dimecres, 4 de maig del 2011

El dit en l'ull

Es frega els ulls

M'arriba el llibre de Víctor Pàmies (àlies Parèmies), Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull, llibre que he contribuïit econòmicament a editar mitjançant això dels micromecenatges que es duen a terme a través de Verkami. El company Pàmies ha fet una faena ben encomiable i espere que siga un èxit editorial i que puga continuar amb la coŀlecció de refranys que pretén fer. L'edició té una portada ben encertada i atractiva i el contingut aporta el que ha d'aportar: un recurs popular ben necessari, com són els refranys, fins i tot si es tracta de contradir-los.

Tanmateix, quant a l'edició, em sembla que és, com quasi tot en esta vida, millorable, sobretot en l'aspecte tipogràfic. A l'altra, segurament. En tot cas, i pel que fa als continguts, crec que convindria incorporar un índex de correspondència en francés (italià i anglés), que és l'altra gran llengua amb què també mos relacionem la majoria dels catalanoparlants. Això, a més, afavoriria la reducció de la nostra visió del món al filtre de la presència especular i monolítica del castellà. Les notes inclouen de tant en tant referències a eixes correspondències en altres llengües i, per tant, un índex completaria l'obra en eixe sentit. Em sap greu, perquè com que Víctor Pàmies diu que té els fills criats i es veu que té temps, a mi no em costa gens exigir-li encara més. I ara no sé si em diria que sóc capaç de demanar l'ull d'un tort, però, vaja.

Finalment, com que el Víctor diu que encara s'està pensant la versió en línia del diccionari i que no hi haurà versió com a llibre electrònic, convindrà que passeu per Raons que Rimen i la resta de faenes que té en xarxa, perquè ulls que no veuen, «caguerà» que xafen, tal com diuen per ací i recull el llibre. Sense accent, ai:


« L'oeil voit tout sauf l'oeil lui-même ». Cette maxime, connue en France déjà au 16e siècle sous la forme de « Œil un autre œil voit et non soi », parle de la méconnaissance de soi. Sont à ranger au même rayon de la sagesse populaire des proverbes comme :« Le renard ne sent pas sa propre odeur » (prov. anglais),« Celui qui a une bosse sur le front devrait de temps en temps passer la main dessus » (prov. arabe, « Celui qui regarde la tasse des autres ne voit pas que la sienne déborde » (prov. suisse) et, bien sûr, le célèbre « Connais-toi toi-même » gravé au fronton du temple d'Apollon à Delphes. Par cette formule, le dieu disait à ceux qui en franchissaient le seuil : « La sagesse soit avec toi ». Dans l'antiquité chinoise, au VIe s. avant J.-C., on disait déjà « Se voir soimême, c'est être clairvoyant ».
Paulin Duchesne, «Mal voir mais bien vivre», Bulletin 82, 2004 [pdf]

2 comentaris:

  1. Això no m'ho diràs als ulls a Ca Revolta el 21 de maig... ;-)

    Espero que sí, encara que sigui tard!

    Miquel, agraeixo molt les crítiques. M'han d'ajudar a millorar i per això ja hi ha versió en línia del llibre (en construcció durant un cert temps perquè el llibre pugui tenir el seu recorregut). Allà sempre trobareu la darrera versió esmenada i ampliada del llibre.

    'Caguerà': M'ho apunto. M'ha traït l'inconscient, que aquí se sent molt tenir 'caguera' (sense accent).

    Miquel, i jo que estava tan content de la tria tipogràfica que havia fet! Aquest tipus de diccionaris acostumen a sortir en doble columna i en un cos diminut (8 o 9 a tot estirar). He volgut fer una obra de fàcil lectura i tipografia i espaiat generós.

    Hi ha unes qüestions que sí que he de millorar i sistematitzar (com els apòstrofs). Però fent se n'aprèn.

    I sobre la resta d'índexs idiomàtics... És molt incompleta la tria i mostra que tinc. Bàsicament el meu corpus paremiològic és català i castellà (sobretot català) i tinc algunes dades en altres llengües, però molt incompletes i sovint poc fiables i que difícilment puc contrastar perquè no domino prou aquelles llengües.

    Potser en una altra vida m'hi podré endinsar!

    ResponElimina
  2. Hola, Víctor:

    No et detallaré ara més, però és que amb la tipografia tinc sobreto un problema amb la poca distinció que ha quedat entre els apartats (entrada, definició, traducció, notes). La grandària també em sembla un pèl excessiva. Coses meues, segurament. Quant als apòstrofs, sí, no són habituals els rectes (tot i que a mi també m'agraden).

    Això, que tingues moltes vides per davant per a anar ampliant la faena. ¡I que els nostres ulls ho vegen!

    ResponElimina