dissabte, 14 de maig de 2011

Mercaderies elèctriques

Electricitat al carrer dels Cavallers

Emilio Trigueros, també en eixe diari tan inspirat que comentava ahir, mos recorda com són de rendibles els comptes de l'electricitat per a algunes empreses:


Cada dia, totes les plantes de producció espanyoles que operen en el mercat envien a un operador central a quin preu estan disposades a produir l'endemà. Este operador ordena les ofertes pel seu preu i suma la quantitat d'electricitat total oferida a cada preu. Després, anuncia a quin «preu de tall» entrarien a produir prou plantes per a casar la producció amb la demanda nacional d'electricitat. Aquest nivell de tall passa a ser el preu de mercat. Les plantes que havien oferit menys entraran en producció, les que hagen cotitzat més alt, quedaran parades. Este mecanisme amaga un detall fonamental: marca el preu de mercat la planta més cara. Totes les plantes que produïxquen ingressaran eixe preu, encara que hagueren fet ofertes inferiors ajustades als seus costos menors.


És a dir, que vas al mercat i compares els preus de l'arròs en cada parada. Com que en necessites per a fer una paella per a tots els veïns del barri, n'has de comprar d'unes quantes parades, però, curiosament, pagues tot l'arròs segons el preu més car de les parades on compres. Per tant, si en una costava un euro, però n'has hagut de comprar també en una on costava tres euros (i, per sort, ja en tens prou i no cal comprar-ne en la parada de quatre euros), resulta que —aplicant una lògica sorprenent— el pagues tot a tres euros. La parada que el venia a un euro —¡perquè guanyava diners a eixe preu!— està que no s'ho acaba d'alegria pel lucre inesperat i per la teua lògica mercantil. Aixina estan les nuclears i les hidroelèctriques, pagades entre tots, «guanyant-se» els diners públics i deixant els problemes mediambientals i els residus radioactius en perjudici de tots els ciutadans.

¿En diuen res els programes electorals? Algun dia.