dijous, 24 de març de 2011

Senyals per a tòfols

Tòfol entre les branques

Quan algú es deixa la porta de casa oberta, pot ser que el previnguen: «A vore si t'entren»; i la resposta que era recurrent en aquells temps és: «Sí, i em deixen farina i he de pastar»... Això és un poc el que tenim entre els dits, la pasta, que no mos l'acabem de traure.

Continue lluitant contra l'evidència que una dièresi per ací o un accent obert o tancat per allà han de resoldre les mancances pel que fa als drets lingüístics que arrosseguen les administracions públiques. Sembla que és una evidència que servix per a reconéixer els enemics de l'ús de la llengua, no tant els diputats socialistes o populars espanyols, els dirigents polítics valencians i alguns jutges seguidor dels principis fonamentals d'un moviment més o menys suat, sinó més aviat podrem detectar filòlegs més o menys eficients, gramàtics més o menys rigorosos i tècnics lingüístics en general més o menys atents a les pureses de la raça..., vull dir, de l'idioma.

Sóc un poc tòfol, segurament, però la lluna de dissabte passat segur que és un senyal també que açò ha de millorar.
Publica un comentari a l'entrada