divendres, 13 de maig de 2011

Vegetals ideològics

Tomaques polititzades

Podríem parlar de l'aparició de Mariano Rajoy per Llorca (Múrcia), poc després del terratrèmol. Segurament, a més de fer-se la foto i els vídeos per a penjar-los en el seu web, degué repensar-se les normes antisísmiques que tan rigorosament es van aplicar durant l'auge de la construcció iŀlimitada i la bambolla immobiliària del mandat d'Aznar López. Per tant, deu haver estat positiu en tots els sentits —¿tots?— que hi anara, a pesar que puguera semblar un poc massa electoralista. Al cap i a la fi, durant la campanya electoral, ¿què fan? Això, electoralisme, que és el que toca.

D'altra banda, també sembla important ressaltar que en el club dels infractors de drets fonamentals dels diputats, a més de les successives meses populars d'esta legislatura i l'anterior al País Valencià, ha entrat també la mesa popular i socialista i el reglament del congrés dels diputats espanyols, arran de la negativa a tramitar una petició del diputat socialista Francisco Garrido Peña. La sentència es veu que té suc, perquè diu (segons Fernando Garea, El País, 12.05.2011) que el rebuig arbitrari o sense motivació no són acceptables, ni tampoc la disposició del reglament que exigia la firma del portaveu del grup per a tramitar les peticions dels diputats. El tribunal constitucional espanyol ha fet del seu sentit constitucional, sentit que la dinàmica dels parlaments i dels partits ha rovellat fins a un punt molt preocupant. Sort que el tribunal els recorda, contra el que fan, el que cal fer:


Optar per una interpretació restrictiva de totes les normes que puguen suposar una limitació a l'exercici de drets o atribucions que integren l'estatus constitucionalment rellevant del representant públic.


I parlant també un poc de la crisi, en el mateix diari Vidal-Folch fa l'esforç d'enrecordar-se de l'antic president quasi oblidat de la Generalitat valenciana José Luis Olivas Martínez, que va dirigir Bancaixa fins al desastre final, després de contribuir a la fiança de tres milions d'euros de l'antic president balear Jaume Matas i després de triplicar l'endeutament de la Generalitat valenciana en la seua etapa de conseller. Ara continuarà al peu del canó en la nova entitat per a gestionar els fons públics amb què s'ha de reflotar el vaixell que ell va ajudar a afonar. S'entén per què hi ha tant de «privatitzador» entre els dirigents públics: privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Eixa és la teoria i la pràctica. Impecable. Al cap i a al fi, la declaració de la renda la fem per a això, ¿no?, per a que les paparres empresarials i financeres estiguen ben llustroses.