dissabte, 19 de març de 2011

Decoració catòlica

Per l'altre broc

Dissabte faller, això s'acaba. La sorpresa de la setmana ha estat la nova sentència del tribunal d'Estrasburg que n'esmena una anterior sobre el crucifix a les aules dels centres educatius públics, i ho deixa com a decisió dels poders públics de cada estat. Quinze vots contra dos han revocat l'altra sentència (del 3 de novembre del 2009), que era tan evident per a mi.

Marc Carrillo assenyala ara (El País, 19.03.2011):


Per a la sala del tribunal que dictà la sentència en 2009 no hi havia cap dubte que el crucifix tenia una significació religiosa predominant. I que l'estat estava obligat a mantindre la neutralitat religiosa en el marc de l'educació. Per això no es comprenia com la seua exposició podia servir per la pluralisme educatiu, valor essencial per a la preservació d'una societat democràtica. Tanmateix, ara la gran sala no veu un problema major en esta exhibició d'un símbol religiós, sempre que no es faça servir per a adoctrina. Per tant, si realment fóra aixina, ¿vol dir el tribunal que el crucifix és un objecte decoratiu més?


Eixa deu ser la prova definitiva, comprovar si es tracta d'un objecte decoratiu o si els qui el volen mantindre hi associen una voluntat d'imposició doctrinal sobre els qui l'han de vore. Seria tan estrany això últim, ¿oi? Les muntanyes de la serra de les Agulles de la Vall (Valldigna) que tenen eixes creus tan «decoratives» no tenen cap intenció doctrinal catòlica... Prova a llevar-les i voràs el debat «estètic» que es genera.

En fi, no sé com s'ho agarraran els catòlics dogmàtics —aquells nacionalcatòlics d'altres temps i d'ara— vegent el símbol de la seua imposició en les aules convertit en mera decoració, talment com els dibuixos de Pokémon, Mario Bros, Messi o Shakira que puguen fer sense més crença verdadera els alumnes de qualsevol pelatge.