuparia si els ciutadans pugueren fiscalitzar la seua tasca durant la legislatura i fer-los fora de l'escó en cas d'incompliment, en la llengua que fóra, la materna o la viperina.