dilluns, 11 d’abril de 2011

El Volga arriba a la mar

Llegint en l'arena

Ha estat un mal tràngol, i llarguíssim, quasi em pensava que no s'acabaria mai.* Si no era perquè vea que anava restant-li planes, a voltes arribava a pensar que li creixien una darrere una altra. Però, finalment, he acabat de llegir El Volga desemboca al mar Caspi de Borís Pilniak i en la traducció d'Andreu Nin. I eixa ha estat la dada rellevat, qui era el traductor i la data de traducció, 1931. Per tant, el que m'ha interessat ha segut la replega de lèxic i curiositats de traducció. La resta, el que era la noveŀla, la història, ha tingut moments esparsos d'interés, però molt llastats per una caracterització de cartó pedra dels personatges, i fins i tot per un desgavell onomàstic que m'impedia sovint saber qui era cada personatge o si la variació interminable de renoms que rebien tenia cap interés per a la història.

Per exemple, no entenc quin interés podia tindre que un personatge —del tot marginal— es diguera Daixa, Daixka i Dària en tres planes consecutives. Pel que he vist, això deu tindre a vore amb la traducció. Un passatge que he trobat en alemany diferia d'esta manera respecte de la traducció catalana:


El gos posà, tot desvalgut, el cap damunt el pit d'Ojògov, bo i escoltant la remor de l'aigua que s'anava atansant.
Arap legte seinen Kopf auf die Brust Iwans, er hörte das Raushen des eilenden Wassers.


Quant a la traducció, he recopilat més d'un centenar de dades que hauré d'organitzar i espigolar, com escarabat que regira granets d'arena.




* Maria R. Mariné ha entropessat més avant amb una pedra semblant: Punyetera Llengua! (19.09.2011).

Publica un comentari a l'entrada