dilluns, 28 de març de 2011

Estirabots i dogmes

Flors entre punxes

Tal com diu un collistaire, els dos companys que han optat pel volar de la llista, després de tractar de ridiculitar-ne un altre desfigurant el seu cognom, —«cogollonades» ha estat la perla—, són adults i deuen saber massa què fan i què diuen. Es tracta d'una reincidència i amb les mateixes causes ideològiques —tot i que l'estirabot és nou—: segons ells, el dogma de fe de la llista Migjorn, la «unitat» de la llengua, ha estat violat o posat en qüestió.

És clar, tractant-se d'un dogma, deu tindre els seus intèrprets sacerdotals que en conserven el significat i el foc viu. Per això, no és tan sols de paraula que es pot «blasfemar» contra el dogma, sinó també d'obra i de pensament. Com que les paraules dites en el debat, almenys en esta ocasió, no posaven en qüestió la validesa d'eixe dogma —que no sabem massa bé què vol dir; en este bloc ens inclinem directament per la inutilitat d'eixe concepte dubtosament lingüístic—, deu haver estat cosa del pensament que es pot llegir entre línies o entre cella i cella. No sé si els abellirà explicar mai què els ha passat. Jo supose que una mica de cansament per haver de repetir sempre la mateixa cançoneta. I a més, ara amb un eco estrany que els solia contradir sempre en el mateix punt.

Han decidit eixir-se'n del debat amb estirabots i desqualificacions i sense donar més explicacions ni atendre a raons. Una llàstima, la qüestió lingüística i sociolingüística guanyava molt amb la seua participació, i la nota picant i més atractiva sempre eren les discrepàncies polítiques (i normatives).

Tal com s'han posat, encara sort que no han reclamat l'expulsió del(s) blasfem(s), cosa que sí que ha deixat caure de passada un altre collistaire. ¡Uf, n'hi ha de tot per ací!

En fi, un tempesta més en un got d'aigua de mar, eixa mar Mediterrània que mos separa i que mos unix amb la salabror de l'estudi i de la pràctica lingüística. Ei, he dit la pràctica. La concepció sobre la política lingüística o sobre la normativa, són objecte de debat i hi són ben necessaris punts de vista ben diversos.

2 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

La meva resposta, llarga i pausada, la tens on toca: a la llista. N'Eugeni la deu haver publicada.

Evidentment, no estic gens d'acord amb el que dius però ja en som dos: tu i jo.

Estaria bé que els collistaires conegueren aquesta entrada teva. Al capdavall, deuen haver tot el debat.

Entre tots ho farem tot!

Joan-Carles

Tècnic lingüístic ha dit...

Mira, rei, com tu vullgues. Tens patent de cors per a quasi tot i un poc més, però —en paraules d'un company— no per a coartar les opinions dels altres, per moltes raons que et puga semblar que tens. Tot i que heu pegat a fugir de la llista, i d'una manera peculiar, massa que sabeu que eixe espai està obert per a vosatros.

Pel que fa als teus desacords, que duren molts anys més i que els pugam llegir.