dissabte, 9 d’abril de 2011

Sexenni de cabòries

Traducció sense traductors

Per algun motiu que no acabe d'entendre, els coŀlaboradors de la revista Presència patixen periòdicament el mateix lapsus: obliden consignar els noms del traductors de les obres que ressenyen. A pesar de les reiterades promeses i afirmacions d'intencions del director, Joan Ventura, en el número 2.040 obliden indicar que el traductor de WikiLeaks per dins (de Daniel Domscheit-Berg) és Jordi Jové. Algú ho havia de dir.

I, bé, hui no hi havia res millor a constatar, en tots els sentits, perquè és el dia que em fa arribar als sis anys des que vaig començar a escriure en este bloc. El temps ha passat com gos que fuig, i torna a ser dissabte. Després de l'esclat de la bambolla immobiliària, mentres continuen els sotracs a l'Àfrica tan propera i desconeguda, mentres continuen amenaçant-mos els efectes mèdics, ètics i econòmics de l'accident nuclear de Fukushima (allà tan llunt —i tan prop per a la radiació— com el Japó), la sucessió alliberadora de Rodríguez Zapatero al front del psoe, el canvi de la major part dels diputats socialistes i l'esperada consolidació de Compromís en el parlament valencià, i la fossilització prevista i perversa de Francisco Camps Ortiz al front de la Generalitat valenciana, mentres sona el nou disc dels Manel —¡una joia!—, són dades encara rellevants per a un món mutant.
Publica un comentari a l'entrada