divendres, 4 de març de 2011

True

Fulles i fulles sense llegir

Després diuen: ha fet falta una crisi econòmica i laboral monumental per a que se'ls ocórrega que cal canviar les bombetes de l'enllumenat públic. En canvi, quan les coses anaven bé no van decidir que calia preparar-se per a no arrasar els territoris i depredar els recursos sense miraments, encara que sabien perfectament què feien malament. Tal com va dir algú, mos pensàvem que era el progrés, però quasi tot era contaminació.

No molt lluny d'ací, un bocí gegant d'Àfrica està engolint-se ara un conflicte gegant que s'origina en els mateixos despatxos «oficials» de la crisi: en les decisions sobre el bé i el mal que s'adopten des del benefici particular i la incivitat.

I a les Corts, parlant de conflictes, m'arriben comentaris que el xantatge emocional als sindicalistes és el recurs més fàcil que han trobat alguns per a intentar imposar les seues pretensions «empresarials». Sort que els sindicats a estes hores ja sabem de què van eixes exigències d'adhesió incondicional que practiquen alguns dirigents del Partit Popular. En el seu partit, que facen el que vullguen, però quan ixen a la societat, almenys no haurien de contaminar... tant.

Finalment, el poc de profit que li hem tret al dia, True grit. Almenys això ha estat bé, sobretot per les actuacions (un Jeff Bridges impressionant). El contingut els ja eixit un poc massa simple al Coen esta vegada.
Publica un comentari a l'entrada