dilluns, 4 d’abril del 2011

El gafarró i l'entorn

Una versió del gafarró

Per fi he pogut descarregar en l'Ubuntu de l'Asus Eeepc el Firefox 4. Ha costat més temps de connexió del que és habitual, supose que a causa dels servidor que el servia. No he comprovat encara si té moltes millores, però els més superficials canvis comencen despistant-me un poc. Res greu. A més, per ara totes les miniaplicacions que faig servir funcionen normalment. Espere trobar-li més utilitats al nou entorn.

Una nova amiga —nostra i d'Emili— em comentava si sabia què era un gafarró (Serinus serinus). Em féu gràcia, perquè li semblava que seria una paraula que no coneixeria. Supose que per a ella era un exemple de valencià críptic, mai sentit. I això és prou normal. Al cap i a la fi, de la mateixa manera que jo no parle pràcticament en castellà —segurament és que parle amb poca gent—, deu ser més habitual encara que qui vullga mantindre's monolingüe en castellà no tinga cap interferència lingüística del valencià, sobretot si tenim en compte l'«obediència deguda» de molts dels catalanoparlants de València.

Bé, en eixe sentit, el nou entorn de conversa en què s'ha trobat segurament deu haver variat la seua percepció respecte a l'ús de les llengües. I ha descobert el gafarró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada